Era dimarts, d’hora al matí, l’esmorzar era a taula. A la família sempre fan l’àpat plegats abans d’anar a la feina i a l’escola. El fill, de sis anys, jeia al sofà i no tenia ganes de menjar res. El pare, Albert Vidal, es va adonar que plorava retingudament, sense fer grans escarafalls. Preocupats, els pares li van demanar què li passava, volien saber per què estava trist. I la resposta els va deixar glaçats.

El fill plorava perquè no podia comunicar-se en català amb els companys de classe. Un nen petit que es lamentava perquè tenia dificultats per parlar la seva llengua a l’escola. “Com pot ser? Què passa?”, li preguntaven els pares. Ell deia que ho intentava, però que no ho aconseguia. “Em va sobtar, em vaig quedar en xoc, no m’ho esperava gens”, explica Vidal a VilaWeb. Arran d’aquesta situació, el pare va explicar-ho a la direcció del centre, l’escola Dolors Piera de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), en un correu electrònic.

En l’escrit, Vidal relata que ell i la mare s’havien sentit impotents, fins i tot culpables, i reconeix que mai no han pressionat el fill per mantenir el català a l’escola, tot i que ell percep que és una qüestió important, perquè a la família es parla sovint de quina és la situació del català en l’escola. “Ha explicat que se sentia molt malament per no parlar en català amb els seus companys de classe. Deia que ho intentava, però que no podia”, relata el pare.

En el correu, també van demanar tres mesures per a revertir la situació. El missatge el va compartir a X el col·lectiu Xafa.cat, un grup de famílies organitzades per a defensar la llengua a les escoles i instituts. La direcció del centre li ha respost que prenien nota de la situació i que les propostes s’incorporarien en “les mesures que ja s’apliquen a l’escola”. En conversa amb VilaWeb, la directora del centre diu que és un afer intern i que ja ho gestionen.

La directora ja li ha respost 👇. Com a detall informatiu direm que es desconeixen quines són aquestes mesures que ‘ja s’apliquen’, perquè el projecte lingüístic del centre porta més d’un any despenjat i ‘en revisió’. pic.twitter.com/dk82sbNkhJ

— Xafa.cat – Famílies pel català (@FamiliesxCatala) October 1, 2024

El castellà s’imposa dins i fora de classe

Segons que relata Vidal, els alumnes catalanoparlants han quedat en minoria en la majoria de les escoles de Vilafranca del Penedès. Diu que la demografia hi ha tingut un paper clau: hi han arribat molts veïns nous castellanoparlants de l’àrea metropolitana de Barcelona o immigrants que han tingut molt poc contacte amb el català.

La família va descobrir que la canalla parlava en castellà mentre feien un vermut a casa amb una altra família de l’escola, també catalanoparlant. “Els nens jugaven en castellà. No ho sabíem. Podies intuir coses, però ho vam veure a casa. Les dues famílies ens vam alarmar i vam veure que entre tots parlaven en castellà a l’escola”, comenta.

D’aleshores ençà, els pares van organitzar-se per revertir-ho. Feien activitats plegats fora de l’escola per a potenciar el català. Finalment, ho van aconseguir i el van acabar parlant. “Ell n’és conscient, de tota aquesta feina, saps que això no ha sortit com un bolet”, comenta Vidal. Però enguany hi ha hagut canvis de grups a l’escola i la colla catalanoparlant s’ha dividit. I això, segons Vidal, ho ha desfet tot. “El fill va anar a parar a un altre grup i ja és més difícil. I és quan ens ho va expressar”, comenta.

El pare es queixa que el castellà va guanyant com més va més terreny en l’educació. “S’ha convertit en l’idioma de referència, el vehicular. Es parla a la classe, al pati i mentre juguen”, lamenta. La família ha considerat l’opció de canviar-lo d’escola, portar-lo a un dels quatre centre concentrats del poble, però això també implica canviar la germana de centre i, de moment, no ho han aconseguit.

“S’ha de parlar català per saber-ne”

Segons Vidal, la comunitat educativa ha de tenir clar que la llengua no s’aprèn únicament escoltant-la o escrivint-la. “S’ha de parlar per saber-ne. I aquest és el pas que no s’atreveix a fer l’escola catalana”, considera. En les qüestions de llengua, diu que sempre hi ha tensions internes entre les famílies. “A alguns no els agrada, això. Per això hi ha nens castellanoparlants que poden passar anys sense parlar català, pràcticament. Jo m’hi trobo. Em dirigeixo a ells en català i em responen en castellà. Han passat tots aquests anys a l’escola i encara no l’han après”, esmenta.

Ell ha format part de l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) i ha discutit més d’una vegada sobre aquests temes. “En una xocolatada solidària, l’animació era en castellà. En la següent activitat, vaig proposar de contractar una empresa catalana, i em van dir que no, que hi havia famílies que no entenien el català”, relata com a exemple.

Les dades de l’estat del català en l’educació són alarmants. Segons l’InformeCat 2024 de la Plataforma per la Llengua, l’ús del català entre els infants de Catalunya recula quan passen de la primària a la secundària, moment en què creix significativament el nombre de monolingües en castellà, que passa del 37,7% de la primària al 47% de la secundària. A l’educació primària, la xifra d’infants que parla exclusivament en català és tan sols el 28,6%, malgrat que el 32,4% són catalanoparlants inicials –és a dir, la primera llengua que van aprendre va ser el català.

Arran de col·laborar amb el grup Xafa.cat, Vidal ha conegut moltes més famílies i sap que això que els passa no és extraordinari, i fa una crida a la necessitat de parlar-ne. “Les famílies s’hi han de posar. Encara que pensis que no serveixi, vas fent forat. L’endemà de queixar-me, la mestra ja havia parlat amb ell i el va asseure amb dos nens catalanoparlants”, diu.

La família reclama tres mesures clau

La família reclama a la direcció tres mesures per a revertir la situació. Volen que l’ajudin a identificar els nens catalanoparlants de l’aula. “Fer-los seure junts una temporada i animar-los a parlar català entre ells. Que agafin aquest hàbit, si més no, entre ells”, diu Vidal en el correu. També volen que l’escola estableixi com a norma que tots els alumnes es dirigeixin en català als docents i monitors, i posen d’exemple la Bressola i totes les escoles immersives. “Això donaria oportunitats de practicar el català oralment. No pot ser que la majoria dels companys del meu fill, passats tres anys a l’escola, encara no sàpiguen parlar català, o el parlin fent grans esforços. Aquest desconeixement els converteix en monolingües castellanoparlants”, comenta el pare. I la tercera i darrera mesura: que es facin pràctiques setmanals de conversa en català entre iguals, com en qualsevol escola d’idiomes.

La direcció del centre va respondre ràpidament. “Prenem nota de les teves propostes per tal d’incorporar-les a les mesures que ja s’apliquen a l’escola. Som conscients de la situació que molt bé descrius”, va escriure la directora, Laura Rodríguez. En conversa amb VilaWeb, Rodríguez explica que és una qüestió interna de l’escola i no dóna detalls sobre les mesures que s’han emprès. “Hem de parlar amb la família per intentar que estiguin bé, que és el que ens interessa. Que la família i els nens estiguin bé. Aquesta és la nostra prioritat, i treballem en això”, comenta.

Vidal destaca que aquests darrers mesos, arran d’algunes queixes, ja hi ha hagut moviment. Destaca que tots els professors es dirigeixen en català als alumnes, però creu que no n’hi ha prou amb això i que s’han d’impulsar més mesures.