Cat Memòria, un testimoni visual ingent de l’1-O

Una professora, un dissenyador gràfic, un programador informàtic, un enginyer i un traductor per a fer-ne difusió en anglès: són els cinc encarregats de donar vida al projecte de Cat Memòria, que malda per evitar l’oblit del referèndum del primer d’octubre aplegant tots els vídeos i imatges d’aquella jornada, tant de l’actuació violenta de la policia com de les celebracions als col·legis on es va poder votar amb normalitat. Han dissenyat un mapa interactiu on, de moment, ja tenen gairebé cinc-cents col·legis electorals documentats, en 77 dels quals hi va haver violència policíaca, i 3.000 documents gràfics entres imatges i vídeos.

‘La finalitat és deixar-ne constància i que es vegi tot. Que no hi hagi res que no surti a la llum. I deixar clar que aquí no hi ha fake news‘, diu un membre d’aquest projecte. Entrant a la web de Cat Memòria, es veu que s’hi ha fet una feina ingent, una feina ‘de formigueta’, com diuen. A cada un dels 477 col·legis electorals registrats, s’hi pot consultar si hi va haver violència de la policia, quin cos en va ser responsable, si van retirar les urnes, si hi va haver concentració de la policia a l’exterior dels punts de votació… I tots van acompanyats de material gràfic que s’ha pogut verificar que correspon a aquella localització.

Totes les imatges les han aconseguit de Twitter i YouTube i, d’ençà que el projecte ha anat creixent, també per correu electrònic. Alguns usuaris hi comparteixen vídeos que encara no havien vist la llum o bé que els havien passat per alt, i ells comproven que les localitzacions siguin correctes amb Google Street View.

Encara no s’ha vist tot
Vuit mesos més tard del primer d’octubre sembla increïble que encara hi hagi vídeos dels atacs de la policia que no hagin vist la llum. Doncs la setmana passada, per correu, van rebre un vídeo de l’actuació amb violència que hi va haver al Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat a Lleida. Creuen que ‘gairebé’ tots aquests atacs ja són localitzats, però diuen que encara en poden aparèixer més vídeos. ‘En algunes escenes pots veure quinze mòbils enregistrant i no saps què se n’han fet, d’aquests vídeos’, expliquen.

Cat Memòria també va decidir de documentar gràficament els punts on es van defensar amb èxit els col·legis electorals. ‘Vàrem creure que també haviem de mostrar el cantó positiu d’aquella jornada, els moments d’alegria que hi va haver.’

Gràcies #CDR , sense vosaltres el #referendum de l'#1oct no es podria haver fet. Ho vam fer possible entre tots, vam votar i ho seguirem fent. #votarem Votarem! La gent decideix el què vol ésser. #HemVotat pic.twitter.com/IRBG9GJeG7

— #1OCT catmemoria.cat (@CAT_memoria) April 24, 2018

Per això el seu objectiu és arribar a censar els 2.229 col·legis electorals que hi havia repartits per tot Catalunya, i són optimistes. Però saben que es trobaran obstacles, com és el cas d’Estaràs (a la Segarra). Tenen constància que en aquest petit poble els van prendre les urnes, però no en tenen cap imatge que ho demostri.

El procés és llarg, per bé que resten molts punts per censar. També de fora de Catalunya, perquè posen sobre el mapa els punts des d’on van sortir policies i guàrdies civils a crits de ‘a por ellos’. El resultat final vol ser la biblioteca visual del primer d’octubre, perquè no s’oblidi mai que un dia hi va haver repressió policíaca contra ciutadans que volien votar.