Casposa, ultraconservadora i inculta, la València que María José Català somnia

València, 2024, fa un any que la dreta i l’extrema dreta governen la ciutat. Fa unes quantes setmanes, l’equip de premsa de Vox a l’ajuntament es vantava d’haver canviat el nom de la Gran Fira de València pel de Gran Feria de Valencia a les xarxes socials. Fa tres dies, en la inauguració dels actes de la fira que popularment és coneguda com a Fira de Juliol, una banda de cornetes i tambors feia sonar, en ple centre de la ciutat, “El novio de la muerte“, l’himne de la legió espanyola. Molta gent que presenciava els actes va quedar astorada. Potser recordaven les cavalcades inaugurals de la Gran Fira amb la desfilada de nanos i capgrossos que representaven personatges valencians; tabaleters i dolçainers; els gegants Nelet i Quiqueta; muixerangues i dansades pel centre de València, que s’havia fet aquests darrers anys.

La commoció que es viu en àmbits polítics de la ciutat és absoluta, perquè aquest acte d’exaltació de la dictadura succeeix quan fa tot just uns dies que el consistori de María José Català, del PP, va prohibir el desplegament de la bandera de l’arc de Sant Martí per a celebrar el Dia de l’Orgull, i s’afegeix a tot d’actes més que menystenen la llengua, la cultura i les tradicions dels valencians.

València en el punt de mira i María José Català, la responsable

Aquest cas de la fira s’ha fet viral i la imatge de la marcialitat amb què els músics van interpretar l’himne de la legió espanyola i de tota la desfilada ha sorprès, ha indignat i ha esmussat molta gent. Gent de fora la ciutat i el país que ha viscut aliena al procés persistent i constant de regressió en valors democràtics i culturals. En paraules de Compromís i del PSOE, els dos partits que ara són a l’oposició, actes com els de l’altre dia fan retrocedir la ciutat més de quaranta anys. Totes dues formacions en responsabilitzen la batllessa, María José Català, i la posen al centre d’aquests fets. Per acció o per omissió, o per totes dues coses.

Tots dos partits la qualifiquen de molt més conservadora que no prova d’aparentar. Borja Sanjuán, portaveu socialista, diu que amb aquestes demostracions Català no paga cap peatge a Vox per mantenir-la en el govern. “Ella pren les decisions que tenen molt a veure amb aquesta simbologia tan regressiva. S’hi sent molt còmoda. Crec que l’única diferència amb Juan Manuel Badenas, de Vox, és que Català té unes formes menys histriòniques, però la realitat és que en la qüestió de fons, en aquest aportar un militarisme i una presència de simbologia molt conservadora a les festes, n’està molt orgullosa”, diu.

Pere Fuset, que va ser regidor de Cultura Festiva amb Compromís, ara veu com el govern conservador desfà tots els passos fets per a recuperar una Gran Fira de València que van trobar en plena decadència. Coincideix amb Sanjuán i diu que no és bo responsabilitzar Vox d’aquestes coses. “Ella és la batllessa i no pot fer veure que passava per allí. Té la responsabilitat de tot el que es fa. No hi ha cap diferència entre el PP i Vox. Són els mateixos, amb matisos de tenir un cubata més, però el discurs és el mateix”, diu, i afegeix que a Català ja li va bé la possibilitat d’escudar-se en el fet que és Vox qui fa aquestes coses. A la vegada, reconeix que Vox fa servir el mètode de provocació per aconseguir titulars. “És el manual de l’extrema dreta, provocar, fer-la més grossa cada vegada perquè nosaltres reaccionem”, diu.

Espanyolització acomplexada

Pere Fuset mira de posar un toc d’humor a la situació i diu que ni el cineasta Luis García Berlanga no hauria estat capaç de concebre un espectacle com el de l’altre dia. El regidor de Compromís està convençut que la responsable de Festes sabia que la banda de cornetes i tambors interpretaria aquesta peça de reminiscències franquistes.

Cap dels dos partits no va assistir a la inauguració de la fira perquè estan en total desacord amb el programa i perquè fins ara no havia estat mai un acte protocol·lari, sinó que era espontani i popular. A parer seu, ni en l’època de Rita Barberà el programa de la fira no va ser tan espanyolitzat com aquest. De 250 activitats programades, només dues són en català: un monòleg i un musical titulat La maredeueta.

Tant Compromís com el PSPV relacionen aquest fet espanyolitzador amb d’altres que l’equip que dirigeix María José Català ha anat fent en aquests dotze mesos. Hi ha, per exemple, el cas de la música en la prèvia de les mascletades de falles. Els mateixos concerts de falles, l’exaltació de la fallera major o el canvi absolut de la cavalcada dels reis que va organitzar un regidor del PP i que, per tant, no es pot atribuir a Vox. “Es va canviar la banda sonora específica en valencià, van excloure els personatges valencians i van deixar carrosses sense eixir”, diu Fuset. Per a Sanjuán, el fet espanyolitzador té a veure amb el fet que el PP interpreta la qüestió de la llengua com una cosa de bàndols. “Crec que és una qüestió d’autoodi i de complex que solament parla de la persona que l’exerceix. Crec que la gent estava prou còmoda i tenia molt normalitzada la presència del valencià a les festes de València. Probablement, no trobarem gaires exemples de polítics tan acomplexats com els del PP valencià respecte de la llengua o la cultura valenciana”, diu.

El regidor de Compromís recorda que l’esquerra ha rebutjat aspectes del folklore moltes voltes. “Hem dit que el valencià era una llengua folkloritzada i que la dreta només la volia per al folklore i ara som en un moment que no passa ni això. Ara volen eliminar el valencià i, si poden, el folklore.”

El portaveu del PSPV continua reflexionant sobre el paper de la batllessa en aquesta qüestió i en unes altres. “Probablement, molts dels seus votants no s’esperaven que fes retrocedir la ciutat quaranta anys. Però no únicament en coses simbòliques, sinó amb qüestions que tenen a veure amb la transformació de la ciutat. Va desmuntant totes les polítiques que la van dur a convertir-se en capital verda europea, ha llevat la promoció activa de les polítiques d’ocupació de les dones… La idea d’eixa València avançada i progressista en el sentit europeu de la paraula és una idea que s’ha abandonat en la ciutat.”

La baixa de Bertín Osborne

Els concerts dels Vivers són el punt fort dels actes de la Gran Fira de València. Aquests darrers anys, s’havia donat molt de protagonisme als grups i músics valencians amb èxits d’assistència notable. Enguany, s’ha optat per portar grups i cantants espanyols. El cas de Bertín Osborne ha destacat perquè amb prou feines ha venut 150 entrades de les dues mil previstes. Ahir, el cantant i presentador de televisió va anunciar que suspenia tota la ronda d’estiu per problemes de veu. Borja Sanjuán en fa broma i diu que els espanyols hauran d’agrair als valencians el fet d’evitar-los la visita d’Osborne.

L’origen de la Gran Fira de València

L’origen de la Gran Fira de València l’hem de cercar en el darrer quart del segle XIX. En un intent perquè la burgesia romangués a la ciutat una part de l’estiu en compte d’anar-se’n als horts o a les segones residències, el consistori es va inventar tot un seguit d’activitats lúdiques. El nom original era aquest de Gran Fira de València, fins que a partir dels anys noranta del segle passat va perdre el “gran” i el nom va quedar establert com a Fira de València. A partir de l’arribada de Compromís i PSOE al govern municipal, es va voler recuperar el nom primer, l’esplendor i la marca de Gran Fira de València. Va ser el 2016 quan es va inaugurar el rètol lluminós dissenyat per Ricardo Alcaide que ha servit com a reclam i com a fons per a moltes fotografies. Enguany també ha desaparegut del seu lloc de la plaça de l’Ajuntament. Pere Fuset explica que ha demanat a la regidoria de Festes per què no hi era i li han confirmat allò que temia: que no l’han posat perquè és en català.