31.03.2022 - 19:31
S’ha publicat El català, on va?, del Cercle Vallcorba (Nexum Edicions). Si és cert que dins cada català hi ha un filòleg, aquest llibre ha d’arribar lluny, perquè ofereix estudis lingüístics per a tots els gusts, però sobretot perquè toca molts temes, conté texts de totes les mides i, sobretot, aconsegueix d’aprofundir en l’estudi de la llengua d’una manera que no es fa feixuga a cap lector. Volent o sense voler, la majoria dels articles que conté són entenedors, gens envitricollats, a l’abast de tothom.
El llibre té 478 pàgines i inclou 46 texts: 40 sobre l’estructura de la llengua i 6 sobre l’ús social. Els articles van precedits d’una presentació, a càrrec del doctor Josep Murgades, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona, i una “notícia” sobre el Cercle Vallcorba, en què se n’explica la gènesi i els fonaments.
Un llibre polifònic, amb articles breus i estudis extensos
Els articles que conté el llibre són de diversos autors, incloent-n’hi un del 1989 del gramàtic Jaume Vallcorba i Rocosa, que dóna nom al grup. Una bona colla d’escrits són col·lectius, signats pel cercle, provinents dels “davantals” que publica periòdicament a la seva pàgina web. La resta són de membres de l’entitat o bé d’ex-membres, entre els quals es destaquen dos articles de Lluís Marquet (mort l’any 2011).
El llibre es divideix en dos grans blocs: “Textos sobre l’estructura de la llengua” i “Textos sobre l’ús social de la llengua”. El primer és el més extens i, de fet, tracta de l’àmbit a què es dedicava principalment Jaume Vallcorba i Rocosa: l’estudi intern del català. Conté 9 articles destinats a explicar la personalitat i l’obra de Vallcorba; 7 que serveixen de contribució del cercle a l’Any Pompeu Fabra 2018; 7 més sobre l’obra de l’Institut d’Estudis Catalans; i 17 que tracten sobre aspectes diversos de l’estructura del català, allò que podríem anomenar “qualitat lingüística”.
Una tria
Entre els articles de l’apartat dedicat a Vallcorba, se’n destaca un de Josep Ferrer, titulat “Jaume Vallcorba i Rocosa, opcions clares i esperit científic”. Ferrer fou el responsable (juntament amb Lluís Marquet) d’aplegar i editar tot el corpus de Vallcorba en els tres volums de l’Obra gramatical i lingüística completa (Publicacions de l’Abadia de Montserrat).
Quant als texts d’homenatge del cercle a l’Any Fabra, cal remarcar “Introducció a Pompeu Fabra”, de Lluís Marquet, escrit el 1998, que parla de diverses facetes del Mestre no prou conegudes: enginyer, excursionista, polític…
Del tercer apartat, sobre l’actuació normativa de l’Institut d’Estudis Catalans, en sobresurt un estudi crític de 25 pàgines titulat “Indicacions per a una revisió de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans”, signat col·lectivament pel Cercle Vallcorba.
Sens dubte, l’apartat més extens és “Sobre aspectes diversos d’estructura de la llengua”, amb 17 articles de 8 autors diferents, incloent-hi els signats col·lectivament. En formen part, per exemple, texts certament valuosos com ara “Un ús actual de la preposició ‘des de’. Un cas possible d’interferència del castellà”, d’Òscar Alegret i Teijeiro; un estudi aprofundit i extens de David Casellas, “El pronom personal de tercera persona”; o bé “Qui ho ha fet?”, un article sobre bona sintaxi a càrrec de Ramon Torrents. S’hi destaca també un estudi de la professora de la Universitat de Barcelona Montserrat Forcadell, titulat “La sintaxi catalana en procés de canvi: la desaparició de la dextralocació en el català de TV3”, relacionat amb la prosòdia, un aspecte molt poc tractat àdhuc en les gramàtiques. I, especialment, “Topònims i gentilicis catalans d’arreu del món”, un tractat de gairebé quaranta pàgines escrit per Juli Moll (mort el juny de l’any passat), un veritable expert en toponímia i onomàstica.
El segon bloc, “Textos sobre l’ús social de la llengua”, és format per sis articles. En destaquem “La normalització del català a les Balears no és més que un somni”, del professor de la Universitat de les Illes Balears Jaume Corbera.
Què és el Cercle Vallcorba?
El Cercle Vallcorba deu el nom al gramàtic i enginyer Jaume Vallcorba i Rocosa (1920-2010), que la pàgina web del cercle presenta així: “Jaume Vallcorba i Rocosa va ser un enginyer i lingüista que va dedicar una part molt important de la seva vida a estudiar l’estructura del català genuí i que va tenir un paper rellevant en la represa de l’ensenyament del català a l’empara d’Òmnium Cultural durant la dictadura del general Franco i més enllà.”
El Cercle Vallcorba va néixer en reunions que ell mateix va organitzar periòdicament a casa seva, del 1995 fins poc temps abans de morir-se. Els integrants del cercle, estudiosos de la llengua, són, actualment: Òscar Alegret, Jem Cabanes, David Casellas, Jaume Corbera, Mercè Espuny, Josep Ferrer, Montserrat Forcadell, Montserrat Manent, Jordi Martí i Monllau, Josep Murgades, Manel Navarro, Ramon Torrents i Josep M. Virgili. També n’havien format part Manuel Miquel i Planas, Antoni Castelltort, Lluís Marquet, Josep M. Pera i Juli Moll.
