26.01.2018 - 22:00
El 15 de gener va començar el judici de la branca valenciana del cas Gürtel, en què l’ex-secretari general del PP ha confessat el finançament irregular del partit. El cas investiga la trama de corrupció més extensa fins avui: ha arribat a tenir 186 encausats, dels quals 74 són polítics del PP o familiars directes.
El judici durarà fins a l’abril i hi passaran 145 testimonis, entre ells, Francisco Camps, acusat de donar l’ordre d’obrir la ‘comptabilitat en B’ quan era president de la Generalitat. Però, com funcionava aquest entramat?
Què és el cas Gürtel?
La investigació comença el 2007, quan l’ex-regidor del PP de Majadahonda (Madrid), José Luis Peñas Domingo, facilita a la Fiscalia Anticorrupció vuitanta hores de converses amb els caps del Gürtel, nom donat a la investigació i que és la traducció del cognom del principal dirigent de la trama, Francisco Correa.
Correa va crear un entramat d’empreses destinat a lucrar-se de concessions públiques, obtingudes de manera irregular, a canvi de suborns a funcionaris i dirigents del Partit Popular, principalment al País Valencià, Galícia i Madrid.
Sense comptar la trama valenciana, s’hi van arreglar, segons sembla, contractes per valor de 354 milions d’euros. La corrupció era tal que el PP gallec va pagar més del 50% dels actes en diner negre entre 1996 i 1999.
La fiscal anticorrupció Concepción Sabadell, en l’informe final del judici del cas Gürtel, acusava els alts càrrecs del PP d’haver fet de l’enriquiment mitjançant suborns i comissions una ‘manera de viure’. La primera fase del cas Gürtel (1999-2005), vist per sentència, té 37 acusats, la pena més alta que es demana és per a Correa (125 anys), i al PP li exigeixen el pagament de 328.440 euros per responsabilitat civil.
La trama Gürtel al País Valencià
El 2009, va ser detingut Álvaro Pérez ‘El Bigotis’, gerent d’Orange Market, la filial valenciana de l’entramat de Francisco Correa. Entre els implicats hi havia Francisco Camps, president de la Generalitat en aquell moment; Ricardo Costa, secretari general del PP valencià; Victor Campos, ex-vice-president valencià, i Rafael Betoret, ex-cap del gabinet de la Conselleria de Turisme.
Com que eren aforats, el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià va assumir la investigació dels fets que els afectaven. En un primer moment, el TSJ va arxivar el cas, per dos vots a un, perquè no havia trobat indicis suficients entre els contractes i les peces de vestir regalades.
Quan es va aixecar el sumari de Madrid, es va confirmar que vuit consellers valencians, quatre alts càrrecs (Rita Barberà, Carlos Fabra, Ricardo Costa i Adela Pedrosa) i, fins i tot, els pares i sogres de Francisco Camps, havien rebut regals d’Orange Market. Quedava acreditat que la Generalitat havia adjudicat contractes irregulars a empreses de la trama Gürtel i l’Agència Tributària espanyola confirmava indicis de finançament il·legal en el PP valencià. Els casos en què hi havia aforats de les Corts Valencianes (Ricardo Costa, Vicent Rambla, David Serra i Yolanda García) passaven al TSJ valencià i s’afegien a la causa dels vestits, després d’haver declarat el Tribunal Suprem nul el sobreseïment.
El cas dels vestits va acabar el 25 de gener del 2012: Victor Campos i Rafael Betoret van acceptar la pena pel delicte de suborn, i Ricardo Costa i Francisco Camps –qui havia dimitit per no perjudicar Rajoy a les eleccions– van ser declarats ‘no culpables’ per un jurat popular.
En un primer moment, el cas Gürtel a València constava de tres peces, però posteriorment s’hi van afegir tres peces més:
El TSJ valencià va instruir les peces fins que els aforats van dimitir i el cas va tornar a l’Audiència Nacional espanyola. La primera instrucció que va acabar va ser la del cas Fitur [peça 3], jutjat pel TSJ, ja que els càrrecs no van deixar de ser aforats fins que es va haver acordat l’obertura del judici oral.
A l’Audiència espanyola s’hi jutgen, actualment, tres peces del cas: la 1, sobre delictes electorals a les eleccions municipals i valencianes del 2007; la 2, sobre falsedat documental en els actes de partit a les eleccions espanyoles del 2008; i la 6, sobre el finançament irregular del PP.
La peça 5, a l’espera del judici, asseurà 27 acusats, entre els quals tres ex-consellers. Comprèn 71 contractes menors de la Generalitat, que afecten Presidència, Vice-presidència i set conselleries i organismes públics, amb nou societats vinculades a Correa. La peça 4 investiga possibles delictes de suborn i prevaricació de Radiotelevisió Valenciana (RTVV) amb l’empresa Teconsa, que va servir d’empresa pantalla, pel muntatge de monitors i de la megafonia en la cobertura de la visita del papa a València el 2006.
Cas Fitur
El febrer del 2017, el TSJ valencià va dictar la primera sentència, relativa a les irregularitats en la contractació de la Fira Internacional de Turisme(Fitur) entre 2005 i 2009 [peça 3].
La sentència es va fer pública 303 dies més tard del judici, i va condemnar els caps visibles de la trama –Francisco Correa, Àlvaro Pérez i Pablo Crespo– a penes d’entre 12 anys i 13 per irregularitats en la contractació. L’ex-presidenta de les Corts Valencianes i ex-consellera de Turisme, Milagrosa Martínez, va ser condemnada a nou anys per prevaricació, malversació i suborn passiu, i Rafael Betoret va ser condemnat de sis anys de presó.
Els fets exemplifiquen com actuava la trama. Pablo Crespo i Francisco Correa es van interessar a presentar-se per muntar i desmuntar l’expositor del País Valencià a la Fitur el 2005. Quan van veure que Orange Market, sense experiència en aquests esdeveniments, no podria competir amb empreses expertes del sector, van decidir d’influir en l’adjudicació. Per això van contactar amb Rafael Betoret, en aquell moment director general de l’Agència Valenciana de Turisme (AVT), amb l’objectiu d’alterar les condicions d’adjudicació a conveniència.
El contracte va ser modificat respecte al 2004 amb criteris que beneficiessin Orange Market: van augmentar el pressupost d’1.100.000 euros a 1.300.000; van rebaixar els criteris econòmics, van alternar conceptes i van afegir el disseny més enllà de la fabricació. Tot plegat, mentre rebien informació privilegiada, amb un intercanvi constant de correus, trucades i reunions entre Correa i Turisme.
Com que l’empresa no tenia mitjans, molt sovint subcontractava tercers, i obtenien un enriquiment irregular aplicant marges desproporcionats, duplicant partides i despeses inexistents. Finalment, Orange Market va guanyar l’expositor de la Generalitat a Fitur el 2005 i també els anys 2006, 2007, 2008 i 2009.
L’Agència Valenciana de Turisme (AVT) va fer factures falses per Orange Market, permetia sobrecostos i duplicitat de factures per conceptes ja inclosos al concurs, i també despeses innecessàries, i fraccionava contractes i simulava urgències per a evitar concursos. En conclusió, l’AVT va possibilitar ‘beneficis desproporcionats’ a l’empresa. El muntatge total se situa en els 7 milions d’euros, i els sobrecostos i duplicitats ascendeixen, segons la policia, a 293.259 euros.
Com funcionava el cas Gürtel al País Valencià?
En el judici que es fa aquests dies, el de les peces 1, 2 i 6, s’acusa una vintena de persones de participar en tres delictes electorals, falsedat documental i vuit delictes contra la Hisenda Pública durant les campanyes de les eleccions municipals i valencianes del 2007 i les espanyoles del 2008.
El PP valencià va pagar a Orange Market 3,4 milions d’euros, dels quals el 80% es van pagar en negre, segons les acusacions. La trama es basava en suborns i donacions al PP a canvi d’adjudicacions il·legals.
La pràctica de finançar-se amb diner negre va ser ordenada per l’ex-president Francisco Camps, segons que va confessar l’ex-secretari general Ricardo Costa, i això reforça la declaració d’Álvaro Pérez ‘El Bigotis’, que conclou que Camps ‘és l’únic que ho podia fer’.
Dels 3,4 milions d’euros, més d’un milió (1,2) van ser pagats per empresaris contractistes de l’administració pública que tenien prohibit de fer donacions a partits, però que tenien interessos amb la Generalitat en forma de contractes d’obra pública, concessions o estaven pendents d’aprovar projectes urbanístics.
El març del 2017, els empresaris valencians encausats van acceptar d’inculpar-se a canvi de no entrar a la presó i de pagar una multa global de dos milions d’euros. Van dir que havien pagat actes del PP, acreditant que s’havia fet trampes en les eleccions.
El president de l’Associació d’Empreses de la Construcció de Castelló, Vicente Monsonís, assegura que el PP rebia comissions inicials de prop del 3% a canvi d’obra pública, i després, amb falses modificacions dels projectes inicials, s’arribavafins al 30%. La meitat de les adjudicacions de la construcció al País Valencià anaven a parar a cinc o sis empreses.
El PP maquillava la comptabilitat amb les paraules clau ‘Alacant’ (de A), per als comptes legals, i ‘Barcelona’ (de B) per a la irregular. Costa va explicar com recollia quantitats en efectiu d’empreses (150.000 € de Rover Alcisa, 150.000 de Secopsa i 350.000 € d’Enrique Ortiz), les quals servien per a saldar el deute de la campanya amb Orange Market. En una altra ocasió, ‘El Bigotis’ va anar a recollir els diners directament a la Vice-presidència de la Generalitat.
Segons les declaracions, va ser en l’acte a la plaça de Bous de València del 2008, amb Rajoy com a candidat, quan Camps va fer la petició de pagar en negre complements com focs artificials, banda de música i pantalles. També es va pagar en negre en la campanya de les municipals del 2007 mitjançant factures a empresaris i aportacions en efectiu d’actes d’Alacant, Castelló i Elda.
A canvi dels contractes per Orange Market i la resta d’empreses, regalaven joies, articles de luxe, bosses, rellotges, viatges, hotels, creuers, i també plomes, capses de puros i ampolles de vi. L’ex-secretari d’organització del PP gallec Pablo Crespo, administrador únic de l’agència d’esdeveniments Special Events, propietat de Correa, va pagar els vestits de Camps.
Francisco Camps ja ha dit que no deixarà el Consell Jurídic Consultiu (58.000€/any) ni renunciarà a tenir secretaria, xofer ni assessors, com correspon als ex-presidents de la Generalitat, a més del tractament vitalici de Molt Honorable.
La investigació s’ha trobat, des del principi, amb els entrebancs del PP. En un primer moment, Rajoy va dir que aquest era un cas ‘contra el PP’ i va recórrer a la teoria de la conspiració de la ‘policia de Rubalcaba’, acusant el govern del PSOE i la policia de fabricar proves i manipular informes. El partit va demanar de recusar el jutge Baltasar Garzón, posteriorment inhabilitat onze anys per les escoltes, i finalment, quan van assumir la presidència del govern, Rajoy va destituir els màxims responsables de l’Oficina Antifrau, que són els qui van obrir el cas Gürtel i el cas Nóos. A més, cal afegir que, des del 2009, trobem més d’una desena de morts relacionades amb el cas Gürtel, algunes en circumstàncies no gaire clares, com les de Rita Barberà, Miguel Blesa o el jutge Antonio Pedreira.
Més enllà del Gürtel
El cas Gürtel no va ser pas l’únic cas de corrupció al País Valencià. I, fins i tot, les trames Taula i Gürtel van competirentre si.
En l’operació Taula, els regidors del PP feien aportacions de seixanta euros cada mes i de mil euros abans de les municipals, que suposadament eren retornades en diner negre. Era, presumptament, una manera d’emblanquir diners rebuts de comissions d’empreses que pagaven il·legalment, a canvi de contractes públics.
Aquests diners il·legals sembla que servien per a finançar les campanyes electorals del PP valencià, però també per a l’enriquiment personal dels membres de la trama. Hi ha proves concretes d’aportacions irregulars de les eleccions dels anys 2007, 2008, 2014 i 2015.
Suposadament, anava més enllà i s’estenia per municipis i institucions de tot el país, amb cinc caixes de diner negre que ingressaven desenes de milions d’euros de comissions en canvi de contractes públics. En total, hi ha més de vuitanta encausats, entre polítics i empresaris.
Els protagonistes de les trames, fins i tot, estan entrelligats. La Federació Espanyola de Municipis i Províncies entre 2000 i 2003, presidida llavors per Rita Barberà, va contractar a dit l’empresa de Francisco Correa per 1,3 milions d’euros i, posteriorment, va rebre regals per serveis prestats.
Per l’operació Taula, la Unitat de Delictes Econòmics i Financers (UDEF) va assegurar que el PP actuava com una ‘organització criminal’. En la peça 5 del cas Gürtel, el Consell s’ha volgut personar per recuperar 250.000€. Per tant, un entramat, generalitzat, en què polítics i empresaris van cercar l’enriquiment personal a costa de les obres i els fons de tots els ciutadans.
