El cas de Canet esclata al parlament: Carrizosa traspassa una línia i l’independentisme no concreta solucions

La crispació partidista i mediàtica pel cas de Canet ha esclatat al parlament amb un debat irat. Carlos Carrizosa, decidit a no deixar que ningú avanci el seu partit per la dreta en la defensa d’un suposat bilingüisme i traspassant mínims ètics exigibles en l’arena política, ha comparat Canet amb Ermua durant la sessió de control al govern. Carrizosa s’ha referit a l’impacte públic que va tenir l’assassinat del regidor del PP Miguel Ángel Blanco per a desitjar que el PSC s’adoni que el que passa a l’escola Turó del Drac pot ser un “punt d’inflexió” per a conscienciar l’opinió pública catalana dels perjudicis del model educatiu. I, per tant, per a tombar-lo. Visiblement indignat, el president de la Generalitat hi ha vist una “ofensa a les víctimes del terrorisme” i ha etzibat que la comparació demostrava que no tenien cap argument per a sustentar les seves afirmacions. Aquest moment ha estat el clímax de tot un matí de debats sobre la immersió lingüística i l’impacte de la sentència judicial del 25%, totalment amarat per la construcció partidista i mediàtica espanyolista d’un suposat assetjament contra l’infant de Canet i la seva família.

Ha estat una constant en tots els punts de l’ordre del dia del matí: la sessió de control, una interpel·lació de Ciutadans al conseller d’Educació i el debat de tres mocions de la CUP, el PP i Ciutadans. Els partits independentistes i els comuns s’han tancat en banda per carregar contra els intents de Cs, Vox i el PP de consolidar la percepció que la societat catalana s’ha fracturat per un sistema educatiu monolingüe que no garanteix els drets dels castellanoparlants i que han comparat banalment amb l’apartheid o el nazisme. “Hi ha qui vol fer de la tensió, de la crispació, del conflicte el seu graner de vots”, ha respost Pere Aragonès al líder de Vox, Ignacio Garriga. L’estira-i-arronsa polaritzat, dels uns contra els altres, ha evitat que els independentistes i, sobretot, els socis del govern, evidenciessin les seves discrepàncies sobre com garantir el compliment de la immersió. Era una voluntat d’esmena premeditada per a intentar sargir una unitat sobre la immersió que, políticament, ja ha perdut el PSC, que reclama que s’apliqui la quota del 25% i abandera un discurs que vol ser equidistant entre els partits independentistes –a qui acusa d’haver polititzat la llengua– i els partits de la dreta i l’extrema dreta. “Deixin tots en pau el català a l’escola”, ha reclamat Salvador Illa en resposta a Aragonès. Illa malda per consolidar-se en aquesta posició, suposadament intermèdia, que l’allunya del blindatge de la immersió que havia fet tradicionalment el PSC.

Després de la reclamació que dilluns va fer JxCat perquè el conseller d’Educació assumís la direcció de l’escola de Canet i dels centres afectats per les resolucions judicials que imposin un 25% de les classes en català, el president del grup parlamentari de Junts ha signat una treva pública amb Aragonès dins de l’hemicicle. “No contribuirem a fer un ús partidista de la llengua”, ha garantit Albert Batet al president de la Generalitat. Tot just ahir, la portaveu del govern, Patrícia Plaja, va descartar la via de l’avocació que la consellera Clara Ponsatí va aplicar el 2017 per a protegir els centres de les conseqüències judicials de l’1-O. Consideren que no es podria sostenir en el temps i que contradiu l’autonomia dels centres reconeguda en la llei d’educació de Catalunya (LEC).

Amb la discrepància entre els socis de l’executiu aparentment aparcada, Aragonès pretén encapçalar la resposta institucional a la sentència del 25% amb una cimera extraordinària que es farà demà amb entitats socials, culturals i associacions per a consensuar una resposta unitària. De fet, ha avançat que en sorgiran propostes, també, per a reformar l’“àmbit legislatiu”. JxCat proposava la via Ponsatí com una mesura temporal fins a reformar la LEC, però caldrà veure ara quina és la proposta del govern i si també inclou tocar la llei d’educació. Dissabte, projectaran una imatge d’unitat en la manifestació convocada per Som Escola i, avui mateix, han salvat una primera resposta parlamentària als atacs a la immersió.

Tal com va avançar VilaWeb, el parlament ha aprovat aquesta tarda que la conselleria d’Educació “assumeixi la plena responsabilitat política i jurídica” en la defensa de la immersió perquè s’apliqui a tots els centres educatius. És una moció de la CUP, a què ERC i Junts han donat suport, que intenta apujar el llistó de la resposta del govern, que malgrat que s’hi ha oposat constantment en l’àmbit declaratiu, no ha evitat a la pràctica que la sentència s’apliqui a Canet. Tanmateix, el redactat no concreta de quina manera el departament hauria d’assumir les conseqüències jurídiques d’una suposada desobediència. I això, precisament, és el que n’ha garantit el consens independentista, i ha permès de sumar-hi també l’aval dels comuns, que hi han presentat una esmena perquè s’atenguin les demandes de més recursos dels professionals que treballen a les aules d’acollida. La dirigent d’En Comú Podem, Jéssica Albiach, ha assegurat a Aragonès que li donaran tot el suport per a aplicar mesures judicials i polítiques que defensin la immersió.

La construcció política i mediàtica d’un suposat conflicte

La comparació de Canet amb Ermua ha estat el colofó d’una espiral argumentativa conjunta de Vox, Cs i el PP que aspira a provocar un conflicte identitari a Catalunya amb la llengua. Perquè si una cosa han reflectit les discussions parlamentàries és que l’ús del català a l’escola no és un debat pedagògic que es fonamenti sobre dades reals del coneixement de les llengües al final de l’educació obligatòria o sobre l’adequació de l’ensenyament a les realitats sociolingüístiques de les escoles. Ho verbalitzava a la inversa, però sense embuts, un diputat de l’extrema dreta de Vox, Sergio Macián: “El debat no va de llengua, va d’identitat. La immersió és un projecte d’identitat.” I justament és el caràcter inclusiu de la identitat catalana, que intenten esberlar transformant el consens social sobre la immersió en un suposat conflicte. Una fractura que al·leguen que s’evidencia a Canet (i que compta amb poderosos altaveus mediàtics a l’estat espanyol per a ser difosa) però que, segons diuen, és molt més gran.

És un argument que no es pot sustentar en el caràcter minoritari dels litigis judicials als centres, però que intenten apuntalar amb un altre argument: el de l’espiral del silenci, que diu que si no hi ha més famílies que s’alcin contra la immersió, és perquè tenen por de ser criminalitzades o assetjades socialment. Cs ha portat aquesta tesi a l’extrem intentant explicar per què el seu portaveu municipal a Sant Andreu de la Barca ha declarat que no hi va haver adoctrinament a l’IES Palau després de l’1-O i que tot va ser un malentès, una vegada arxivada la causa judicial. La direcció del partit no ho comparteix, i per això, en comptes de demanar les disculpes que li reclamava Aragonès, el diputat Nacho Martín Blanco ha definit el canvi d’opinió del seu portaveu municipal com un “cas paradigmàtic” de la por i de la coerció d’un “sistema que assenyala com a traïdor i enemic de Catalunya a tothom que no accepti els dogmes del nacionalisme lingüístic”.

“Tot seria pura propaganda, un discurs de cara a Espanya, si cal de cara al sol, si no és perquè va seriosament”, ha advertit el diputat de JxCat Pep Riera, en el llarg matí parlamentari. Durant la interpel·lació de Cs, el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha acusat el partit de Carrizosa de ser l’origen de tota la polèmica. “Vostès s’inventen els problemes de convivència”, els ha retret. “No hi havia cap problema de convivència fins que van aparèixer vostès”, els ha dit, i els ha acusat també de pretendre consagrar la supremacia del castellà amb la seva política, intentant de canviar el model lingüístic als tribunals, “per la porta del darrere”, sense consens ni el suport de les urnes.

En joc hi ha, segons la CUP, alguna cosa més que el futur d’una llengua minoritzada, per si no n’hi hagués prou. Dolors Sabater ha assenyalat que la immersió és “un sistema que és una conquesta de la classe treballadora, garantia de cohesió social”, una tesi compartida per la resta dels partits independentistes i els comuns, en un moment en què, com ha assenyalat el diputat dels comuns Marc Parés, la immersió és insuficient per a garantir l’ús social del català, com ho acrediten les dades d’ús habitual, que ha baixat deu punts en quinze anys (del 46% al 36%). La incògnita és com defensaran ara la immersió davant de les sentències judicials que, malgrat tot, l’amenacen.