El zirconi, una altra maledicció per a l’Àfrica

L’explotació abusiva i incontrolada dels recursos naturals del continent africà per part de les multinacionals és un dels ingredients letals que assolen l’Àfrica. Paradoxalment, en la majoria dels casos, la riquesa minera o petrolífera del subsòl és una maledicció implacable que genera devastació ecològica i humana, corrupció, violència, guerres i migracions.

A més dels grans desastres causats per l’explotació petroliera al delta del Níger, la del coltan al Congo, o el vessament il·legal de residus tòxics a Somàlia, a cada país africà hi ha preocupants focus de problemes ecològico-socials que apunten a un futur de xocs polítics, repressió i catàstrofe.

Un nou conflicte de conseqüències imprevisibles podria ser a punt d’esclatar a Niafrang, Casamance (Senegal). N’és la causa l’explotació del zirconi per part de la multinacional xinesa i australiana Astron Ltd., que té la seu a Hong Kong, a la Xina, i la seva filial local, Senegal Mineral Resources Ltd.

Hi ha milions de francs CFA en joc. El govern senegalès, saltant-se els imperatius legals, dóna suport al començament de l’explotació aquest mes d’octubre, malgrat l’oposició de la població que, en dues enquestes públiques, s’ha pronunciat contra el projecte miner que afectaria milers d’hectàrees de conreus, uns quaranta pobles i milers d’habitants.

El govern senegalès és perfectament conscient de l’oposició de la població al projecte, com prova aquesta carta del 2014, que el ministre d’Indústria i Mines adreça al governador de Ziguinchor. La carta assenyala que al jaciment de Niafrang hi ha cinc milions de tones de minerals pesants com el zirconi i reconeix que la multinacional ha tingut enormes dificultats a causa de la feble acceptació social del projecte. A més, demana al governador que prengui les mesures necessàries i acompanyi els representants de l’empresa en les negociacions amb la població, perquè el procés de validació es dugui a terme amb èxit per mitjà d’una audiència pública.

Malgrat tots els esforços del ministre d’Indústria i Mines, el governador i Astron, la població va rebutjar el projecte unànimement. Dues vegades.

Aquestes negatives són una molèstia enorme per a la companyia. El projecte de la multinacional és molt ambiciós i esperen obtenir-ne beneficis milionaris. Segons que consta en els documents d’Astron, a banda de l’explotació de Niafrang, sembla que l’empresa podria ampliar les seves prospeccions i extraccions a molts més punts de la costa de Casamance.

Astron té permís per a començar l’explotació a Niafrang aquest mes d’octubre. El govern senegalès, de moment, ha menystingut la població que es manté ferma i unida contra el projecte. La multinacional vol començar a treballar i treure’n rendiment ja. Si el pla no s’atura en espera d’un informe independent d’impacte ambiental, com demana el Comitè de Lluita de Niafrang, els enfrontaments podrien ser inevitables.

El Comitè de Lluita diu que no es fia de l’informe d’impacte ambiental actual perquè està fet per un col·laborador d’Astron. No obstant això, afirma que si es fes un nou informe independent, honest i fiable, que dictaminés que l’explotació de zirconi es pot fer bé, sense malmetre el medi ambient, estaria disposat a reconsiderar la seva oposició al projecte miner.

El Comitè deixa ben clar, també, que ‘no rebutja el desenvolupament, sinó les lògiques que privilegien l’obtenció de profit a curt termini en detriment d’un desenvolupament sostenible que preservi, a la vegada, els recursos naturals per a les generacions futures’.

El conflicte armat, ara en calma, que enfronta el Mouvement des Forces Démocratiques de la Casamance (MFDC) amb l’exèrcit del Senegal des de fa trenta-cinc anys, podria reactivar-se. De fet, les cinc faccions del moviment independentista, tan distanciades en altres qüestions, s’han pronunciat unides contra l’explotació del zirconi, posant-se fermament al costat de la població.

‘L’alto el foc unilateral no vol dir que els nostres efectius militars no estiguin amb nosaltres’, declarava el 2015 un dels seus caps militars de l’MFDC, Salif Sadio, qui també subratllava que es prendrien mesures per a l’extracció del zirconi a Casamance. ‘Els seguim de prop i avisem totes les persones, països, organitzacions i altres empreses que es comprometin amb això que es denomina robatori i saqueig’.

Hi ha molts guerillers armats a Casamance que podrien tornar a la lluita per una causa com aquesta. De moment, a final d’agost, els directius de la companyia, en una demostració de força insòlita, es van presentar a Niafrang protegits per un fort desplegament militar.  

‘El MFDC afirma alt i fort que tota temptativa d’explotació del zirconi a Casamance serà considerada com una declaració directa de guerra’, va declarar el moviment en un extens comunicat fet públic el 23 de setembre passat.

La defensa de la terra i dels recursos naturals i els beneficis que comporten, van ser l’origen del conflicte per la independència de Casamance i de la lluita de l’MFDC, un  ideal que els casamancesos mai no trairan. Aquesta és la història.

El zirconi i la multinacional xinesa i australiana Astron Ltd.
En l’origen d’aquest conflicte hi ha una paradoxa legal que carrega de motius legítims les dues parts, la multinacional Astron  i la població de Casamance. L’any 2004 un decret presidencial declarava l’Aire Marine Protégée d’Abéné, a tocar de Niafrang. No obstant això, aquell mateix any, simptomàticament un mes després de la signatura del darrer alto el foc amb l’MFDC,  el mateix govern va atorgar un permís de prospecció per tota la costa de Casamance a l’empresa Astron Ltd. Set-cents quilòmetres quadrats de costa, des de Gàmbia fins a Guinea Bissau.

Astron va fer dues prospeccions, una el 2006 i una altra el 2008. Van trobar zirconi. És bo, és rendible i el volen explotar.

Astron ha heretat els permisos concedits a Carnegie Ltd., també australiana, que ja operava amb èxit a Gàmbia. El pas de Carnegie a Astron no és prou clar; el cas és que Astron, implantada inicialment a Austràlia, ara ja és una multinacional xinesa i australiana amb seu a Hong-Kong, el desè paradís fiscal del món, segons Forbes (2010). La companyia satisfà sobretot la demanda de la Xina, que també és una gran productora d’aquest mineral.

Què és el zirconi?
Com en els països veïns, al litoral senegalès hi ha jaciments significatius de sorres metal·líferes que són fruit de la descomposició del granit. El principal és el zirconi, una sorra d’una gran duresa, (si el diamant és 3, el zirconi és 2’25) i una gran resistència a les temperatures molt altes. Té múltiples utilitats industrials, des de joieria i pròtesis dentals fins a material informàtic, tancs de reactors nuclears, o sarcòfags de deixalles nuclears. Actualment, ja existeix, des de fa molts anys, un projecte d’explotació a Diogo, al nord del Senegal, més àrid i mig desèrtic, on l’orografia i les característiques mediambientals no són tan fràgils com a Casamance. Diuen que el Senegal és el tercer productor mundial de zirconi. Aquesta classificació, que fins ara ha estat discutida, seria definitiva si el país explotés el zirconi de Casamance.  

Un estudi d’impacte ambiental poc rigorós
El consultor que ha fet l’estudi d’impacte ambiental és el geòleg senegalès Ibrahima Diaw, qui ja va participar amb els australians en les tasques de prospecció i molta gent assegura que és soci de la multinacional.  L’informe, segons el comitè de lluita, té defectes de forma (l’autor és jutge i membre) i de fons (insuficiències metodològiques i científiques).

Aquest estudi d’impacte ambiental va intentar avalar el projecte davant la població que el va rebutjar oficialment en dues ocasions. La primera, per unanimitat, en una reunió pública on hi havia l’empresa, Ndiaw, el governador i totes les autoritats polítiques i locals. La segona vegada va ser una enquesta individualitzada i també va sortir que no. Es va fer una tercera vegada, no oficialment, i va ser una enquesta organitzada pel comitè de lluita que també va tenir un resultat negatiu.

Malgrat això, i que no s’accepta la demanda de la població de fer un informe d’impacte ambiental independent, Astron anuncia que començarà a treballar el darrer trimestre del 2017.

La Casamance no es ven per noranta milions!
Paral·lelament, Astron utilitza totes les armes al seu abast per seduir i guanyar la partida la poble de Casamance. El mes de juny passat, per exemple, va signar un contacte de patrocini amb l’equip de futbol de Ziguinchor, el Casa Sports, que és, per a Casamance, com el Barça per a Catalunya.

Astron Ltd. es compromet a aportar al club trenta milions de francs CFA durant tres anys, és a dir, noranta milions, que equivalen a uns 138.000 euros. A més dels representants de l’empresa i del club de futbol, a l’acte hi van assistir un ministre i el governador, que va convidar la població local a fer costat a Astron en l’èxit de les seves operacions d’extracció a tota la regió, la qual cosa, segons ell, aportarà llocs de treball i riquesa.

Davant d’aquestes iniciatives, el comitè de lluita contra l’explotació del zirconi es manté ferm en la demanda d’un informe d’impacte ambiental independent. Els seus seguidors tenen una consigna ben clara: Casamance no està en venda. I encara menys per noranta milions de publicitat per al Casa Sports.

Niafrang, un ecosistema ric, complex i fràgil.
Niafrang, el poblet de la Baixa Casamance amenaçat per l’explotació de zirconi que fa frontera amb Gàmbia, té uns dos cents habitants. És el cor d’un ecosistema molt ric i molt fràgil: hi ha manglars, platges, dunes, rius, canals i l’oceà, que, a causa del canvi climàtic, cada any avança terra endins posant en perill els conreus d’arròs, els horts i les exuberants flora i fauna locals.  El manglar és refugi de biodiversitat, hi passen les aus migràtories i les tortugues de mar hi van a pondre ous. A més, hi ha ostres, tota mena de crustacis, peixos, ocells, micos… També és una font de subsistència per a la població, ja que frena l’avançament de l’oceà, i mitjançant l’absorció de gas carbònic, contribueix a la lluita contra el canvi climàtic.

Entre la platja, el riu, el manglar i els arrossars s’alça una duna sòlida, de dos-cents metres per sis quilòmetres. És una barrera natural que impedeix l’accés del mar, que malmetria el sòl que es conrea amb aigua dolça. El zirconi i més minerals arenosos han anat forjant els fonaments d’aquesta gran duna que protegeix la zona. Si Astron esventra la duna per extreure’n el zirconi sense un mínim de garanties, les conseqüències poden ser fatals i irreversibles per la natura, l’agricultura , la biodiversitat i els mitjans de vida i subsistència de la població.

‘El zirconi i la resta de minerals arenosos han fet un dic natural durant segles. Aquesta duna ens l’ha donada la natura. Ens l’ha donada Déu’, m’explica Ousmane Sané, propietari del Campament Tilibó Horizons, ubicat a la duna, i president de Casamance Horizons, una organització que reagrupa les associacions dels pobles de la regió de Ziguinchor i de Sédhiou per promoure el turisme solidari i el medi ambient.

El Comitè de Lluita contra el Zirconi va nèixer el 2006. Comprèn tres comunes: Kafountine, Dieloulou i Kataba, que sumen quaranta-quatre pobles. Tots els caps de poble i dels comitès de joves formen part del Comitè i organitzen reunions de sensibilització, informació i manifestacions i actes públics per pressionar el govern.

‘Aquí gairebé vivim en comunitat’, m’explica Ousmane. ‘Conreem i pesquem pel nostre consum familiar i el dels pobles de la zona. La natura ens ho dóna tot: arròs, verdures, fruites, fruits salvatges, peixos, ostres… Jo pesco davant de casa amb una nansa. Cada dia trec peix suficient per a la meva família. Si la natura es fa malbé s’acaben la vida i la nostra subsistència.’

La reconstrucció de Niafrang després de la violència
Ousmane Sané fa vint-i-cinc anys que viu a Niafrang. Ha estat implicat en la reforestació dels manglars amb l’associació Oceanium i ha treballat molt per la reconstrucció del poble i de la zona després de la desolació que va causar el conflicte armat. Sané ha estat un dels motors de la reconstrucció de Niafrang després de molts anys de violència. ‘Jo he tingut la sort de poder estudiar Dret a Dakar. El destí em va portar fins aquí, on continuo lluitant contra la injustícia, però d’una altra manera, mitjançant l’activisme, la protesta i l’associacionisme.’

En els anys més durs del conflicte armat, la majoria dels nois del poble van marxar a la veïna Gàmbia. Només els calia creuar el riu. Ousmane es va quedar al poble. El seu objectiu era reconstruir l’escola i fer tornar els joves al poble. Primer, entre els anys 1992 i 1994, va donar classes ell sol al seu campament. Amb l’ajut d’uns francesos, la gent del poble, de mica en mica, va poder anar construint l’escola. Ousmane va cercar una mestra per als nens, va deixar de fer classes ell mateix i, amb els anys i l’ajuda holandesa, avui ja tenen una escola gran, amb dues sales de classe, ordinadors i plaques solars. ‘Ara tenim tot això’, m’explica orgullós Ousmane, ‘però l’any 1992, l’escola era jo sol. No hi havia correus, ni mercat, i per comprar havies d’anar ben lluny, ara hi ha dues o tres botigues.’      

Ousmane Sané ha estat a Gàmbia, a Kartong i a Sanyang, uns quilòmetres de costa més amunt de casa seva, per explorar i veure com fan l’explotació d’arenes minerals com el zirconi. ‘Si ho fan aquí com ho han fet allà, serà una catàstrofe. Hi han arrasat els arbres, la vegetació, sembla un desert. Ho fan amb una mena de vaixell que xucla i va separant  l’aigua bruta del zirconi. A Kartong van utilitzar aquesta aigua per regar els horts de les dones, i se’ls han mort totes les verdures. A més, si no ets enginyer, no hi pots aconseguir feina. Tot ho fa una màquina, una  mena de draga que remena el subsòl i va avançant. Només hi ha tres treballadors només.’

La gent del poble es queixa que la multinacional, diuen, promet la trista xifra de cent seixanta llocs de treball, com a treballadors o guàrdies de seguretat, en una àrea de més de deu mil habitants.

A Niafrang hi ha uns mangos gegants, el terra està entapissat de fruita, molta ja mig podrida. ‘Mira quina llàstima!, es podreixen. Els nostres arbres donen tants mangos que no donem l’abast.  Els podríem exportar, fer confitura, treure’n profit d’altres maneres, però no tenim els mitjans. És el que et dic: la natura ja ens dóna molta riquesa, només cal saber-la aprofitar en benefici de la població!’

‘Tothom està en contra del zirconi. I el problema no és només aquí. Astron ha fet prospeccions per tota la costa de Casamance. Si s’hi posen a fons, Astron pot acabar l’extracció de tot el zirconi de Niafrang en tres o cinc anys. Sí, però, clar, després continuaran costa avall. Si els deixen, poden carregar-se tota la costa de Casamance. D’aquí fins a Guinea Bissau’, conclou Ousmane Sané.

El 8 de juliol passat, Ousmane Sané era a casa seva collint anacards quan va rebre la visita d’Astron. ‘Eren quatre o cinc. Hi havia un xinès, i el geòleg senegalès Ibrahim Ndiaw, que treballa per a ells. Ell portava la veu cantant. ‘Ja sé que no t’agrado, em va dir, però jo no he vingut a discutir amb tu. He vingut a dir-te que ja tinc l’autorització per venir a explotar el zirconi. En aquell moment vaig creure que era una provocació, però no ho era. És cert. Està verificat. Tenen l’autorització per començar el darrer trimestre del 2017, a partir de l’octubre.”

La lluita internacional contra el zirconi
Moustapha Faty ha viscut tota la vida a la regió de Niafrang, amenaçada per l’explotació minera. Juntament amb Ousmane Sané és un dels pioners en la lluita ecològica i contra el zirconi de la regió.  Ell també va col·laborar en la reforestació de milers d’hectàrees de manglar amb l’organització Oceanium i la WWF. Des del 2015, per raons familiars, viu a Catalunya i és el responsable de la secció de relacions exteriors del Comitè Internacional de Lluita contra l’Explotació del Zirconi, que el passat 10 de setembre va organitzar manifestacions a Ziguinchor, París, Montreal, Barcelona i Mataró amb els lemes de ‘La Casamance no està en venda’  i ‘Contra el zirconi’.

‘Hi ha el perill que aniquilin tots els esforços que hem fet durant molts anys per protegir el medi ambient’, m’explica Moustapha Faty. ‘Ara la situació és molt complicada. La multinacional Astron té llum verda per part del govern del Senegal. Se suposa que comencen els treballs el mes d’octubre del 2017. El Senegal prioritza els interessos de les multinacionals per damunt dels del seu poble. L’acord final d’explotació s’ha produït sense consultar les poblacions afectades i sense el seu consentiment, com indica la llei. A més, no han fet cas els resultats de dues enquestes públiques en què la població es va oposar a l’explotació.’

En un memoràndum distribuit el passat 10 de setembre, el Comitè de Lluita demanava al govern de Senegal, una vegada més, que, en compliment dels seus compromisos envers els seus ciutadans i amb les institucions internacionals, no comencés el projecte miner fins que no es fes un estudi independent sobre les conseqüències d’impacte ambiental de l’explotació. En aquest mateix sentit, un grup de desenes de científics i intel·lectuals, entre els quals hi ha Jacques Attali,  també han signat el manifest ‘L’appel de la dune‘. ‘Fins avui –remarca Faty– malgrat les diverses sol·licituds i cartes obertes que han adreçat al govern, no n’han obtingut cap resposta oficial’.

Els habitants de la zona de Niafrang, ferms en la convicció de defensar la seva terra, passen els dies en la incertesa, esperant que algú mogui fitxa. Ousmane Sané, president de Casamance Horizons, no sap si hi haurà una solució abans que aquesta calma tensa esclati: ‘Al Senegal hi ha una coalició de partits en el govern, i entre ells hi ha gent intel·ligent. Penso que el president els hauria d’escoltar. A Casamance hi ha una gran riquesa natural per construir un futur de desenvolupament rural. Només cal valorar el que ens ha donat la natura. Això és bo per a la població. El zirconi, no. La riquesa se n’anirà a l’exterior.’

No obstant això, la seva opinió personal, ara, és menys optimista: ‘Astron ha intentat la via de la corrupció i no li ha funcionat. Han pogut comprar sis, deu persones, però no poden corrompre tothom. El cervell del Comitè de Lluita no el podran comprar. Crec que el que podria passar és que vinguessin a provocar. Llavors la població reaccionaria i ens enviarien l’exèrcit a acordonar la zona. Si ho fan, l’enfrontament amb els rebels serà segur. Tot pot tornar a començar.’