25.05.2018 - 22:00
Estimat Lluís:
Saps? Em fa molta ràbia, com a treballador de la cultura, que no hages tingut més temps per a gestionar la cultura catalana. Ens hem perdut una gestió que estic segur que hauria estat, com diem per ací, pel País Valencià, de categoria!
Deia Teresa Pascual que ‘la veritat no és bella ni ha de ser-ho’. No sé si la veritat, però la realitat és injusta i dura. No et mereixes, no ens mereixem, el càstig que infligeix el front 155, que castiga amb la força del poder, a tu amb la força d’un bou, a la resta del sector cultural explorant els límits de la democràcia, buscant maneres perquè ens censurem. Amb la por, volen provocar el silenci de la creació cultural catalana. Estan equivocats, en sabem molt, de resistència pacifica, no ens faran callar. En tres-cents anys de resistència, alguna cosa hem après.
Malgrat tot, tinc esperança en la justícia (encara que s’haja d’anar a buscar nord enllà, ja saps, on diuen que la gent és noble i tot això i allò…). Tinc esperança en les persones justes que apliquen les lleis de manera justa, honesta i democràtica. I com que eres persona justa, honesta, pacífica i democràtica, no en tinc cap dubte: guanyarem el futur. A poc a poc, però, anem guanyant-los, lentament recuperem la democràcia en instàncies europees, en l’ONU, tossudament hi fem front amb la força de la raó no violenta. Dolorosament, per què negar-ho. No oblidaré mai què et fan passar.
Tu deus saber com n’és, de dolorós, ser fora de casa, i en el teu cas, lluny de l’activisme cultural (vull dir, lluny, a peu d’obra, ja sé que en línia no pares en torreta), me’n faig una idea. No sé si et servirà de res, però sàpigues que estic molt orgullós de tu, Lluís. Gràcies pel teu exemple de civisme, dignitat, valentia i fermesa democràtica, Honorable Conseller.
‘La veritat no és bella ni ha de ser-ho’, però la veritat sura i la veritat és que no has comès cap delicte, has fet política i has estat lleial a la voluntat del poble català.
La veritat surarà, aquest malson s’acabarà, qualsevol nit de lluna plena tramuntaràs la carena, però cap a Terrassa, i tornaràs a plantar a can Ventós pèsols i mongetes tendres, que és com tu en dius de les bajoquetes…
Tot i que ja sé que no t’interessa, gens ni miqueta, saber què fan vint-i-dues persones darrere d’un baló, dir-te que a Anglaterra hi ha futbolers que canten una cançó que diu: mai caminaràs sol.
Mai caminaràs sol, Lluís.
Cuida’t molt, amic!
