09.11.2023 - 19:50
Alt i clar. La Cambra de Comerç de Barcelona ha parlat sobre les conseqüències del finançament insuficient de Catalunya. “Hi ha d’haver solidaritat, però tot té un límit. Les transferències continuades de diners des de Catalunya són excessives. Amb l’infrafinançament que arrosseguem de fa molts anys, l’estat va ofegant la gallina dels ous d’or. Si no ens deixen créixer més, és un contrasentit, per la millora que suposaria per a tots. Les empreses pateixen la manca d’infrastructures. A l’estudi es comprova com el benestar de la població també rep negativament les conseqüències en aspectes cabdals com ara la salut, l’ensenyament i l’habitatge. Posar en relleu aquests aspectes i mirar de quantificar-ho ha estat l’objecte d’aquest estudi que avui presentem.” Així s’expressava aquest matí el president de la Cambra, Josep Santacreu, en la presentació de l’estudi “Impacte de l’infrafinançament sobre la competitivitat i el benestar a Catalunya”.
L’objectiu del treball és mirar de fer més entenedor què significa el dèficit de finançament de Catalunya. I això ho fa mitjançant la fragmentació de les xifres globals, entrant en terrenys concrets que afecten tant les empreses com la població. Em sembla una bona idea, i l’equip de Joan Ramon Rovira, cap del gabinet d’estudis, ha fet una feina excel·lent. Tot allò que sigui acostar la realitat al coneixement del públic sempre és important, però més en el cas català. De vegades, les xifres concretes en educació, per exemple, comparades amb les d’altres comunitats, poden aclarir molts conceptes de la situació en què ens trobem, més que les dades globals del dèficit fiscal, que no tenen un punt de referència concret pel ciutadà.
Interessa saber, per exemple, que Catalunya arrossega dèficits importants en els àmbits de la despesa social, que afecten, entre més, la salut, l’educació i l’habitatge (els dos primers concentren el 44% del pressupost de la Generalitat del 2023).
Segons l’estudi, quant a la salut, s’observa que el percentatge que dediquen els països europeus en despesa sanitària pública és creixent en el PIB per capita. És a dir, com més ric és un país, més tendeix a gastar, proporcionalment, el seu sector públic en l’àmbit de la salut. D’acord amb aquesta relació i tenint en compte el PIB per capita de Catalunya, la Cambra estima que el dèficit d’inversió en sanitat pública és de 396 euros anuals per capita, xifra que representa l’1,2% del PIB català el 2019 (3.022 milions d’euros). Fem un pas més, que pot ajudar a clarificar la xifra. El 2019, a Catalunya, la despesa pública en sanitat va ser de 1.524 euros per capita, mentre que al País Basc era de 1.877 euros. Gairebé un 25% més!
Aplicant la mateixa lògica a l’àmbit de l’educació pública (només en centres no universitaris), el dèficit per alumne se situa en els 705 euros. Si multipliquem aquesta xifra pel nombre de matriculats en estudis no universitaris en centres públics a Catalunya l’any 2019, el dèficit total assoleix els 623 milions d’euros (l’equivalent al 0,25% del PIB català). Veiem ara què significa de manera comparativa. L’any 2019, la despesa en educació pública per alumne (no universitari) a temps complet en centres públics a Catalunya va ser de 6.024 euros, mentre que al País Basc era de 9.944 euros. Feu comptes i veureu que és un 65% més!
Finalment, es considera la inversió pública en habitatge referida a l’any 2019, en euros per habitant, que fan les comunitats autònomes i les entitats locals. El rànquing l’encapçalen Navarra, la Comunitat de Madrid i el País Basc, a molta distància de Catalunya. Si suposem que el nivell que correspondria a Catalunya és la mitjana (ponderada) de les tres comunitats capdavanteres en aquest àmbit, podem estimar un dèficit mitjà anual de Catalunya de 263 milions d’euros (el 0,1% del PIB català). A Catalunya la despesa pública destinada a habitatge va ser de 41,3 euros el 2019, mentre que a Navarra va ser de 102 euros. Més del doble!
Amb comparacions com les fetes per la Cambra, potser tindrem més clar què significa que cada any surtin de Catalunya, amb destinació desconeguda, al voltant de 20.000 milions d’euros, que és el dèficit fiscal que estima la Generalitat. És a dir, que en aspectes vitals per a la societat ens trobem molt pitjor que no podríem trobar-nos! Ras i curt.
Passant del cas particular al general, les coses, naturalment, també pinten malament. Així, la inversió pública del conjunt d’administracions públiques a Catalunya (en percentatge del PIB) ha estat sistemàticament inferior a la d’Espanya i la de la UE-5 (Alemanya, França, Itàlia, Països Baixos i Bèlgica). Mentre que la mitjana a la UE-5 és d’un 2,8% del PIB i a Espanya d’un 2,3%, a Catalunya és d’un 1,3%, en el període 2015-2021.
L’estudi examina la inversió pública estatal (regionalitzada) mitjana a Catalunya (10,7% del total estatal), que ha estat persistentment per sota del seu pes poblacional (16,2%) i econòmic (19,0%). En canvi, la inversió de Madrid (16,6%) se situa per sobre del seu pes poblacional (14,0%), si bé inferior a la seva importància econòmica (19,3%). I l’estudi conclou que si Catalunya hagués rebut del sector públic estatal un volum d’inversió proporcional al seu pes econòmic durant aquest període, la inversió mitjana rebuda cada any hauria estat superior en uns 1.400 milions d’euros (el 0,6% del PIB català).
Però afegeix que una cosa és la que es proposa i una altra la que es fa. De fet, aquest dèficit d’inversió de l’estat a Catalunya s’explica, en gran manera, pel persistent baix grau d’execució (60% de la inversió pressupostada de mitjana en el període 2015-2021), especialment aquest darrer any (36%). En canvi, a la Comunitat de Madrid, el grau d’execució aquests darrers anys s’ha situat sempre per sobre del 100%. Si el sector públic espanyol hagués complert el pressupost previst durant el període 2015-2018 i el 2021, la inversió pública anual a Catalunya hauria estat superior en uns 580 milions d’euros de mitjana (el 0,2% del PIB català).
I si concretem en les infrastructures, la situació és gravíssima, ja ens n’adonem cada dia. Catalunya és la segona comunitat autònoma amb un dèficit d’inversió en infrastructures del sector públic estatal més elevat en relació amb el seu pes econòmic en el període 2015-2020. En particular, la participació de Catalunya en la inversió estatal en infrastructures ha estat del 13,6% durant aquests darrers anys, clarament per sota del seu pes en el PIB (19,1%). D’acord amb el criteri d’importància econòmica, el dèficit mitjà en inversió en infrastructures del sector públic central a Catalunya es xifra en gairebé 270 milions d’euros anuals. Només un exemple. Castella i Lleó, que en el PIB de l’estat espanyol té una quarta part del pes que hi té Catalunya, ha rebut una inversió superior cadascun d’aquests cinc anys.
Tant de bo l’anàlisi més detallada del cost de l’infrafinançament català que ha fet la Cambra de Barcelona serveixi per a obrir els ulls de molta gent que segueix sense veure la realitat en el dia a dia, sense veure què significa l’aspirador de l’estat espanyol sobre uns diners generats a casa nostra, la qual cosa ens impedeix de viure millor.
