01.06.2018 - 22:00
Benvolguda presidenta Forcadell,
estimada Carme:
Ja has passat setanta-dues nits a la presó. Setanta-dos dies d’injustícia. Privada de llibertat, lluny de la família, dels teus, reclosa per haver defensat que al parlament es pogués parlar de tot; per haver defensat els drets de tots els diputats; per haver defensat la institució que representa políticament el poble de Catalunya.
Totes i tots els demòcrates estem en deute amb tu, presidenta. Perquè amb el teu empresonament s’ha volgut castigar totes les persones que volien ‘posar les urnes’. Amb tu, pretenen empresonar la voluntat dels milions de catalans, independentistes o no, que volen resoldre el conflicte polític votant de manera lliure i pacífica. Encara més: intenten tancar les idees, i, fins i tot, el parlamentarisme.
Encara no han entès que aquesta voluntat democràtica de decidir sobre el nostre futur ja no es pot esborrar. Que la repressió només pot ajornar-la en el temps, però alhora la referma, la fa més forta. Que l’única cosa que aconsegueixen mantenint-vos a la presó, malgrat la feblesa de les acusacions evidenciada amb el fracàs de les euroordres, és remarcar les mancances democràtiques d’un estat que només se sosté amb imposicions i prohibicions.
Aquesta situació és una vergonya democràtica i una crueltat que pateixes personalment. I tanmateix, tu, Carme, com tantes vegades, ens ofereixes l’exemple de la teva immensa humanitat i fortalesa. Dimarts era el teu aniversari, i vas escriure una carta perquè fos llegida públicament. Hi reivindicaves la força i el paper imprescindible del feminisme en la construcció d’una societat millor, i hi comparties altres reflexions molt valuoses. El més colpidor, però, és que ens demanaves que no estiguéssim tristos per tu. Sempre preocupada pels altres, ens insisties: ‘Celebrem la vida.’
No és senzill, perquè la injustícia que viviu ens omple d’indignació. Però tens raó: no ens podem deixar vèncer per la tristesa, la ràbia ni la resignació. Hem de gaudir dels moments que ho mereixen. Però per poder fer-ho, hem de perseverar fermament en l’exigència de justícia, de democràcia, fins que aconseguim la teva llibertat, i la de la Dolors, i la de la resta de presos polítics, i la de les exiliades i els exiliats. La llibertat que us han pres per haver defensat els drets i les llibertats de tots nosaltres.
En Raül (Romeva) compartia aquesta mateixa setmana el missatge que aquesta no és només una cursa de fons, sinó també de relleus. I els qui tenim l’honor i la responsabilitat (enorme, davant el vostre exemple) d’haver recollit el vostre testimoni tenim el repte de continuar defensant els drets i les llibertats fonamentals. Les llibertats que donen sentit a una democràcia i sobre les quals descansa la convivència de la nostra societat.
Carme, Presidenta, continuarem endavant. La llibertat és un anhel invencible.
I com em vas dir per carta, ‘tinc esperança en el futur i confio en el país’.
Molts ànims, molta força i una immensa abraçada.
Roger Torrent i Ramió
President del Parlament de Catalunya
PS: El Govern del PP ha caigut. S’obre una nova etapa a l’estat espanyol. Esperem que el nou govern espanyol estigui a l’altura i obri la porta al diàleg, a la política i a les solucions democràtiques.
