El català és la dotzena llengua més influent del món, segons el Ministeri de Cultura francès

Entre les més de sis mil llengües que hi ha avui al món, el català és la dotzena més influent. Aquesta és una de les grans conclusions que es desprenen del darrer baròmetre de les llengües al món que publica cada cinc anys el Ministeri de Cultura francès.

Sovint es pren la xifra de parlants com l’únic criteri per a sospesar l’abast d’una llengua, però aquest model, desenvolupat pel doctor en lingüística Louis-Jean Calvet, incorpora un ventall d’indicadors que permeten d’avaluar holísticament la importància d’una llengua, més enllà de l’àmbit lingüístic. És ací on la influència del català és realçada: amb una nota agregada de 6,729 punts, és la dotzena llengua que obté un “pes” (influència) més gran en el baròmetre. Es troba onze posicions per sobre del darrer baròmetre (quan era al vint-i-tresè lloc), i més amunt que llengües molt més parlades, com ara el mandarí (6,550) o bé l’indonesi (6,462). El baròmetre, tanmateix, també evidencia un fet no tan positiu: que, sobretot en l’àmbit polític i social, la nostra llengua encara té molta feina per fer.

Una llengua petita, però amb presència global

A grans trets, el model diferencia entre dues menes de factors: els factors intrínsecs, per una banda, i els factors contextuals, per una altra. Per factors intrínsecs, els autors entenen tots els de caràcter més purament lingüístics, “que es refereixen a una llengua i solament a aquesta llengua”. Entre els contextuals, en canvi, el model inclou tots aquells elements socials, polítics i culturals –o fins i tot tecnològics– relatius a l’entorn en què existeix una llengua determinada. I para especial atenció a “la influència de l’entorn en la importància i el desenvolupament”.

El principal factor intrínsec que els autors tenen en compte a l’hora de confeccionar el model és, segurament, l’indicador que s’empra més sovint a l’hora de mesurar la influència d’una llengua: la xifra total de parlants, tot diferenciant entre els parlants nadius (L1), que tenen un pes més gran en el model, i els parlants estrangers (L2), que en tenen un de més petit. En aquest apartat, el català es destaca com la llengua amb un índex més baix (0,357) de les quinze amb més influència, un fet que posa en relleu la capacitat de projecció del català en relació amb el pes demogràfic limitat que té.

Aquest, tanmateix, no és ni de bon tros l’únic element que forma part dels factors intrínsecs que determinen l’abast global d’una llengua. Un indicador especialment interessant és l’entropia, que mesura el rang de dispersió geogràfica d’una llengua; és a dir, la distribució dels parlants en els diversos països que en conformen el domini lingüístic. El català té una entropia de 0,213 (atès que el seu domini lingüístic es reparteix per Andorra, l’estat espanyol, l’estat francès i Itàlia). En canvi, el mandarí, tot i tenir cent vegades més de parlants, té una entropia de tan sols 0,063, atès que funciona com a llengua de comunicació de manera pràcticament exclusiva entre xinesos.

Un altre element que el model té en compte és la vehicularitat d’una llengua, que en mesura l’ús com a instrument preferent de comunicació en el seu àmbit lingüístic. Amb un 0,910, l’indonesi –emprat per desenes de milions de persones al sud-est asiàtic com a llengua de comunicació– és la llengua a la qual els autors del baròmetre atorguen un índex de vehicularitat més alt, fins i tot per sobre de llengües com ara el suahili (0,863) o bé el francès (0,689). El català, amb un 0,596, se situa en un valor mitjà, si bé superior al de llengües amb un pes general més gran com ara l’espanyol (0,178), l’alemany (0,419) o bé el rus (0,437).

El català, molt influent però amb poc estatus

El model de Louis-Jean Calvet també para atenció a l’estatus de les llengües, definit com “grau de reconeixement de les llengües per part de les autoritats polítiques dels països en què es parlen”. Els autors especifiquen que el model diferencia entre el reconeixement de iure (teòric) i el reconeixement de facto (pràctic) que un estat atorga a una llengua. Així, doncs, diferencien entre les llengües “de primer rang” i les llengües “cooficials o de segon rang”: aquelles que, tot i tenir protecció legal i política, sovint es veuen minoritzades per les llengües de primer rang amb què conviuen en el seu àmbit lingüístic.

Per bé que els autors no en fan esment explícitament al report que acompanya el baròmetre, les xifres evidencien que el català és una llengua de segon rang minoritzada –en aquest cas, per una llengua de primer rang, que és l’espanyol. De les quinze llengües amb més pes el món, el català és de bon tros la llengua que té un estatus més baix: tan sols un 0,025, una xifra que contrasta amb la de l’anglès (1,000) o bé el francès (0,551).

Poc present a la universitat, molt present a les xarxes

Un altre índex en què el català no surt ben parat és la presència en l’ensenyament universitari. Com en el cas de l’estatus, el català és la llengua amb un índex més baix en aquest apartat entre les quinze de més pes. La xifra del català (0,431) és inferior a la de llengües tant o menys parlades com ara el suec (0,506) o bé el txec (0,488).

On el català destaca més és en l’índex Wikipedia, que els autors del baròmetre calculen a partir de la xifra total d’articles de què cada llengua disposa a l’enciclopèdia digital. Amb un 0,856, el català gaudeix d’un índex més alt que no pas llengües més parlades com ara el romanès (0,825) o bé llengües amb un volum de parlants similar com ara el txec (0,834). Les xifres confirmen la bona salut de la comunitat viquipedista catalanòfona, una de les més antigues del món i, encara avui, una de les més actives.

Quant als factors contextuals, el català es distingeix en l’índex de penetració a internet, que calcula la proporció de parlants d’una llengua que l’empren habitualment a internet. Amb un excepcional 0,934, té un índex més alt que no el de quatre de les cinc llengües amb més pes al món: l’anglès (0,911), el francès (0,909), l’espanyol (0,701) i el rus (0,813). L’índex de penetració a internet, de fet, és l’apartat en què el català registra un valor més alt de tot el baròmetre. Cal destacar que el banc de dades amb què es fonamenta aquest índex tan sols arriba fins a l’any passat, abans d’esclatar la polèmica amb Google pel bandejament del català en els resultats de cerca.

La reproducció social, un element de preocupació

El català també destaca en l’índex de desenvolupament humà (0,900), que mesura el grau de desenvolupament econòmic, polític i social en l’àmbit lingüístic d’una llengua a partir de les dades de l’ONU. Les xifres del català, en aquest sentit, són més comparables amb les de llengües com ara l’anglès (0,945), el francès (0,887) o l’alemany (0,976) que no pas amb l’espanyol (0,715) o bé el rus (0,763).

La fecunditat, d’una altra banda, és el factor contextual en què el català registra un índex més baix, de tan sols 0,032. Els resultats són particularment preocupants, atès que, entre les principals llengües que registren uns valors tant o més baixos, com ara l’alemany o bé l’italià, el català és l’única que es troba en una situació de minorització en relació a una altra llengua més forta. Són dos factors que, en conjunció, semblen posar en dubte la capacitat de transmissió dels parlants actuals a les noves generacions, una circumstància que suscita tot d’interrogants quant al futur de la llengua.

Podeu consultar la pàgina sobre el report a la web del Ministeri de Cultura francès. Si ho voleu, també podeu descarregar-vos les dades del baròmetre (en format .xls) i consultar el report que l’acompanya (en francès).