28.02.2024 - 21:40
“Nosaltres ací sempre hem dit Castelló, tal qual.” Els veïns de Castelló (Ribera Alta) ho veuen clar i asseguren que no hi troben cap problema. Però aquestes setmanes ha tornat el debat sobre el nom arran de la confusió de la cònsol de Colòmbia, que havia d’anar a una reunió a l’Ajuntament de Castelló de la Plana i va acabar al de la Ribera.
Al novembre el consistori actual de la capital de la Plana Alta, ara governat per PP i Vox, va començar els tràmits per introduir oficialment la forma en castellà del nom de la ciutat i que la denominació siga bilingüe. I ara s’han indignat per aquest episodi, que els ha servit per a tornar a insistir en la qüestió. Vicent Sales, portaveu de l’equip de govern de Castelló de la Plana, va denunciar en declaracions a À Punt que uns dos mil expedients acaben en el consistori equivocat. Per una altra banda, fonts de l’Ajuntament de Castelló, el de la Ribera, diuen que no tenen constància d’aquests expedients extraviats i que no tenen cap problema amb la burocràcia pel canvi de nom.
“Jo em pose a disposició de l’Ajuntament de Castelló de la Plana per si cal que ens coordinem i fem una reunió per a trobar solucions”, diu Horte Gómez, la batllessa de Castelló (PSPV), malgrat que defensa que el procediment del canvi de nom va ser correcte. “S’ha de posar l’accent que ells són Castelló de la Plana i nosaltres Castelló”, diu. També insisteix que, avui dia, el nom no és cap problema per al poble. “Afortunadament, ara tothom està molt conscienciat amb aquest nom i açò l’única cosa que fa és alimentar un problema que avui ja no ho és.”
De Villanueva de Castellón a Castelló de la Ribera, i viceversa
La qüestió del nom d’aquesta localitat de la Ribera d’uns set mil habitants ve de lluny, i ha canviat unes quantes vegades aquestes últimes dècades. Quan al poble manava l’esquerra, defensava el nom de Castelló de la Ribera, i quan manava la dreta, Villanueva de Castellón, en castellà.
Aquest fet ha originat situacions curioses, com ara que dos germans, originaris del mateix poble i amb quatre anys de diferència, tinguen al carnet d’identitat un municipi de procedència diferent. És el cas d’Adrià i el seu germà. Segons els seus documents d’identitat, un és de Villanueva de Castellón i l’altre de Castelló de la Ribera. Encara més, per a embolicar la troca, el germà viu ara a Castelló de la Plana, i explica que té moltes dificultats per a poder dir d’on és. “No entenen que hi haja un altre Castelló”, diu.
L’últim canvi de nom fou el 2020. Amb la intenció d’evitar el conflicte polític, es va optar per la forma “Castelló”, sense cap qualificatiu. El canvi va ser avalat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que afirmà que Castelló era la denominació correcta i adequada del punt de vista històric i lingüístic, i considerant que és el nom tradicional amb què és coneguda la població en tota la comarca i per tots els veïns.
“Nosaltres al poble sempre ens hem anomenat de Castelló. Jo me’n vaig a València i quan som allí, diem que tornem a Castelló. A algú que siga del meu poble jo no li dic mai que vaig a Vilanova. Si te’n vas fora, doncs depèn on, especifiques. Si te’n vas cap a Gandia i et pregunten si eres de Castelló de Rugat, dius: “No, de la Ribera.” Però en la contornada nosaltres som Castelló”, diu Jesús, un veí del poble.
“Castelló té sentit perquè va ser un castell amb un poblament cristià per part de Jaume I; per tant, s’ha de dir Castelló. I com que és a la comarca de la Ribera, doncs tindria sentit que es diguera Castelló de la Ribera. Però com que aquest nom el proposava Esquerra Unida, al poble té una connotació política. La resta de partits no es volen comprometre i prefereixen dir Castelló, per a evitar conflicte polític”, explica Laura Bellver, historiadora i també veïna del poble.
Emili Casanova, l’acadèmic de l’AVL que va signar l’acord del canvi, explica que la qüestió del nom en aquest poble de la Ribera va ser camp de lluita política durant molts anys. “Castelló n’hi ha molts, Castelló de Farfanya, Castelló de Rugat… I en aquest hi ha un plet històric entre els noms de Villanueva de Castellón i Castelló de la Ribera”, diu. L’Acadèmia volia catalanitzar el nom i els van fer més propostes, com ara Castelló del Xúquer, però no els va convèncer i finalment es va optar per Castelló i prou.
Casanova també diu que quan hi ha dues poblacions que coincideixen en el nom, habitualment la més important no duu el qualificatiu. No obstant això, en aquest cas sembla que Castelló de la Plana, que és capital i té un nombre d’habitants molt major que Castelló, estava a gust amb aquest nom. “És una anomalia que el nom d’una ciutat menys important que una altra tinga el nom sense qualificatiu i l’altra tinga el qualificatiu? Sí, però això és una voluntat dels ajuntaments. L’Acadèmia l’única cosa que pot fer és aprovar-ho o no, si està bé del punt de vista reglamentari”, assenyala.
Malgrat tot, confessa que entre els acadèmics ja comentaven en aquell moment que això portaria algun problema. Però assegura que no és una confusió única, que també passa amb més pobles que tenen noms pareguts, com ara Quatretonda i Quatretondeta.
Més enllà de l’anècdota…
Tanmateix, la cònsol colombiana no ha estat l’única que s’ha confós de lloc. L’empresa que van contractar per a la cavalcada de Reis a Castelló, va enviar els vehicles a Castelló de la Plana, i se les van haver d’enginyar. A més, els veïns mantenen que aquesta mena de confusions ja hi eren abans del canvi de nom a Castelló i prou. “Quan es deia Villanueva de Castellón, o quan es deia Castelló de la Ribera als anys noranta, també hi havia confusions. Mon pare és comercial i alguna vegada els repartidors que li porten coses li han trucat i li han dit que eren a Castelló de la Plana”, diu Laura. I afegeix que no entén l’enuig de Castelló de la Plana, perquè quan fas una cerca a Google i hi escrius “Castelló” i prou, la primera pàgina web que ix és la seua.
Amb tot, els habitants de Castelló coincideixen a dir que no tenen cap problema amb aquesta qüestió. “Més enllà de l’anècdota, és innecessari fer un conflicte tan gros. Si poses el codi postal, no hi ha conflicte”, insisteix Laura. “Per a nosaltres Castelló de la Plana sempre serà Castelló de la Plana, i Castelló, el bo, és el nostre”, acaba, fent broma, Adrià.
