El castellà desapareixerà com a llengua vehicular a la llei d’educació de les Illes

Més per Mallorca, Podem i el PSIB rectifiquen i no inclouran el castellà com a llengua vehicular en la llei d’educació que va ser aprovada com a projecte de llei en un consell de govern extraordinari el mes de juny proppassat i que es votarà demà al parlament. Els partits del Pacte que estan negociant la llei han retirat l’apartat c de l’article 133.1, que feia referència a les llengües oficials –català i castellà– com a llengües d’ensenyament.

Per una altra banda, també han tombat l’apartat d, que donava la possibilitat d’usar opcionalment una llengua estrangera com a llengua aprenentatge, fet que obria la porta a restar més hores d’ensenyament en català.

La vehicularitat de l’ensenyament, doncs, quedarà regida per la llei de normalització lingüística del 1986, reformada el 2016, que diu que la llengua vehicular de l’ensenyament i aprenentatge a les Illes és el català. Els tres partits, juntament amb Gent per Formentera, assenyalen en un comunicat conjunt que correspondrà als centres decidir el model que ha de fer possible que els alumnes “adquireixin les competències en les dues llengües oficials”.

La vehicularitat del castellà, juntament amb el català, va entrar al projecte de llei a través d’una esmena del PP. Els partits del Pacte hi van accedir a canvi que el PP votés a favor de la resta d’articles de la llei. Però finalment el PP s’ha desmarcat de l’acord i és per aquest motiu que els tres partits han apartat el castellà com a llengua vehicular en la llei d’educació.

En la sentència del 2010 contra l’estatut de Catalunya el TC ja explicitava que a tot l’estat el castellà és la llengua oficial i que s’ha de complir obligatòriament. És per això que des del sindicat de l’ensenyament STEI consideraven innecessari que la llei de les Illes ho recollís per escrit. A parer seu, això obria la porta al fet que un futur govern menys sensible amb el català obligués tots els centres educatius a fer un mínim d’hores en castellà.

L’Obra Cultural Balear valora positivament el canvi, però demanen més canvis com una correcta supervisió per tal que el decret de mínims es compleixi i una avaluació clara de l’assoliment de totes les competències lingüístiques en acabar cada etapa educativa.

Insistim, tanmateix, en la necessitat que la Conselleria faci una passa endavant en favor del català a l'escola i implementi, sense dilació, les 10 mesures urgents proposades per la nostra entitat.

— Obra Cultural Balear (@ocbcat) February 21, 2022

La llei també marca que la proporció entre ensenyament en català i en castellà serà del 50%. És el que ja proposava el decret 92/1997, conegut per “decret de mínims“, que va signar l’any 1997 Jaume Matas. Ara el decret es transforma en llei. En l’article 133 mencionat abans es diu explícitament que cada centre podrà fer el seu projecte educatiu a partir d’aquest 50%, de manera que si un centre vol ampliar l’ús vehicular del català fins a nivells d’immersió i fer només en castellà la classe de llengua castellana i en anglès la classe de llengua estrangera, podrà fer-ho.