31.07.2022 - 01:50
El cas Borràs tot just ha arribat a la primera part del partit, i els jugadors han anat al vestidor amb una derrota clara de l’ex-presidenta del parlament català. Esquerra en surt clarament guanyadora, d’aquesta primera part, perquè l’han feta caure, amb els vots de la CUP i del PSC a la mesa. Passa que la segona part encara s’ha de jugar, i és on es veuran dues coses. Primera, si Junts decideix sortir del govern (cosa que pot complicar la vida dels suposats guanyadors actuals), o mantenir-s’hi (cosa que els reforçaria). I segona, haurem de veure el judici contra la dirigent de Junts i la possible sentència. De moment, el fiscal demana sis anys de presó i vint-i-un d’inhabilitació.
La primera part del cas Borràs no té importància per als convençuts de cada bàndol. Jo mateix, per exemple, sóc un d’aquests convençuts, perquè dono molta més importància, i atorgo molta més gravetat, a la persecució política de què ella ha estat objecte que no pas al possible fraccionament de 18 contractes per una suma total de 309.000 euros, sempre segons la fiscalia espanyola. Trobo greu que un reglament del parlament pugui fer caure ningú simplement pel fet de ser acusat de corrupció, sense esperar que sigui declarat culpable. Cas únic, excepcional, malgirbat i que obre la porta a la cacera de bruixes, perquè aleshores, si vols fer fora ningú, n’hi ha prou de fer obrir un judici contra innocents. Valdria més haver d’esperar una sentència ferma i no pas l’obertura d’un judici.
Fins i tot sóc dels convençuts que creuen que el reglament del parlament amb què la van fer fora és pensat per a la corrupció política en el cas en què l’acusat s’hagi embutxacat diners, que no és el cas. Per tant, del meu punt de vista, la fan caure injustament del parlament, en un exemple més de la poca categoria que els polítics poden tenir entre ells, de baixar al fang d’una manera que deprimeix sobre manera. Tan sols saben odiar-se. I tot això, per a complicar les coses, acompanyat del fet que veig possible que el fraccionament de contractes hagi existit, si bé me l’hauran de demostrar, i que les explicacions sobre els correus electrònics que Laura Borràs dóna no em convencen del tot, i per tant també m’hauran de demostrar que els suposats correus són inventats. Segons Boye, advocat de Borràs, durant el judici veurem sorpreses. Ja ho veurem. Però d’allò que ningú no m’ha de convèncer és que la política catalana, en aquest cas, ni amplia la base ni neteja corruptes. Bàsicament veiem com apunyalen una rival.
Però jo sóc un convençut sense importància. De la mateixa manera que els convençuts de l’altra banda tampoc no en tenen, d’importància. I no parlo pas de les cíniques, retorçades cúpules que maneguen la jugada de dalt estant, calculant resultats que haurem de veure si es produeixen, sinó dels votants sense poder que llegeixen el cas Borràs com un cas bàsicament de corrupció, com jo el llegeixo de persecució. Tampoc ells, com jo, no tenen importància.
No, aquí la clau serà la gran massa de gent dubtosa, votants de partits diversos, inclòs el seu, que s’haurà de veure com reaccionen durant la segona part del partit, un cop Junts surti del govern, o s’hi mantingui, i un cop el judici comenci. Ai, el judici! Ai, les intervencions de la fiscalia, del jutge, i la sentència final! Ai, les intervencions de Boye! Aleshores, tots aquests dubtosos actuals, tota aquesta gent tan allunyada del meu convenciment (i del de l’altra banda) veurem com reaccionaran a la sentència, a la possible inhabilitació o a la presó. Ells, i no pas nosaltres, els convençuts, són la clau de la segona part del partit, de la segona part d’aquesta guerra dins el fang independentista.
