El català, amenaçat: els joves catalanoparlants de les Illes són els qui canvien més de llengua

Els joves catalanoparlants de les Illes són els qui muden més de llengua. Aquesta és la conclusió principal de l’informe “Actituds i usos lingüístics dels joves de les Illes Balears“, que ha elaborat el Grup de Recerca Sociolingüística (GRESIB) per encàrrec de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL). Segons el document, el canvi de llengua és una tendència en augment i ve condicionat pel context social del parlant.

L’informe també constata que la convergència lingüística al castellà és la pràctica més habitual entre els joves, com en el conjunt de la població. En aquest sentit, el manteniment exclusiu del català és gairebé nul, mentre que sí que s’observa el manteniment del castellà. Per tant, són els catalanoparlants els qui exerceixen realment com a bilingües. Pel que fa als castellanoparlants, l’informe determina que n’hi ha que es comporten com a bilingües, però també hi ha un sector que és monolingüe perquè l’entorn ho afavoreix.

Quins entrebancs té el català per a ser llengua social habitual?

Hi ha una gran varietat de factors que poden impedir l’apropiació de la llengua catalana i l’adopció com a llengua social habitual. Un dels factors més esmentats és percebre l’interlocutor com si fos de fora de les Illes, de manera que s’hi adrecen en castellà. De fet, l’informe constata que molts no catalanoparlants se senten exclosos quan els parlen en castellà i lamenten que no tenen gaires oportunitats per a practicar el català. En aquest sentit, els informants de l’estudi consideren que és important promoure un compromís col·lectiu per a compartir la llengua amb tothom, siguin catalanoparlants o no, més enllà del compromís de les institucions.

La importància dels joves

En la presentació de l’informe, el secretari d’Universitat, Recerca i Política Lingüística, Miquel Àngel Sureda, ha destacat la importància dels joves i del seu comportament lingüístic a l’hora de garantir la continuïtat de la llengua. Així mateix, la directora general de Política Lingüística, Beatriu Defior, ha dit que l’estudi confirmava les sospites de les institucions i ha explicat que s’havien impulsat actuacions per a revertir la situació, com ara la promoció de canvis en el comportament lingüístic amb la campanya “Mou la llengua“; la creació d’espais d’ús de la llengua catalana (com els concerts Treu la Llengua, els concursos de youtubers i LaTroca, la trobada de creadors de continguts a les xarxes); i la difusió de l’oferta de productes i serveis en català (Ib-musicat, mostres de videojocs, festival d’anime i manga…), entre més.