29.01.2019 - 21:50
|
Actualització: 29.01.2019 - 22:12
‘Sigui com sigui, fer dependre el dret d’un procés just de l’ús de la llengua materna per part dels professionals que assumeixen la defensa, conduiria a l’absurditat de negar que aquest dret tingui vigència per exemple, davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.’ Tot i la sintaxi recaragolada del llenguatge jurídic, aquesta frase, pronunciada per Manuel Marchena, el president del tribunal contra l’1-O, evidencia que ignora una cosa: que el català és la llengua oficial d’Andorra, un dels països sota la jurisdicció del TEDH. És una anècdota viscuda durant la presentació de les qüestions prèvies del judici oral, però que resumeix molt bé el tractament que rep el català, no únicament en aquest judici, sinó en general.
S’ha escrit molt sobre si els presos polítics podran expressar-se en català o no durant les seves declaracions al judici. Tanmateix, les defenses remarquen que no era pas aquesta la seva principal petició, sinó que el judici s’havia de fer en català. Íntegrament. En la mateixa vista, l’advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, va fer servir el català com a argument per a demanar que el judici es remetés a Catalunya, car es corria el risc que el tribunal del Suprem escoltés les explicacions dels acusats per mitjà de les paraules d’un intèrpret. Aquesta petició va ser denegada amb la frase esmentada anteriorment.
L’argument esgrimit per Roig s’empara en la Carta Europea de Llengües Regionals, que l’estat espanyol va signar el 2001. Conté un apartat, el dels procediments penals, que diu clarament que els òrgans jurisdiccionals no tan solament han de garantir als acusats el dret d’expressar-se en la seva llengua regional o minoritària, sinó que també han d’assegurar, sempre que ho demani una de les parts, que el procés judicial es faci en la llengua regional.
Arran de la impossibilitat de fer el procés íntegrament en català, una font de les defenses exclama, rotund: ‘La vulneració lingüística ja s’ha produït i tenim davant nostre un problema estructural.’ Explica que han aportat milers de documents que no s’han traduït i que, sense traducció, el jutge no els pot entendre. ‘Això ja ajuda a entendre quina és la voluntat del tribunal d’esclarir els fets.’ Els de l’acusació tampoc no són traduïts, tret d’alguns, com els vídeos del 20-S, en els quals apareixen subtitulades algunes frases, però amb errades.
El tribunal encara no ha decidit si els acusats podran expressar-se en català, però ara mateix defenses com les de Cuixart, Sánchez, Turull i Rull ho consideren una qüestió secundària: ‘Ells només han de parlar dues vegades, al principi del judici i al final. Si veiem que la traducció simultània no és àgil i que el tribunal interromp a cada pas, passarem al castellà sense fer escarafalls’, explica un advocat que treballa per a una de les defenses.
Si el tribunal permetés que els processats parlessin en català, es faria molt probablement utilitzant el mètode de traducció simultània, que implica la utilització d’un intèrpret. ‘Les traduccions successives es fan amb frases curtes. Això vol dir que es trenca el fil argumental de qui declara, posa nerviós i és un mètode molt susceptible de crear incongruències’, diu un dels advocats.
Oriol Junqueras ho va dir també en una entrevista a RAC1. Va explicar que sospesava de declarar en català, però que això podia originar problemes de caràcter tècnic: ‘Ens pot fer perdre el fil a tots plegats. Hem de saber com es farà tècnicament i, aleshores, decidirem.’
Per tot això el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, el cap de setmana passat va denunciar que el Tribunal Suprem espanyol vulnera els seus drets lingüístics com a parlant del català. En referència a l’intèrpret, Cuixart va ser molt clar i va afirmar que no garantia els seus drets lingüístics ni de defensa. ‘Declarar amb un intèrpret emblanqueix una justícia espanyola que em nega un judici íntegre en català.’
