Casa Perris: vegans i a granel d’ençà del 1940

La venda a granel de cereals, xocolata, llenties, cigrons i mongetes seques, ametlles, pinyons, nous i avellanes té, davant el Born, Casa Perris, un comerç emblemàtic, amb vuitanta-tres anys d’història, que ha sabut convertir el fil de la tradició en sostenibilitat. En els gairebé cent trenta metres quadrats de botiga, aquest comerç, que en el seu origen era Casa Torras, obre pas a un passadís amb sacs de gra a una banda i més productes a l’altra. Hi veiem nous del país amb closca i sense closca, infusió de flor d’hibisc, mongetes del ganxet, pinyons del país, fruita confitada, pasta de tres colors amb forma de fulles d’olivera, flocs de civada, mango, poma, coco i aranges deshidratats, i dàtils, molts dàtils de tota mida, ben petits i gegants. La mel és l’únic producte del gairebé miler que despatxen que no és vegà. El seu safrà és molt preuat pels visitants estrangers.

Entrar-hi, esperar el torn –agafant número a l’entrada– i recrear-se una bona estona en els colors i olors de tanta varietat d’articles és un estímul per a la cuina més imaginativa, més variada, i sempre molt saludable, perquè res no és processat.

“Som coneguts per coses que no es troben fàcilment en unes altres botigues, com ara l’arròs rosa tenyit amb remolatxa i amb aroma de bergamota, o l’arròs verd cruixent, color maragda perquè ha estat premsat al vapor amb fulles de clorofil·la. El safrà, de molt bona qualitat i preu, el ve a buscar sobretot molta gent estrangera, sobretot del món àrab, que amb el safrà preparen el cafè. I, els d’aquí, per als arrossos.” Ho explica la Yoonah Kim, que va arribar del Japó a Barcelona ara fa quaranta anys i, al seu barri de Sarrià, baixava a comprar llavors per a les plantes de casa a Casa Perris, la botiga de la qual ara porta la gerència.

El del Delta de l’Ebre és un dels 40 tipus diferents d’arròs que tenen per a comprar a granel. N’hi ha del Pirineu aragonès, de Tailàndia, del Vietnam i d’Itàlia, d’on els arriba també una bona gamma de pasta fresca feta artesanalment i després assecada. De farines, en tenen unes 80 referències, i de fruits secs, més de 130 varietats. Les 85 tipologies de xocolata en diferents formats i de diferents orígens han anat arribant a Casa Perris gràcies, en part, a un coneixement més gran, per part de la clientela, dels productes gurmet. “La gent, a més, ha viatjat molt i ens demana moltes coses que ha descobert als països on ha estat”, diu la gerent de Casa Perris.

Molts xefs tenen també per costum anar a Casa Perris a proveir-se de certs productes, com ara els dàtils frescs, de diferents procedències. De sèmola de verdures, també en venen molta i tenen 116 tipus d’infusions i cafès i més de 150 varietats d’espècies. Posar els peus en aquesta botiga és com posar-los en un antic mercat, és un retorn als orígens, quan la dieta mediterrània prioritzava els llegums i una paperina transportava cigrons i llenties seques fins a la cuina de casa.

Gairebé un miler de productes

A poc a poc, l’establiment va deixant de fer servir el plàstic, fa servir paperines de paper kraft, malgrat que el cost sigui unes deu vegades més alt que no pas la bossa de plàstic. I per conscienciar i incentivar els clients a fer-ho també, descompten tres cèntims quan porten la bossa de casa per a posar-hi el producte. “Si compren 10 coses, són 30 cèntims. És un gest simbòlic, però només de fer-ho, fa que tots hi pensem”, diu l’encarregada de la botiga, Margó Lorido.

Entre tots els clients habituals –comenten–, n’hi ha de ben entusiastes de la botiga: “Alguns són la tercera generació d’una mateixa família que vénen a comprar, coneixen bé el nostre producte i saben on és tot”, afegeix l’encarregada.

Vegans, vegetarians, esportistes, gent amb molta consciència sobre la salut tenen a Casa Perris un petit paradís. Tenen una clientela molt fidel, entre la qual també hi ha “gent jove que es cuida, amb molta consciència de l’ecosostenibilitat, més a favor de més a granel i menys envàs”, detallen. Els que fan cervesa artesana hi van a cercar-hi matèria primera, llúpol, civada i llevat.

Davant el Born

L’any 1940 uns sacs de patates a terra per a vendre a l’engròs rebien els clients a Casa Torras, al número 2 de la plaça Comercial de Barcelona. La venda s’enriquia per la gran activitat que s’originava justa al davant, a l’edifici del Born, que era el mercat central de fruites i hortalisses on es varen abastir els botiguers de la ciutat del 1820 fins que va obrir Mercabarna, l’any 1971.

El trasllat de l’activitat del Born a la Zona Franca (on hi ha Mercabarna) va fer necessari d’adaptar l’oferta d’aquella botiga de barri a les necessitats dels veïns, i van mantenir la venda de patates, però hi van introduir, de mica en mica, fruits secs i mel, i progressivament, llegums, arrossos, farines i cereals. L’any 2011, l’amo es va jubilar i un altre propietari, Josep Maria Teixé, va continuar el negoci, ja amb el nom de Casa Perris. Teixé va ampliar la varietat de productes, que es continuen despatxant a granel fins avui, ara sota el comandament de l’actual amo, Marc Sala Escardó.

Sala va agafar el relleu de la botiga ara fa quatre anys. N’era client habitual. “M’agradava tastar alguna avellana acabada de torrar per la màquina torradora que hi havia tot just d’entrar a la botiga”, explica. Al final de la seva carrera com a professor d’economia a la Universitat de Barcelona, amb l’adquisició de Casa Perris, aquest manresà fill de botiguers ha viscut, en certa manera, un retorn als seus orígens. “Vaig néixer a la botiga d’ultramarins dels meus pares en un barri de Manresa. Teníem molts clients catalans i andalusos. I després van obrir un altre comerç de fruita i verdura. Fins a disset anys, hi vaig treballar”, rememora. El seu pare va impulsar la creació de l’organització cooperativa de botiguers UCA-Cobarna, la Unió Cooperativista de Catalunya, de la qual formaven part vint-i-quatre cooperatives catalanes.

Els estudis universitaris d’econòmiques se’l van endur cap a Barcelona, on va treballar de professor a la UB i assessor d’empreses. Amb els alumnes, diu, parlaven molt de comptabilitat. Ara són els números de Casa Perris els que entretenen l’economista i el fan retrobar el comerç a peu de carrer i l’alimentació amb base de productes de la terra. Durant la pandèmia, Sala no va tenir cap inconvenient a mostrar optimisme a tot el seu equip de treball i va fer ell mateix el primer repartiment d’una comanda a domicili. La venda per internet va ser, malgrat tot, una esperançadora manera de subsistir en temps de crisi per la covid. Dels sacs a terra de mitjan segle XX, a la comanda en línia dels llegums, llavors de plantes lleguminoses amb molt de valor nutricional, i una menja econòmica.

“Som un comerç de barri, un canal de venda de productes de proximitat, aquesta és la nostra essència, i a la qual donem molta importància. Procurem ampliar cada vegada més l’oferta de kilòmetre zero, per contribuir a un hàbit de consum tan sostenible com sigui possible. Sostenir el nostre teixit socioeconòmic és una de les raons de ser de botigues de barri com la nostra, sense deixar d’atendre les demandes dels nostres clients heterogenis, exigents i selectius de tota la vida, amb productes molt variats procedents del tot el món”, acaba la gerent de Casa Perris, Yoonah Kim.