27.04.2022 - 21:30
La publicació, el mes de desembre, del llibre blanc sobre la reforma tributària ha estat un punt d’inflexió en el debat de la reforma fiscal a l’estat espanyol, que fa anys que és objecte de molta atenció, tant dins els cercles econòmics com fora. Però quines són les claus d’aquesta proposta de reforma, i quines modificacions proposa? En una conferència virtual feta ahir al Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), Guillem López Casasnovas, catedràtic d’economia de la UPF i membre de la comissió d’experts que hi ha rere l’estudi, en va explicar tots els detalls.
El sistema de fiscalitat espanyol no ha estat mai exempt de crítiques, però fins aquesta darrera dècada no havien agafat força i protagonisme, impulsades pels daltabaixos financers del 2008 i del 2020 i, consegüentment, per la intensificació de la desigualtat socioeconòmica.
Un sistema fiscal mancat de legitimitat
Casasnovas explica la manca de legitimitat del sistema fiscal espanyol a partir de dos factors: les facilitats de les rendes altes a l’hora d’evadir imposts i la manca de criteri de l’administració a l’hora d’invertir els imposts recaptats. Dit d’una altra manera, el sistema fiscal no pot recuperar el rèdit perdut sense gastar millor i evitar que els més enginyosos fiscalment s’escapin de pagar. Són dues recomanacions que el llibre blanc recull i examina a fons.
Per Casasnovas, el compliment fiscal és un objectiu primordial no solament l’estat espanyol, sinó també en l’àmbit internacional. I d’ací ve, afegeix, que aturar el dumping fiscal –la pràctica amb què els governs rebaixen els imposts a nivells molt inferiors als dels seus veïns per atreure inversió estrangera– sigui una de les tasques prioritàries “d’higiene” per a l’eficiència econòmica. La comunitat autònoma de Madrid i la república d’Irlanda, explica, són dos dels principals perpetradors d’aquesta pràctica en l’àmbit espanyol i europeu, respectivament.
El llibre blanc també defensa l’harmonització fiscal a l’estat espanyol, per equitat progressista i eficiència liberal. “Sense aquesta coordinació –diu Casasnovas–, ni la Unió Europa ni l’estat espanyol no poden preservar les bases tributàries sobre les quals s’ha d’exercir l’autonomia fiscal.”
Un altre plat fort de l’estudi són les propostes sobre càrregues impositives específiques. Quant a l’impost sobre el patrimoni, els autors suggereixen una tarifa més baixa que no l’actual, amb un mínim exempt d’un milió d’euros i el manteniment de l’exempció de 300.000 euros per a l’habitatge. En el cas de l’impost de successions, també proposen un mínim exempt elevat i una tarifa baixa per als familiars propers, tot mantenint les reduccions actuals a la transmissió d’empreses familiars. Aquestes reformes, explica Casasnovas, s’emmarquen en una proposta més àmplia d’un sistema de fiscalitat dual, amb tarifes progressives sobre les rendes del treball i tarifes proporcionals per a les rendes de capital.
Cas a banda és la reforma de l’impost de societats. “Els canvis més importants d’aquest impost seran definits per les modificacions en l’àmbit internacional, moltes de les quals a través de transposició de directives europees”, diu Casasnovas. I afegeix: “La reforma d’aquest impost hauria de contribuir a millorar la competitivitat, la capacitat d’innovació i el dinamisme empresarial”, tot impulsant el creixement de l’economia i reduint les distorsions que aquest impost pugui originar en l’activitat econòmica.
Casasnovas desaprova el conjunt de mesures fiscals proposades fa poc pel president del Partit Popular espanyol, Alberto Núñez Feijóo, en què es destaquen la rebaixa d’imposts com ara l’IVA o bé l’ampliació de certs beneficis fiscals. Una baixada d’imposts com aquesta –diu– no es pot anunciar sense explicar quina part de despeses es reduirà. A parer seu, tampoc no s’haurien de suggerir noves deduccions fiscals en un moment en què la tendència general és d’eliminar-les. En canvi, sí que donaria suport a la proposta de deflactar –és a dir, ajustar a la inflació– l’escala de la renda.
Casasnovas, per bé que considera que el llibre blanc significava una millora notable sobre els anteriors “succedanis d’estudis de reforma fiscal”, admet que les circumstàncies, marcades per la guerra d’Ucraïna i la persistència dels problemes logístics derivats de la covid-19, no aconsellen d’aplicar les propostes pensades per a una nova normalitat que encara es resisteix a arribar. Per ell, això sí, el document continua essent valuós: “Si més no, ha servit per a emmarcar que els ajuts avui posats en pràctica per la crisi es donin per la via de les subvencions i no pas per la via de les rebaixes fiscals”, una tendència que Casasnovas espera que es consolidi a mitjà termini.
