08.12.2024 - 10:10
|
Actualització: 08.12.2024 - 10:46
El conegut com a “cas de les antenes” arriba demà a judici, amb el batlle de Badalona, Xavier Garcia Albiol (PP), com a principal acusat. Els fets es remunten al primer mandat dels populars a Badalona (2011-2015), quan sota la direcció d’Albiol, que comandava també l’àrea d’Urbanisme, es van instal·lar il·legalment unes antenes de telefonia mòbil al Turó d’en Caritg, on té la seu la Guàrdia Urbana de la ciutat. La fiscalia acusa Albiol de prevaricació urbanística i ambiental i li demana una pena de 2 anys i 10 mesos de presó, 10 anys d’inhabilitació i una multa de 9.000 euros. També són acusats dos ex-alts càrrecs i dos ex-regidors de l’ajuntament, Miguel Jurado (PP) i Oriol Lladó (ERC).
El judici de les antenes arriba en el moment políticament més dolç de Xavier Garcia Albiol. La majoria absoluta aconseguida a les eleccions municipals del 2023 el feien estar tranquil almenys fins el 2027. A més, la contundència dels resultats (el PP va aconseguir 18 regidors de 27) feia preveure la reelecció en els pròxims comicis dins les files populars.
Però ara plana sobre l’ajuntament l’amenaça d’una sentència condemnatòria, que deixaria Albiol fora de joc. La fiscalia demana deu anys d’inhabilitació per la instal·lació il·legal d’unes antenes de telefonia mòbil a la ciutat durant sis anys. Albiol sempre s’ha desentès de la gestió d’aquest afer, malgrat que durant els seus primers anys de batlle era regidor d’Urbanisme.
Els fets es remunten al 2012. L’estiu d’aquell any, Vodafone va demanar d’instal·lar una antena al Turó d’en Caritg i, segons l’acusació que fa la fiscalia, Albiol, el gerent de l’empresa municipal Engestur, Tomàs Vizcaino, i el director d’Urbanisme de l’ajuntament, Xavier Salvà, ho van autoritzar sabent que l’emplaçament no era compatible urbanísticament.
D’acord amb la normativa urbanística, la qualificació dels terrenys solament hauria permès aixecar-hi un nou equipament cultural de caràcter local. Igualment, tampoc es va concedir a l’empresa cap permís d’obres ni es van fer els informes tècnics i jurídics preceptius. Com que era una instal·lació de telecomunicacions, també s’hauria d’haver tramitat una llicència ambiental, cosa que tampoc no es va fer.
Finalment, i amb el supòsit que haguessin fet correctament els tràmits i que s’hagués permès la instal·lació de les antenes als terrenys, com que eren de titularitat pública, perquè en pogués fer ús una empresa privada s’hauria d’haver convocat un concurs públic, igualment inexistent. Amb tot, la primera antena es va activar solament tretze dies després d’haver-ho demanat.
L’operació es va repetir uns mesos després i la tardor d’aquell mateix any també hi va instal·lar una antena Movistar, igualment sense llicència, informes ni concurs. La situació va causar queixes en la plantilla de la Guàrdia Urbana i aleshores va intervenir el quart acusat, el regidor de Seguretat d’aleshores, Miguel Jurado, que va defensar la legalitat de les instal·lacions davant els treballadors.
Les dues antenes van funcionar ininterrompudament durant sis anys, fins el 2018, fet que implica a més protagonistes en el manteniment de les irregularitats. Això és així perquè la derrota a les urnes d’Albiol a les eleccions municipals del 2015 va fer canviar els responsables de l’àrea d’Urbanisme del consistori.
Segons la fiscalia, el nou regidor d’Urbanisme del govern de Dolors Sabater (Guanyem), Oriol Lladó (ERC), no va fer res per revertir la situació, tot i que n’era sabedor perquè li ho havien dit els tècnics. Lladó sembla que va continuar tolerant una activitat il·legal a la ciutat, d’acord amb l’escrit d’acusació de la fiscalia.
Per tot això, la fiscalia demana a Albiol, Vizcaino i Salvà 2 anys i 10 mesos de presó, 10 d’inhabilitació i una multa de 9.000 euros. En el cas de Jurado, que actualment és regidor del PP a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), la petició de condemna és d’1 any d’inhabilitació. Per a Lladó, la fiscalia demana 1 any i mig de presó, inhabilitació durant 10 anys i 8.100 euros de multa.
El ministeri públic també demana que les dues companyies telefòniques paguin prop de 17.448 euros a l’Ajuntament de Badalona per les taxes no pagades, segons càlculs de l’Oficina Antifrau. A Vodafone, a més, li reclama que torni els 8.300 euros d’electricitat consumida per haver-se endollat a la xarxa elèctrica de la comissaria quan va instal·lar l’antena.
Dues setmanes de judici
El judici arrenca demà a l’Audiència de Barcelona amb l’interrogatori dels acusats i durarà set dies, fins el 18 de desembre. En total s’han citat a declarar més d’una trentena de testimonis, entre els quals destaquen policies, tècnics i regidors i ex-regidors de l’ajuntament, que declararan entre el 10 i el 16 de desembre.
El dia 17 serà el torn dels pèrits. N’hi ha sis, entre mossos d’esquadra i responsables de l’Oficina Antifrau o la Generalitat de Catalunya. En aquesta sessió també és previst que es presentin les conclusions i s’ha reservat un darrer dia, dimecres 18, per als informes finals.
