09.05.2018 - 22:00
Estimada Meritxell:
No m’hauria imaginat mai que arribaria un dia que t’hagués d’escriure una carta essent tu a l’exili. És d’una injustícia immensa; el resultat de la repressió de l’estat espanyol contra les institucions catalanes i els qui defensem els valors democràtics i els drets fonamentals.
Fa pocs dies vaig tenir la sort de poder-te venir a veure a Brussel·les, juntament amb altres companys i companyes del grup parlamentari d’ERC al parlament. Va ser un dia intens, en què vam poder parlar de moltes coses, compartir molts moments viscuts i debatre estratègies de futur. Malgrat la dificultat i la duresa de viure a l’exili i lluny de la família, dels amics i de la teva terra estimada, em vaig alegrar de comprovar la fortalesa, la valentia i la fermesa amb què afrontes aquest camí que vau emprendre ja fa més de sis mesos.
Fa molt de temps que ens coneixem, des que compartíem experiències municipals per la Noguera, tu com a regidora del teu poble (Vallfogona de Balaguer) i jo com a alcaldessa de Vilanova de l’Aguda. Sempre m’ha fascinat la teva manera de veure les coses, d’afrontar-les, la teva simpatia i empatia. Crec que aquestes són virtuts que ha de tenir un servidor públic i tu les compleixes amb escreix.
Anys més tard, els nostres camins es van tornar a trobar en un moment clau i històric per al país, tu com a consellera del govern de la Generalitat i jo com a diputada al Parlament de Catalunya.
Has estat un any i nou mesos al capdavant de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i la primera dona que ho era. Molta feina feta, molts projectes en ment que per culpa del 155 s’han quedat estroncats.
Aquesta legislatura passada, al capdavant del departament, has pogut tirar endavant moltes iniciatives i sempre has defensat els interessos del sector primari. Entre totes les iniciatives i projectes, compartim uns quants dels principals reptes que té el sector agrari i el món rural: el relleu generacional de les explotacions, el paper de la dona i fer front al problema del despoblament. Reptes de país que cal afrontar amb la màxima rapidesa i fermesa perquè el futur del món agrari i el món rural estigui garantit. Una de les teves crides és la importància de les dones i el seu paper clau per a encapçalar estratègies rurals i el desenvolupament en el territori, ja que la seva presència activa és fonamental per a garantir el futur i el relleu generacional. I sobretot la importància de fer visible el paper de les dones pageses, que molts cops, massa, passen gairebé desapercebudes.
Em reforça i m’emociona la teva manera de ser i fer, com has afrontat aquesta dura situació de l’exili que us ha tocat viure. Malgrat la llunyania, les dificultats, la incertesa, no has perdut mai el somriure, la fermesa ni la valentia; cap retret per a ningú, sempre mirant endavant i amb positivisme, cercant solucions, consensos i opinions constructives. Paraules agradables per a tothom, reconfortants, fet que demostra que ets una gran dona. Ferma com la terra que t’ha vist néixer i créixer. Amb les idees ben clares.
Txell, només desitjo que pugueu tornar ben aviat a casa. Que ens puguem tornar a retrobar a la nostra estimada Noguera. Passejant al costat dels camps de cereals amb el xiuxiueig dels ocells (ah, per cert, enguany amb les pluges de l’abril i el maig estan preciosos), comprovant com creix el bestiar, escoltant l’aigua com baixa pel riu Segre, menjant uns caragols a la llauna… Totes aquestes petites coses a les quals molts cops no donem importància, però que quan les tenim lluny les trobem a faltar.
Nosaltres farem tot el possible perquè això sigui com més aviat millor, que tots els qui sou a l’exili pugueu tornar a casa i els qui són a la presó en puguin sortir. Tal com sempre ens diu i recorda l’Oriol, nosaltres persistirem, persistirem i resistirem fins que ho aconseguim i guanyem.
Una abraçada immensa i molts petons,
Montserrat Fornells i Solé
Batllessa de Vilanova de l’Aguda i diputada del Parlament de Catalunya
