“Sóc castellanoparlant i vull que l’escola ensenyi en català”

Avui, l’escola Turó del Drac de Canet de Mar es trobarà amb la situació paradoxal d’haver de seguir les instruccions d’un jutge que els obliga a donar el 25% de les assignatures de la classe de P5 en castellà, tot i que el català és la llengua vehicular. Veurem si en el futur no són més hores i tot. És conseqüència de la denúncia posada per una de les famílies de la classe de P5, amb 25 nens.

VilaWeb ha parlat amb alguns pares de la classe afectada, 22 dels quals s’han mobilitzat a favor del català com a llengua vehicular, han creat un grup de WhatsApp i la pàgina web El Turó en català, on han penjat un manifest que demana al Departament d’Educació “les accions necessàries per a blindar la immersió lingüística a les escoles catalanes”. Avui a la tarda tenen prevista una assemblea per a decidir els següents passos.

VilaWeb ha parlat amb el senyor Xavier Fita, psicòleg, que treballa en un equip de mediació a l’espai públic al districte de Sants de Barcelona, pare afectat: “A mi m’agrada aquest model perquè crec molt en la immersió lingüística, i que els fills aprenguin el català d’una manera natural, i sigui un idioma de comunicació. No hem viscut mai la llengua com un problema. A casa parlo en català als nens, la meva parella, del Perú, els parla en castellà. I veig que a l’hora d’esbarjo a l’escola els nens a vegades juguen en català, a vegades en castellà. No entenem aquest problema d’on surt.”

Òscar Noa, animador infantil, també és pare afectat: “El castellà és l’idioma familiar, el que parlo amb els meus pares, amb la meva parella i amb les meves filles, i el català és l’idioma que fem servir per treballar i per relacionar-nos amb la gent del poble. Tenim una empresa de jocs i quan sortim parlem en català. Però a casa, en castellà. Vull que les meves filles siguin bilingües i que aprenguin els dos idiomes oficials. I els parlin amb la mateixa naturalitat que jo. Vull que l’idioma de l’escola sigui el català i que no els passi com a mi. Jo, de l’any 1977, nascut a l’Hospitalet [de Llobregat], anava a una escola castellanoparlant on m’ensenyaven català en castellà.”

Tots dos pares coincideixen en quins deuen ser els motius de la família que ha presentat la denúncia. Segons el senyor Fita: “La meva sensació és que la motivació és política. Vam demanar a l’escola, per qüestió de competències, quan acaben, si la competència en castellà era baixa i ens van dir que no, que era superior a la mitjana. Per tant, la motivació no pot ser que el nen no sabrà parlar castellà. Perquè en sabrà. És una altra. Crec que és un conflicte inexistent. Són ganes de cercar un conflicte on no hi és. Polititzen un P5 i tensen l’escola, i la direcció d’escola, cercant un conflicte que no hi era. Al final els afectats són els nens.”

Segons el senyor Noa: “No ho sabem, quins són els seus motius, perquè ningú no ens ha dit qui són els pares. L’únic que puc dir és que fa dos anys, quan vaig apuntar-hi la meva filla, quan em van sentir parlant en castellà van venir uns pares a demanar la meva signatura per intentar que l’escola fos en castellà. I els vaig dir que no hi estava d’acord. I que vull que l’educació de la meva filla sigui en català. No s’ho van prendre gaire bé. ‘Però si ets castellanoparlant.’ I què hi té a veure? Jo els deia que entenguessin que són una societat bilingüe. El seu raonament no l’acabo d’entendre. Tu vas a la zona d’esbarjo i els nens parlen castellà, si a sobre els traiem el català de l’aula, no aprendran l’idioma. Més enllà de polititzar l’escola, no ho acabo d’entendre, la veritat.”

Sobre quins són els passos que hauria de fer ara l’escola, els pares, i el departament, volen treure pressió al centre. Diu Fita: “Creiem que no és una qüestió de la classe de P5, sinó de l’escola, del poble i de la ciutat. És un atac a la immersió lingüística. No som juristes i entenem que si hi ha una decisió ferma d’un jutge… No sé si tenim poc a guanyar o molt. Però com a famílies ens hem de mobilitzar i mostrar el nostre rebuig a la sentència. Si s’ha de qüestionar si el model d’immersió funciona, com es pot millorar, què s’hauria de fer, aquest debat l’hauria de fer la societat i els pedagogs, mai un jutge. No entenc que, si hi ha hagut traspàs de competències, ara un jutge pugui decidir. Dijous tenim assemblea i veurem què fem. D’entrada, donem suport a la manifestació del dia 18 a Barcelona.”

Noa diu això: “L’escola, pobra, potser poca cosa pot fer. És una resolució judicial, i ells són funcionaris. I es podrien declarar en rebel·lia, sí. Però tindrien molts problemes i al final tampoc no els podem demanar això, a un claustre de professors. S’hi juguen molt, per exemple el projecte de l’escola. Els pares, en canvi, fins ara hem fet molt de soroll i els mitjans ja ens coneixeu. Però ara crec que hem de fer un pas més enllà. Per exemple, quan comenci la classe obligada en castellà, passar a buscar el nen i marxar. O no fer-la. No sé. Hem de pensar ben bé què fem. I parlar amb inspecció i ensenyament. Però sempre garantint la convivència a l’escola. Jo no faria manifestacions davant la porta de l’escola. Perquè el nen de la família en qüestió no s’ho mereix. I no hem de polititzar, sobretot.”

Per acabar, un altre aspecte que destaquen tots dos és la paradoxa que un jutge obligui a impartir el 25% de les assignatures en castellà en una escola on no hi ha assignatures. Es treballa per projectes: “Sí, és una escola que funciona per projectes. I no hi ha assignatures. Per tant, no sé com es poden fer el 25% d’assignatures en castellà, quan no hi ha assignatures. I fer un 25% d’un projecte és molt estrany”, diu Fita. “Nosaltres vam venir a viure aquí per aquesta escola. Sóc de l’Hospitalet i vam venir a cercar una escola pública de qualitat. I aquesta escola ho és”, rebla Noa.