15.05.2023 - 21:40
|
Actualització: 17.05.2023 - 08:11
La batllessa dels Banys i Palaldà (Vallespir), Maria Costa, manté el torcebraç amb els tribunals francesos per tal que es pugui parlar en català als plens municipals. Avui als Banys es fa el primer ple municipal d’ençà de la publicació de la sentència del Tribunal Administratiu de Montpeller contra l’ús del català als plens. En conversa telefònica amb VilaWeb, Costa assegura que desobeirà la sentència i parlarà en català, com ha fet fins fa uns dies. “Continuaré parlant, primer, en català i, després, en francès. I demà, a més, afegiré algunes coses en anglès per veure si també ho prohibeixen.”
La batllessa diu que vol establir un precedent amb aquesta acció, que qualifica d’acte de desobediència. Segons Costa, si l’estat francès no prohibeix l’ús de l’anglès, com sí que ha fet amb el català, “serà encara més clara la discriminació”: “Pot ser un nou argument per a dur la causa al Tribunal Europeu de Drets Humans. No pot ser que hi hagi dues llengües europees i que una sigui discriminada i l’altra no”. Amb aquest desafiament, Costa vol demostrar que l’estat francès considera el català una llengua de segon nivell.
Lamenta que les llengües minoritzades estiguin maltractades a l’estat francès i assegura que es nega a acceptar-ho. “Volem que ens segueixin els bascs, els bretons i els cors. Si nosaltres agafem el mateix camí que han agafat els altres, d’aquí a vint anys no quedarà ningú que parli català a Catalunya Nord”, assegura. “No estic d’acord a fer passar el català per sota del francès, és senzillament això.”
La batllessa dels Banys no és l’única que desobeirà la sentència. Dels cinc municipis que han permès l’ús del català, segons que explica Costa, quatre desacataran les ordres de la justícia francesa, a més dels Banys i Palaldà: Elna (Rosselló), Sant Andreu de Sureda (Rosselló) i Tarerac (Conflent). I el batlle de Portvendres (Rosselló) també farà servir el català, però com a traducció del francès, que serà la primera llengua.
La setmana passada, el Tribunal Administratiu de Montpeller va acordar de prohibir l’ús del català als plens municipals dels cinc ajuntaments nord-catalans. Aquests municipis havien modificat sengles reglaments municipals per permetre l’ús del català als plens a condició de traduir les intervencions al francès. La decisió del tribunal obliga els ajuntaments a canviar els reglaments en un termini de tres mesos a tot estirar. La sentència defensa que la llengua francesa és la llengua de l’estat, tal com estableix la constitució, i que no pot ser relegada a llengua de traducció. Els ajuntaments afectats ja han anunciat que presentaran un recurs al Tribunal d’Apel·lació de Tolosa de Llenguadoc.
Un any en lluita per a parlar català als plens
Ara fa un any, Elna es va convertir en el primer municipi nord-català que va permetre de debatre als plens en català. L’ajuntament va aprovar –amb el vot en contra dels cinc regidors de l’oposició de dretes– de canviar el punt 19 del reglament intern del consistori perquè a les sessions es pogués intervenir en català.
La mesura, avalada per una jurista, havia de permetre que els regidors que es volguessin expressar en català ho poguessin fer, sempre que després es traduís al francès per facilitar la comprensió de tothom i que, en el cas que es fessin actes escrites en català, la traducció al francès “destaqués” per damunt del text en català. La decisió es va prendre arran d’un episodi al ple en què dos regidors van abandonar la sessió quan el tinent de batlle, Pere Manzanares, va intervenir-hi en català. Després d’Elna, uns quants municipis, com els Banys, Portvendres, Sant Andreu de Sureda i Tarerac, van fer canvis normatius semblants.
Poc després d’haver aprovat el canvi, el prefecte dels Pirineus Orientals es va adreçar per carta al batlle d’Elna i també als altres consistoris demanant-los que es fessin enrere i retiressin la modificació. Però els ajuntaments es van mantenir ferms i el prefecte va dur el cas al Tribunal Administratiu de Montpeller, que ha resolt de prohibir el català als plens.
