‘Et prometo que vindrà un dia que ens podrem abraçar amb total llibertat’, carta de Tamara Carrasco a l’Adrià

Estimat company Adrià:

No ens coneixem ni ens hem vist mai. No sé com són els teus ulls ni com sona la teva veu. Malgrat això, sento un vincle molt fort amb tu.

Cada dia ets present en els meus pensaments i cada dia em faig les mateixes preguntes: Deus estar bé? Estàs ben protegit? Estàs sol? Tens suficients diners per a mantenir-te?

Però sobretot em pregunto: Estàs trist com jo? Ple d’impotència i ràbia? Mires per la finestra constantment amb un neguit quasi inconscient? T’entren els mateixos calfreds cada cop que sents una sirena?

En qüestió d’instants, les nostres vides han canviat per sempre i no tornarem a ser els mateixos, Adri. Un fiscal ple d’odi i rancor amb el suport del 155 ens va tirar a sobre tot l’aparell de l’estat espanyol. A mi em van detenir enmig d’un espectacle de mitjans de comunicació i em van portar a Madrid, on em van tenir tancada tres dies. Tu vas haver de fugir de la (in)justícia.

Tots dos acusats de sedició, rebel·lió i pertànyer a una banda terrorista, pel simple fet d’exercir els nostres drets d’expressió i manifestació.

Curiosament, tots dos som activistes socials, hem participat en diversos espais reivindicatius i no hem tingut por de sortir al carrer a lluitar per allò que creiem just.

Suposo que per això som tan perillosos, perquè tenim esperit crític i no ens quedem a casa a esperar que passin les coses. Per aquest motiu, tu fa quasi tres mesos que estàs exiliat i jo visc confinada al meu poble.

Et prometo que vindrà un dia que ens podrem abraçar amb total llibertat. També et prometo que aquest dia passejarem junts i podrem parlar de tot i de res sense amagar-nos.

Mentrestant, continuaré treballant per la nostra causa, per la nostra llibertat, pels investigats del cas Cadera.

Perquè ningú no s’oblidi de nosaltres, que ningú no s’oblidi que tu i jo vam donar la cara per la República.

Que ningú no s’oblidi que vam ser partícips actius en el transcurs de la història del nostre país. I que vam patir la repressió d’un estat hereu del franquisme com qui més.

Que ningú no se n’oblidi… Perquè jo no t’oblido, Adri.

Et desitjo pau d’esperit i tota la fermesa possible per a afrontar el que encara ens queda.

Una forta abraçada, company.

Tamara Carrasco

#AdriEtVolemACasa