14.03.2020 - 22:07
|
Actualització: 14.03.2020 - 22:48
‘L’epidèmia del coronavirus 2019 a Catalunya segueix una trajectòria igual (o fins i tot pitjor) que a Madrid.’ L’analista de dades i epidemiòleg Joe Brew fa aquesta afirmació acompanyada d’un gràfic en què mostra l’evolució del nombre d’afectats acumulats a partir del primer dia que Catalunya i Madrid van arribar a un nombre superior a cinquanta. 75 a Catalunya el 9 de març i 70 a Madrid el 4 de març. Des d’aquest mateix punt de partida, l’evolució de l’epidèmia respecte dels casos acumulats és molt semblant en tots dos llocs. ‘El brot és igual a tots dos llocs, l’única diferència és que Catalunya va amb un retard de cinc dies’, diu Brew.
Vegeu-ho en aquests gràfics:
Catalunya i Madrid.
Corbes epidèmiques, actualització 12:00, dissabte, 14 de març.El brot és igual als dos llocs. L’única diferència és que Catalunya va amb un retard de 5 dies.
Dades crues: https://t.co/8ayByT8Xn8 pic.twitter.com/pCOVxgtwpp
— Joe Brew (@joethebrew) March 14, 2020
Ho torno a insistir.
L'epidèmia a Catalunya segueix una trajectòria igual (o fins i tot pitjor) que a Madrid.
Madrid té més casos (ara) no perquè la tasa de contagi és més, sinó perquè va assolir la massa crítica d'infectats amb 5 dies d'antelació. pic.twitter.com/Pzc7Uzcjch
— Joe Brew (@joethebrew) March 14, 2020
El número de casos en Madrid es más alto que en cualquier otra CCAA, pero no es por una tasa de contagio diferencial, sino porque en Madrid se llegó a una masa crítica de infectados primero.
La trayectoria de Madrid es similar a las otras, con una antelación de 5-10 días. pic.twitter.com/9r91rZLInD
— Joe Brew (@joethebrew) March 14, 2020
El cas és que Madrid va tenir un increment inicial de casos molt més gran, però tan bon punt Catalunya i el País Valencià van arribar a una massa crítica de més de cinquanta casos, la trajectòria d’acumulació és semblant. ‘Poso èmfasi en les trajectòries, però no des del primer cas sinó més endavant, i la raó és l’estatística. Perquè amb números molt petits és mot difícil de fer prediccions i de preveure comportaments’, explica Brew a VilaWeb. ‘Com més volum de dades, més precisió tindrem. És la llei de les xifres grans. Si tens un sol infectat no saps fins a quint punt en contagiarà més. No saps què farà, és molt imprevisible. Però una vegada tens una massa crítica de casos, com ara cinquanta o cent, ja pots dir la taxa d’infectivitat mitjana d’aquest centenar de persones.’
Explica l’analista que el comportament en l’augment de casos de l’epidèmia és molt semblant a Itàlia, a l’estat espanyol i també a Madrid i a Catalunya, ‘perquè com que han arribat a aquests nombres grans, com que són societats similars, tenen patrons de conducta semblants i es pot començar a veure la trajectòria, a partir del punt de partida que situem sempre en una mateixa massa crítica, no pas en el primer cas detectat’.
De les mesures dràstiques de confinament que es prenen ara, trigarem uns deu dies o dues setmanes a veure’n l’efecte, ‘perquè demà anirà al metge algú que va ser infectat fa una o dues setmanes’. Diu Brew: ‘Si mirem què fèiem deu o quinze dies enrere veiem que les condicions que teníem eren perfectes per a la transmissió de la malaltia. I per això és previsible que demà hi haurà més contagis que no pas avui, i demà passat més que no pas demà’. Perquè segons l’epidemiòleg, allò que aconsegueix combatre efectivament el virus és el confinament, evitar el contacte entre persones, perquè necessita un nou hoste per a poder-se propagar. I això no ha passat fins ara.
‘Ara sembla que Madrid té cinc o deu vegades més casos, però fixeu-vos que fem com fèiem amb Itàlia fa uns dies quan dèiem que estava molt descontrolat i que era diferent. Perquè pensem de manera lineal.’ La diferència és que l’evolució comença uns quants dies abans o després depenent dels llocs. I diu: ‘El temps de duplicat és el que hem de veure: quants dies necessites perquè el nombre de contagiats es dupliqui? Si avui tens 200 casos, d’aquí a dos dies en tindràs 400 i d’aquí a dos dies més 800, i això passa tant a Madrid com a Catalunya, tot i que aquí anem cinc dies enrere.’
L’efecte de les mesures de control de contagi no es veurà fins d’aquí a una setmana o deu dies i anirem veient quin és. Però Brew no s’atreveix a fer pronòstics sobre quan es podrà començar a aplanar la corba o començarà a davallar. Perquè el virus s’ha estès per tot el món, i és difícil que es pugui eradicar. Sí que és possible que es pugui frenar, que acabi tenint un comportament més estacional com alguns altres o, en un escenari més pessimista, que continuï contagiant. Però en tot cas, diu Brew, és molt important de dur a terme mesures de confinament, perquè així s’evita allò que més necessita el virus, el contacte humà, es guanya temps per a alleugerir el sistema sanitari, ‘i així es poden salvar un munt de vides, perquè pots atendre més bé els casos greus, tant del virus com de qualsevol altra causa. Si podem donar més temps als metges, salvarem moltes vides, i encara que el virus infecti més gent, aquest temps que guanyem també serà bo per a poder disposar d’un vaccí.’
Enllaç al report diari:
Enllaç als consells sobre l’aïllament:
Enllaç sobre l’eficàcia de rentar-se les mans:
Enllaç sobre com es pot netejar el mòbil:
