06.11.2020 - 19:55
En aquests moments de crisi sanitària, els més joves tenen més probabilitats de perdre la feina que no pas de morir del coronavirus. Aquesta és la dura realitat que exposa un informe fet per Eurofound, la fundació europea per a la millora de les condicions de vida i de treball, segons el qual els més joves són els qui tenen més risc de perdre la feina durant la pandèmia. L’11% dels joves de 18 anys a 29 han estat acomiadats, mentre que els majors de trenta anys són ‘només’ el 8%, des del començament de la crisi. Ben entès que l’informe fa referència a xifres mitjanes europees.
Quant als joves, els qui han entrat fa poc al mercat laboral són particularment vulnerables a les conseqüències econòmiques de la pandèmia. Segons Eurostat, el març passat la taxa d’atur juvenil era del 14,9%, mentre que al setembre havia augmentat fins al 17,6%, gairebé el triple que els més grans. I l’hemorràgia no s’atura de moment. Segons Eurofound, el 12% dels joves creu que té moltes possibilitats de perdre la feina en els tres mesos vinents, mentre que entre els treballadors més grans, la xifra és més baixa.
Aquí, el 17,6% de taxa d’atur juvenil europea ens fa patxoca, perquè la de tot l’estat espanyol, segons l’EPA del tercer trimestre, és del 40,4%; tot i que la franja d’edats és diferent, perquè la de l’estat espanyol es refereix als joves de 16 anys a 24. Però la cosa més trista és que aquesta taxa era del 30,5% el desembre passat, és a dir, ha crescut 10 punts percentuals, mentre que la general ha passat del 13,8% al 16,3%. A Catalunya les coses han anat millor, en termes comparatius estatals, però no europeus. Hem passat del 26,7% al 33,8%, per als joves, i del 10,4% al 13,2%, en el total. La taxa juvenil puja set punts enfront dels tres de la total. Amb aquestes dades, és clar que els joves són un dels col·lectius més castigats per la pandèmia en la seva derivada laboral.
Hem vist la taxa d’atur de l’EPA, però passa igual en els diferents vessants del món laboral. En les afiliacions a la Seguretat Social, la caiguda total els nou primers mesos de l’any és de 68.000 persones (recordem que hi ha els afectats dels ERTO com a afiliats), i el tram més castigat per les baixes és el dels menors de 29 anys, amb 51.000 persones.
Hi ha dos fets que van lligats i que ens haurien de preocupar especialment. Per exemple, el primer és el dels joves de 16 anys a 24 que busquen la primera feina. Les dificultats econòmiques per a moltes famílies, amb els confinaments i els acomiadaments, ha fet que els nois més joves de casa entrin al mercat laboral. El desembre del 2019 eren 21.400 a Catalunya i al setembre, més de 35.000, és a dir, un augment de gairebé el 70%. Això ha fet que el col·lectiu que busca la primera feina s’hagi rejovenit molt aquests mesos: els menors de 24 anys representaven el 42% del total el desembre passat i ara ja són el 67%. L’altra cara de la moneda del mateix fet em sembla molt negativa. Segons l’EPA, el desembre del 2019 hi havia a Catalunya 401.000 persones inactives perquè eren estudiants; ara, nou mesos després, són 365.000. És a dir, que molts joves que estudiaven –un 9%– s’han passat abans d’hora al mercat laboral.
I què podem fer per revertir la situació? Fins ara, en la nostra societat hem procurat, generació rere generació, de fer un salt qualitatiu respecte de la immediata anterior. Però malauradament, sembla que això ha canviat. L’actual generació de joves es troba en un punt d’inflexió complicat a l’hora de decidir què estudiar, a què dedicar-se professionalment i que això li permeti d’emancipar-se. La situació d’emergència sanitària actual, a més de les crisis econòmiques, el paper de la tecnologia com a eina de treball però també com a rival i la dificultat d’accedir a l’habitatge situen els joves en un context diferent del que esperaven. ‘En aquesta 25a Jornada dels Economistes volem facilitar el punt de vista de persones joves, i no tan joves, des de diverses perspectives de l’economia enfocada al futur’, diuen els tres codirectors de la jornada que es farà demà a Barcelona.
Per tots els factors comentats, em sembla un moment molt oportú dedicar la Jornada dels Economistes a debatre sobre els ‘Joves i futur: formació, ocupació i emancipació’. Seran 67 experts en diversos camps que abordaran catorze qüestions rellevants en sengles sessions de treball. Cal esperar i desitjar que l’assistència (virtual) de joves a la jornada sigui ben elevada i que les discussions i els debats que hi tinguin lloc els serveixin per a aclarir una mica el posicionament sobre el seu futur professional. Aquest és l’objectiu final que busca el Col·legi d’Economistes de Catalunya. I tots sabem que no és fàcil.
