13.10.2020 - 21:50
El 4 d’octubre era marcat en vermell al calendari de tots els castellers. S’havia de fer el XXVIII Concurs de Castells que s’organitza biennalment a Tarragona. Però, si bé al març tothom tenia esperances que la temporada revifaria a l’estiu, finalment, al juliol es va anul·lar la cita.
Com viuen les colles castelleres aquest any tan atípic? Algunes expressions de la cultura popular, com els gegants, els balls de bastons, les sardanes i els diables, s’han pogut recuperar tímidament i ja tornen a fer algunes actuacions puntuals, però ara fa set mesos que no veiem ni un castell. Passa igual amb totes les altres construccions humanes tradicionals: els falcons, les muixerangues, les moixigangues… Totes aguanten com poden la davallada d’actuacions.
Si ens centrem en el Concurs de Castells, enguany fa mig segle del Concurs del 1970, conegut com el ‘Concurs del Segle’, que va significar la represa dels concursos de castells. Xavier Capdevila, director de Comunicació del Concurs, explica que aquell va ser el primer concurs mediàtic: el van retransmetre algunes ràdios i el va enregistrar molta gent. Per commemorar l’efemèride, s’ha fet un documentari titulat ‘Concurs 1970. El desafiament Nens–Vella’, que s’emetrà aquest dissabte a les deu de la nit al canal 33.
Però l’any 1970 hi havia cinc colles, i ara n’hi ha un centenar. Per tant, la situació és poc comparable amb l’actualitat. Sergi Font, president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, explica: ‘Mai abans hi havia hagut tantes colles que estiguessin aturades durant tant de temps i caldrà veure com afecta això al nivell, que tenim clar que baixarà.’ A més, diu que el desconfinament dels castells va estretament lligat a l’evolució de la pandèmia. Ens explica que no saben si la situació millorarà ni si la temporada vinent podran fer res. Sobre les hipòtesis de futur, comenta que treballen amb dues possibilitats. Els més optimistes imaginen la manera de començar a fer castells l’estiu de l’any vinent, mentre que els més pessimistes auguren un any 2021 sense castells. Tot i que no hi ha data per a tornar a fer castells, diu que cal tenir en compte totes les possibilitats perquè siguin segurs. ‘Potser podem arribar a aconseguir proves ràpides molt barates. O potser arribem a controlar la situació i podem tenir la traçabilitat controlada.’ La qüestió més important és recuperar la confiança i trobar la manera ‘d’aconseguir que la gent estigui tranquil·la durant tres minuts mentre respira enganxada a algú altre’.
Tot plegat fa que l’estat d’ànim de les colles sigui baix. Capdevila destaca la feina que fan les colles, malgrat tot, com a pal de paller d’una xarxa comunitària molt important per als barris i pobles i, sobretot, per a les famílies que en formen part. I les colles treballen per mantenir viu aquest teixit social. Ell mateix explica que ‘és un any d’actes simbòlics’: ‘Hem fet una retransmissió televisiva amb els caps de colla de les deu colles que han estat més ben posicionades en les tres darreres edicions del Concurs. I les colles han anat fent concerts de gralles i fotografies amb els caps de colla el dia que havien de celebrar la seva diada de festa major.’ Això mateix ho relata Font: ‘Fa molts mesos que les colles s’inventen actes alternatius on retrobar-se, sigui presencialment o virtualment, i on es pugui mantenir viu el record de la seva festa major.’ També explica que les exposicions que s’han organitzat funcionen molt bé. ‘N’han fet els companys de la Joves de Valls i els Nens del Vendrell, i els Marrecs de Salt en munten una per les Fires de Girona.
Altres propostes que s’han anat veient són els cicles de concerts en les dates que s’hauria celebrat la festa major, com ara el Barri Viu Fest que van muntar els Castellers de Sants i que va tenir tant d’èxit que l’han allargat fins aquesta mateixa setmana amb concerts i espectacles infantils, o el cicle Cultura Viva a Can Musons, on els Castellers de la Vila de Gràcia han programat documentaris, projeccions de films i concerts. També hi ha hagut taules rodones, debats i xerrades promogudes per la gran majoria de colles del país.
De portes endins, hi ha unes quantes colles que mantenen la preparació física, tot i que al juliol moltes ho van deixar estar, veient que finalment no hi hauria temporada 2020. ‘La part més sensible és la canalla’, comenta Font. ‘D’aquí a un temps, quan tornem a fer assaigs com els coneixíem abans, en alguns casos haurem d’estrenar tot el pom de dalt: enxanetes, acotxadors i dosos.’
Al març, la comissió mèdica de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya ja va crear un grup de treball sobre la covid-19, amb epidemiòlegs i especialistes. D’aleshores ençà s’han fet quatre versions del pla de represa de l’activitat castellera. Ens ho explica Font: ‘Primer es va treballar per incentivar la preparació física individual des de casa. Més tard, quan ens vam poder tornar a trobar, vam començar a provar amb grups petits, després els grallers ja van començar a assajar i actualment es treballa en noves actualitzacions’. La Coordinadora va proposar al Procicat que els grups de convivència habitual fossin de trenta o quaranta persones, però quan finalment es va publicar el Pla de represa de la cultura popular i les associacions culturals van acabar essent vint persones. ‘Amb aquest pla, les colles ja poden practicar detalls de les construccions i treballar tècnica, però no són assaigs’, comenta Font.
Els problemes econòmics també hi són, perquè han tallat en sec les seves actuacions. Hi ha colles que tenen la seu social i l’espai d’assaig en locals públics, però n’hi ha d’altres que paguen hipoteques o lloguers de locals. Així i tot, el més important és la massa social, que cal que continuï activa. ‘No ens podem permetre el luxe que una família acabi pensant que ja viu bé sense castells, que no li cal tornar a la colla quan tot això passi’, comenta Capdevila.
Podem dir que el món casteller, com bona part de la cultura, viu un any insòlit en què tan important és resistir com estar motivat, amb el propòsit d’enfortir el grup i el sentiment de pertinença a una comunitat.
