28.04.2019 - 23:18
|
Actualització: 29.04.2019 - 00:39
Pablo Casado, el dirigent que havia de regenerar i impulsar el PP cap a la Moncloa després de la sentència del cas Gürtel, ha aconseguit l’objectiu contrari. La formació espanyolista, que fins ara tenia 137 diputats al congrés espanyol, s’ha endut els pitjors resultats de la seva història: 66 escons. De fet, cal recular fins al 1979, quan Manuel Fraga encara comandava la dreta espanyola sota les sigles d’Aliança Popular, per a trobar un resultat tan mediocre: concretament, deu diputats i 1.094.438 vots (6,1%).
Mariano Rajoy, defenestrat després de la moció de censura, possiblement anirà a dormir amb un somriure. Casado ha aprofitat la campanya electoral per recuperar la figura de José María Aznar i el discurs més radical del PP. Rajoy, fins i tot, ha hagut de sentir com Casado l’acusava de ser massa tou amb l’independentisme. ‘Havia d’haver aplicat el 155 abans’, ha declarat.
Tanmateix, res d’això no li ha servit per a superar ni tan sols igualar els resultats de Rajoy durant les eleccions espanyoles del 26 de juny de 2016. En aquells comicis, el PP va rebre el 33,01% dels vots, és a dir, gairebé vuit milions de butlletes. Tres anys després, Casado només ha estat capaç de retenir poc més de la meitat dels electors (16,70% dels vots).
Fi de l’hegemonia a la dreta?
La desfeta no posa en qüestió tan sols el futur polític de Casado, que fa tot just nou mesos que dirigeix el PP, sinó que també posa en dubte l’hegemonia del PP en l’espai de la dreta a l’estat espanyol. Ciutadans ha passat de 32 diputats a 57. La formació d’Albert Rivera només ha obtingut 217.000 vots menys que la de Casado. El 2016 els separaven gairebé 4.800.000. A més, cal tenir en compte la irrupció de Vox, que tot i ser lluny en escons (24), ha estat capaç de marcar bona part de l’agenda política de la dreta durant la campanya.
