Manel Castellví, quin home

Si haguéssim de resumir en una idea la impressionant declaració de l’ex-comissari dels Mossos d’Esquadra, senyor Manel Castellví, la que em resultaria més aclaridora seria aquesta: nosaltres volíem frenar el referèndum del Primer d’Octubre i així ho vam dir als polítics catalans, que el van voler tirar endavant igualment. De fet, Castellví va arribar a dir que, de la reunió del dia 28 de setembre amb Puigdemont, Junqueras i Forn, el senyor Castellví n’havia sortit ‘frustrat’, perquè els Mossos havien volgut frenar el Primer d’Octubre i els polítics havien decidit de tirar-lo endavant, tot i haver-los avisats que no es podia descartar violència del bàndol independentista.

En un extrem tindríem Jordi Cuixart (‘El meu objectiu ja no és sortir de la presó, sinó denunciar injustícies’) i en l’altre, Castellví (‘Jo miro de salvar-me, i si un altre es menja més anys de presó, pitjor per a ell’).

Aquests dies he demanat als advocats del procés sobre Castellví, i una resposta va ser aquesta: ‘Quan haurem sentit declarar la resta de mossos d’esquadra sabrem si l’estratègia de la policia catalana és de salvar-se el cul, o únicament es tracta d’aquest paio, que és un…’ I m’estalvio l’insult dedicat a Castellví. Poques vegades havia vist advocats tan emprenyats. I és ben normal, perquè la idea de Castellví és un torpede enorme a la línia de flotació de la defensa dels advocats del govern que, amb més diferències o menys, fins avui han vingut a dir la contrària: els Mossos van complir el mandat judicial. Oi tant que sí. De fet, el mandat deia que el 1r-O havia de prevaler la convivència ciutadana per damunt les accions repressores. I així es va fer. De fet, senyor jutge, hi va haver més col·legis tancats pels Mossos que no pas per la policia, perquè els Mossos van acatar, com no podia ser d’una altra manera, la justícia. I, de fet, senyor jutge, si bé és cert que uns quants dies abans els Mossos no havien frenat gens els preparatius del referèndum, el cas és que la policia espanyola i la guàrdia civil, tampoc. Potser caldria que fóssim justos amb qui va tancar més col·legis que ningú, i ens fixéssim en qui va exercir la violència… i les coces voladores, senyor jutge.

Doncs ve en Castellví i diu que no van complir, cert, però per culpa dels polítics. I que, de possibles violents, ells ja n’havien avisat —per exemple, del jovent de la CUP.

En fi, com bé diu l’advocat consultat, la cosa pitjor és el dubte que ara hi ha: l’estratègia de Castellví és individual, o és la que seguirà la resta de comandaments de la policia? Incloent-hi, ai ara, el major Trapero? No fotis. Veurem un campi qui pugui? Veurem mossos contra Forn, mossos contra Junqueras i mossos contra Puigdemont? Per salvar-se ells acusaran el govern? O és solament cosa de Castellví, un home que va deixar el càrrec el 18 de gener passat? Aquest és un dubte que solament les declaracions de la resta de mossos començaran a dissipar.