Cent mots i expressions nous al diccionari: descobriu-los

Aquest matí s’han presentat a l’Institut d’Estudis Catalans les noves paraules que ha incorporat al Diccionari de la llengua catalana. En total, enguany s’han afegit més de cent mots i expressions en la versió en línia. D’aquests, cinquanta-un ja s’hi introduïren el mes de març.

A més, també s’han modificat 193 entrades, que s’afegeixen a les 46 modificacions del mes de març. Hi ha, per exemple, esmenes i supressions que poden afectar qualsevol informació de l’article de diccionari (la categoria gramatical, els exemples, la informació morfològica, les locucions, les definicions, etc.).

“Coronavirus”, el neologisme de l’any

La pandèmia ha tingut un impacte en la llengua. El mot “coronavirus” fou elegit neologisme del 2020 en una votació en què van participar 9.643 persones. Ara el DIEC l’ha acollit entre els mots nous, al costat d’uns quants de vinculats amb la pandèmia, com ara “covid“, “cribratge” i “aforament“.

Entre les novetats, cal afegir “espertinar“, ja recollit pel Diccionari català-valencià-balear d’Alcover i Moll. És un mot viu al català septentrional o rossellonès, sinònim de “berenar“, amb els tres significats corresponents: els dos nominals (‘menjada que es fa a mitja tarda, entre el dinar i el sopar‘ i ‘el que es menja per berenar‘) i el verbal (‘menjar el berenar‘).

Nous adjectius

A més dels mots més recents, el DIEC també ha incorporat un bon nombre d’adjectius provinents de participis de passat, amb un significat que no es desprèn del verb original. En són exemples “uniformat“, “viatjat“, “viscut“, “fotut“, “cardat“, “fumut“…

Més locucions

També és destacable el nombre de locucions que s’han afegit al diccionari. N’hi ha de ben populars i conegudes, com ara “avall que fa baixada“, “dia a dia“, “cada dos per tres“, “d’una hora lluny“, “en tot moment“, “en síntesi“, “fer el ronso” i “sol com un mussol“.

Canvis relacionats amb discriminacions per raons de sexe

Segons el president de la Comissió de Lexicografia de la Secció Filològica del IEC, Josep Martines, han tingut presents els canvis sociològics, que, a parer seu, “han de ser presents al diccionari”. N’és un exemple el mot “floreta” que ha deixat de ser una “frase afalagadora per a una dona” a ser una “frase afalagadora per a una persona”.

Noves accepcions

Finalment, hi ha hagut ampliacions de les entrades, amb accepcions noves d’alguns mots ja existents. És el cas de “clatellada“, que fins ara era sols un ‘cop de mà al clatell’ i ara és també el ‘fet de cobrar a algú una quantitat de diners excessiva’. El terme “aforament” pren el significat que té el castellà aforo i ara designarà també el ‘nombre màxim autoritzat de persones que es pot admetre en un local públic en un moment determinat’. L’adjectiu “còmplice“, que originàriament és aquell ‘que ajuda algú a cometre un delicte’, ara és també la ‘persona que té avinença amb una altra’. I un “ferro” ja té reconegut oficialment el significat de ‘corrector dental’.