08.09.2024 - 10:30
|
Actualització: 08.09.2024 - 11:56
Tan sols en un 2,8% de castells hi va haver accidents el 2023, l’índex més baix d’aquests darrers anys segons l’informe anual de sinistralitat de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC). Això no obstant, els accidents amb lesions potencialment greus (com ara el de l’aixecadora de la Colla Vella dels Xiquets de Valls la diada de Sant Fèlix) han anat tímidament a l’alça d’ençà del 2012 i després de la pandèmia han escalat fins a un 19% dels sinistres, un percentatge “totalment inacceptable” segons la coordinadora mateixa. Els darrers informes constaten que tan sols el 16% dels accidents són de canalla, i que d’ençà que es va implantar el casc, el 2006, els incidents greus han estat excepcionals i cap menor no ha tingut seqüeles a llarg termini.
Sense considerar els pilars de 4, el percentatge d’accidents de la temporada passada respecte del conjunt de castells carregats i d’intents va ser molt baix: de tan sols el 2,8%. Això és l’índex més positiu d’aquests darrers anys, segons l’informe 2023 de sinistralitat de la CCCC. En xifres absolutes, la temporada passada 414 castells van fer llenya, tan sols un més que no pas el 2019, amb un nombre una mica superior de construccions plantades, que s’enfila per sobre de les 10.000. Aquest és, doncs, el millor registre d’ençà del 2012, el primer amb dades publicades.
“Una de les primeres mesures de prevenció i seguretat al món casteller és la prevenció i l’assaig. Aquest descens és resultat sobretot de l’assaig: cada vegada assagem més i millor i això fa que les estructures siguin més fiables i, per tant, que caiguem menys”, argumenta en declaracions a l’ACN Sílvia Simó, assessora de l’Àrea Mèdica i Científica de l’entitat.
Tot i això, les dades de sinistres amb lesions potencialment greus (LPG) o que tenen un risc important de deixar seqüeles pel diagnòstic inicial han seguit una tendència a l’alça. Bo i coincidint amb l’auge de l’activitat castellera, la segona dècada d’aquest segle, l’anomenat índex d’LPG va anar ascendint entre el 2013 i el 2019, de menys d’un 5% (de tots els accidents) fins a prop del 8% (7,75%). Una de les explicacions que dóna la CCCC és que, com més puja el nivell de les colles i la dificultat dels castells que s’assagen i es porten a plaça, més sinistres hi ha i també són potencialment més greus. Les dades confirmen que les construccions de 8, de 9 i de 10 són les que tenen més accidents i amb un percentatge més gran de potencialment greus al llarg dels anys.
Però el 2022 i 2023 la xifra d’accidents amb lesions potencialment greus es va disparar per sobre de la tendència dels darrers anys, amb un 19% de tots els sinistres l’any passat. És un nivell “totalment aberrant i inacceptable”, segons la CCCC, que mateixa que cal explicar bé. Simó ho atribueix en part a la progressió molt ràpida del retorn a l’activitat post-pandèmia, amb molts castells de 10 i gamma extra. També argumenta que d’ençà del 2021 es treballa amb una codificació diferent i més bona de les dades que recullen de les colles i això fa difícil de comparar-les amb els anys anteriors.
“Si es confirmés que les LPG van en augment evidentment es buscaran mesures com s’ha fet en tots els àmbits de seguretat, però de moment no tenim confirmat que sigui així”, diu l’entitat, i insisteix que treballen perquè les dades siguin com més vagi més fiables. Sobre això, recorden que l’índex d’LPG es basa en diagnòstics inicials, i que en la majoria de casos no acaben essent lesions greus o, en tot cas, no tenen seqüeles.
La caiguda a Sant Fèlix, un cas excepcional
L’accident de l’aixecadora de la Colla Vella dels Xiquets de Valls durant la diada de Sant Fèlix, a Sabadell (Vallès Occidental), el cap de setmana passat, és l’únic d’aquesta gravetat en aquesta temporada, segons consta a la CCCC, i ara per ara tampoc no s’ha registrat cap més accident amb lesions que puguin tenir seqüeles. “Que tinguem unes bones dades de caigudes enguany és una notícia fantàstica i esperem que continuï així”, desitja Simó.
A més, remarca que casos com el de la setmana passada són “absolutament excepcionals”, atès que no tenen constància de precedents d’aquesta gravetat en canalla d’ençà de l’any 2006, quan es va implantar l’ús obligatori del casc.
D’aleshores ençà, afegeix, no hi ha hagut cap fractura de crani que requerís intervenció quirúrgica, i tan sols alguns traumatismes cranioencefàlics (com el de la castellera de Valls) de més gravetat o menys. Tampoc no es té constància de cap menor amb seqüeles a llarg termini. “En tot cas, analitzem el cas perquè si podem fer res perquè no torni a passar, ho farem”, explica.
La canalla té el 15% dels accidents
Malgrat que els accidents de la canalla tenen més impacte social i mediàtic, no són ni els més habituals ni els més greus. Segons que detallen els informes de sinistralitat de la CCCC, l’any 2023 tan sols 66 accidents dels 414 registrats corresponen al pom de dalt (dosos, acotxadors i enxaneta), és a dir, prop d’un 16%. La majoria van tenir de víctimes gent de la pinya (un 46,4%), i un 27%, castellers del tronc.
Sobre les lesions potencialment greus, el percentatge de les de la canalla (22%) puja una mica, però continuen essent força menys que no pas les de la pinya (38%) i el tronc (27%).
