09.02.2022 - 21:30
|
Actualització: 09.02.2022 - 21:40
La Comissió d’Educació del Parlament de les Illes Balears debat avui el dictamen sobre la llei d’educació que va ser aprovada com a projecte de llei en un consell de govern extraordinari el mes de juny proppassat. És la primera llei d’educació pròpia que tindran les Illes després de més de vint anys d’exercici de les competències transferides per l’estat espanyol. Segons el govern, és un text ambiciós per a adaptar-se a les noves necessitats fruit d’una societat complexa, i que regula tots els espais i sectors relacionats amb la comunitat educativa en els àmbits no universitaris.
Quant a la qüestió del català, la llei estableix que el model lingüístic que s’ha d’aplicar a l’ensenyament ha de garantir que, en acabar el període obligatori, tots els alumnes han de tenir competències absolutes en català i en castellà i competència bàsica, pel cap baix, en una llengua estrangera.
Com a novetat, la llei consagra i deixa escrit que tant el català com el castellà són llengües vehiculars a les escoles de les Illes. Fins ara, mai no s’havia dit que totes dues llengües eren vehiculars. Fonts de la conselleria ho diuen així a VilaWeb: “A la llei es fixa el tractament de les llengües oficials, d’acord amb l’estatut d’autonomia de les Illes Balears, com a llengües d’ensenyament i aprenentatge del sistema educatiu de les Illes, que tendran el caràcter de llengües vehiculars.”
La llei també marca que la proporció entre ensenyament en català i en castellà serà del 50%. És el que ja proposava el decret 92/1997, conegut per “decret de mínims“, que va signar l’any 1997 Jaume Matas. Ara el decret es transforma en llei.
La Conselleria d’Educació considera que aquest sistema és un model d’èxit que durant vint anys ha garantit el coneixement de les dues llengües entre els estudiants de les Illes. Consolida i petrifica un model, però no el fa avançar cap a un sistema d’immersió, per exemple.
Un procés molt llarg, ple d’entrebancs
L’elaboració d’aquesta llei no ha estat un camí de roses per al govern de les Illes. La primera redacció que el departament del socialista Martí March va presentar als seus socis de Més per Mallorca i Podem no preveia un percentatge mínim d’ensenyament en català, és a dir, ni tan sols feia referència al decret de mínims. A l’articulat només deia que el català era una llengua vertebradora de l’ensenyament.
El sindicat de l’ensenyament, STEI, s’atribueix el mèrit que això sigui així, tot i que fa una valoració global negativa de l’apartat lingüístic de la nova llei. Miquel Gelabert, secretari general del sindicat, explica a VilaWeb que han elaborat el text durant mesos i que cada volta que presentaven esmenes i propostes perquè la llei fixàs aquest 50%, els les rebutjaven. “Ho veiem positiu perquè ara aquest 50% ja té categoria de llei.”
Amb tot, Gelabert veu en això un aspecte que el fa tan perillós com fràgil. A l’apartat tercer de l’article 133 es diu explícitament que cada centre podrà fer el seu projecte educatiu a partir d’aquest 50%. Per tant, si un centre vol ampliar l’ús vehicular del català fins a nivells d’immersió i fer només en castellà la classe de llengua castellana i en anglès la classe de llengua estrangera, podrà fer-ho. Això seria positiu per a la normalització de la llengua. Però no acaba de ser ben bé així, perquè aquest article 133 deixa a les mans del govern el desplegament d’un reglament que desenvoluparà l’ús de les llengües a l’ensenyament.
“Això ens preocupa perquè un govern del PP o un govern de PP i Vox, per exemple, que hagi de desplegar aquesta llei pot fer un decret que obligui tots els centres educatius a fer tant sí com no un nombre de matèries en castellà”, diu Gelabert. Com que un decret té més valor que un projecte de centre, podria passar que, per decret, el nivell de l’ensenyament en català s’estancàs en el 50% inicial, encara que sigui una escola en una zona absolutament catalanoparlant.
El castellà, també vehicular
El representant del sindicat majoritari dels ensenyants de les Illes considera negatiu que la nova llei consideri el castellà llengua vehicular. La causa d’això és la sentència del Tribunal Constitucional espanyol del 2010 contra l’estatut de Catalunya. La sentència explicita que a tot l’estat el castellà és la llengua oficial i que s’ha de complir obligatòriament. És per això que Gelabert considera innecessari que la llei de les Illes ho reculli per escrit.
La llei de normalització lingüística del 1986, reformada el 2016, diu que la llengua vehicular de l’ensenyament a les Illes és el català. I no és pas inconstitucional.
Aquests dos punts fan témer l’STEI que la llei no serà una eina eficaç per a continuar aprofundint la normalització del català a l’ensenyament.
L’Obra Cultural Balear, ni fred ni calor
L’Obra Cultural Balear també valora positivament que s’elevi a rang de llei el decret de mínims. “Tenim això; una altra cosa és que la conselleria no ho compleixi, que hi hagi centres que no arribin a aquest 50% i que no s’hi posin prou recursos, o que la inspecció educativa no hi vagi al darrere”, diu Josep de Lluís, president de l’entitat, que reconeix que la llei no avança gens respecte al decret. “El consolida. Que no n’hi ha prou? Evidentment que no. Que aquest decret de mínims se sap que no es compleix a molts centres? Se sap, però no es vol avaluar. No es volen posar els recursos per a saber exactament en quin punt de compliment estam”, diu.
Tensió entre els socis del govern
Les primeres versions que el conseller March va presentar als seus socis de govern tampoc no van agradar Més per Mallorca, que va considerar que la proposta anava enrere. Més va posar una ratlla i una condició per a donar suport a la llei. Antoni Noguera, que era líder de Més, va defensar que una llei d’aquestes característiques havia de tenir en compte els trets diferencials de les Illes. Va dir també que el català era una prioritat per a la formació.
L’estira-i-arronsa entre PSIB i Més va ser intens i prolongat. Tensió i discussions sordes. Podem no va entrar-hi per a evitar el desgast en les relacions que implicava que un dels socis posàs una línia vermella a la tramitació.
Fonts de la conselleria han dit a VilaWeb que el model lingüístic de les Illes és un model d’èxit. “Implantat fa vint anys, ha garantit el coneixement de les dues llengües entre els estudiants de les Balears a partir del consens.”
La futura llei d’educació de les Illes Balears ja ha passat per la comissió corresponent del parlament i els grups hi han presentat les esmenes. Es preveu que, després del tràmit d’avui, es durà al ple del dia 22.
El recurs de Bauzá, a l’ombra del 25%
Mentre la nova llei d’educació de les Illes fa camí, l’ex-president José Ramon Bauzà, ara eurodiputat de Ciutadans, és darrere el recurs contenciós administratiu que pretén imposar el 25% del castellà a tots els centres docents de les Illes. Bauzá i els Profesores Libres de Ingeniería Social (PLIS) van fer un requeriment a la conselleria perquè s’aplicàs aquest 25%. Com que la conselleria no ho va fer, van presentar un recurs contenciós administratiu que el Tribunal Superior de Justícia de les Illes ha admès a tràmit. La conselleria va publicar una resolució perquè qualsevol entitat interessada s’hi pogués personar. L’Obra Cultural Balear, vista la poca informació que hi ha sobre aquesta qüestió, ha decidit de personar-s’hi.
Darrere els PLIS hi ha gent lligada al secessionisme lingüístic, com ara la filòloga Maria Antònia Lladó, que va ser la cap dels serveis lingüístics d’IB3 que va obligar a emprar l’article salat; i Joan Font Rosselló, ex-diputat del PP i membre de la Fundació Jaume III.
