03.10.2018 - 22:00
Benvolguda Meritxell:
Quan em poso a escriure’t aquesta carta, creix el sentiment agredolç amb motiu de les dates que s’acosten. Agredolç perquè, malgrat haver aconseguit votar i guanyar, no tenim activa la nostra república i, a més, per la situació injusta i en aquests moments inexplicable dels empresonats i exiliats, entre els quals et trobes.
Qui ens ho havia de dir, quan tu i jo ens vam conèixer, i dec parlar almenys de vint anys enrere, que avui el nostre país i la seva gent seríem en aquesta situació.
Quan vas començar com a tècnica a la Unió de Pagesos, que és on ens vam conèixer, et recordo com una noia prima, eixerida, decidida, responsable, implicada i molt comunicativa. Sense ser tècnica a la meva àrea sindical, vam establir un feeling i una relació propera i amistosa. De ben segur perquè teníem coses en comú: revalorar la feina de pagès, que aniria en benefici d’un medi rural equilibrat i viu, i tot plegat beneficiaria també el conjunt del país.
Coincidíem en l’objectiu, però no sempre coincidíem en les receptes, i això es va posar de manifest a les tertúlies i taules rodones que vam compartir quan tu ja eres a la Fundació del Món Rural.
Destaco aquest fet perquè, malgrat les discrepàncies, continuàvem conreant la diferència en els punts de vista sempre adobats en el respecte i la tolerància i sense condicionar la nostra amistat, ans al contrari.
Més endavant, vas fer el salt qualitatiu i et van nomenar Honorable Consellera d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Quan me’n vaig assabentar, vaig rebre un fort sotrac positiu: que assolissis una responsabilitat tan gran al govern del meu país em va omplir de joia. Recordo que et vaig trucar per felicitar-te i et vaig dir que me n’alegrava molt, que et veia capacitada per a desenvolupar aquest càrrec, i em vaig atrevir a suggerir-te que el teu equip de feina el triessis tu, i que no te l’imposessin.
No sé si va ser així, però tu eres la responsable de les teves decisions, tant per a les coses bones com per a les dolentes. En l’exercici de la teva responsabilitat, ens vam saludar per última vegada a la Festa de l’Oli l’any 2016 a la Fatarella.
Malauradament, tot es va tallar de soca-rel l’octubre de l’any passat. L’estada en el càrrec va ser curta, però vas demostrar la teva valentia aguantant fins al final i essent conseqüent amb allò que el poble demanava.
Els qui som aquí, gairebé un any després de les votacions, exilis, presons i imputacions, no hem aconseguit de pair tots els esdeveniments. Miro de col·laborar, en la mesura del possible, a treure el carro del pedregal on es troba ara, però la ‘transició pacífica’ del 1978 el va deixar ben encallat.
Em ve al cap una reflexió d’en Tortell Poltrona que deia, en referència a la ‘transició’: ens creiem que ens indultaven a nosaltres i els qui s’indultaven eren ells, els feixistes reconvertits exteriorment en demòcrates, els mateixos que ara consideren un cop d’estat posar les urnes, i no han condemnat mai l’aixecament en armes de 1936.
Us recordem cada dia, us volem a casa. Tu, a la teva terra ferma i amb la gent que més estimes. Aquí continuem esperant-vos i treballant per la pagesia, pel món rural i per assolir una república catalana lliure.
Visca la terra!
Pep Suñé
