Duolingo és l’aplicació estrella d’aprenentatge de llengües. Però, així com en molts altres àmbits i aplicacions, el català hi és discriminat. Entrant a l’aplicació es pot comprovar fàcilment que solament es pot aprendre català a partir d’un idioma: el castellà; per tant, aquest aprenentatge tan sols és pensat per a castellanoparlants. I, així com es recullen unes quantes llengües d’origen a partir de les quals aprendre unes altres llengües, el català tampoc no hi és inclòs. Tot i ser la tretzena llengua més parlada a la Unió Europea, apareix molt debilitada en aquesta mena d’aplicacions, i sovint hi té un paper subaltern respecte del castellà. Tanmateix, hi ha excepcions, com ara Mondly, que sí que permeten d’aprendre català a partir de molts idiomes, i ben diversos.

Alerta de la Plataforma per la Llengua

Per tal de solucionar aquest inconvenient, la Plataforma per la Llengua es va posar en contacte amb l’empresa. “Com que Duolingo és l’empresa capdavantera en aquest sector, volíem que fos referent”, explica Xavier Dengra, activista digital i vocal de la Plataforma per la Llengua. “Entenem que si el curs de català és plantejat des del castellà, que també ho sigui des de llengües com l’anglès, el francès, l’italià o el japonès té dificultats afegides, però no és impossible, tenen els recursos i la capacitat tècnica i humana per a fer-ho. Duolingo ens va contestar i ens va dir educadament que ja ho incorporarien, però sense compromisos ferms.”

Duolingo és un gegant amb setze milions de descàrregues, i, per tant, la majoria d’usuaris no van gaire a aplicacions semblants. És un mercat força reduït i per trobar el català a partir d’uns altres idiomes que no siguin el castellà cal cercar força. “Mondly és una excepció boníssima que entén el català com una llengua de pes i que permet d’aprendre’l des de més de trenta llengües. És un oasi positiu en un desert. La resta d’aplicacions més descarregades, com ara Babel i Rosetta Stone, no el tenen, i unes altres, com ara Memrise, tenien cursos de català des de l’anglès, però ara han fet retallades i els han eliminats”, afegeix Dengra.

Una llengua presentada com a subalterna

A part de la poca presència del català en aquest àmbit, també preocupa a la Plataforma la imatge que dóna de la llengua el fet de lligar-la solament al castellà. “Respon a la percepció que el català és una llengua que només es parla a Espanya o que té una validesa geogràfica molt limitada, que el català no el pot parlar un francès que vol aprendre’l perquè vol viure a Catalunya Nord, o l’equivalent a l’Alguer o a Andorra. A Andorra hi ha molta immigració portuguesa, per exemple. Si volen aprendre català, amb aquesta plataforma no poden fer-ho, quan el català és la llengua oficial d’un país europeu. Duolingo podria ser un bon complement del sistema d’aprenentatge públic, però així minoritza les possibilitats d’aprendre català.”

D’una altra banda, per Dengra, que moltes d’aquestes empreses no permetin l’aprenentatge de llengües partint del català implica dos perjudicis: “Menyspreen un mercat econòmic potencial entre deu i dotze milions de catalanoparlants, que, a més, històricament sempre hem estat proclius a aprendre altres llengües. A més, se subjuga l’usuari catalanoparlant a haver d’aprendre aquestes llengües a través d’una llengua intermèdia. Això fa que la qualitat de l’aprenentatge sigui pitjor i l’experiència més negativa. I, evidentment, afecta la percepció del mateix catalanoparlant, que pensa que la seva llengua no és bona per a aprendre’n unes altres i sempre cal recórrer al castellà o a l’anglès.”

La intel·ligència artificial com a esperança

Tal com assenyala el tècnic de l’àmbit d’Empresa de la Plataforma per la Llengua, Gerard Soler, el 2022 l’entitat va dedicar un any sencer a treballar-hi, com un objectiu prioritari, per la magnitud de Duolingo. Finalment, l’empresa no va fer aquest canvi, però tenen força clar que la intel·ligència artificial hi ajudarà, i que segurament és qüestió de temps. VilaWeb també s’ha posat en contacte amb l’empresa, però de moment no n’ha obtingut cap resposta.