‘Som dues de les moltes cares que té el dau de la repressió’, carta de Meritxell Serret a Tamara Carrasco

Benvolguda Tamara,

Encara no ens coneixem personalment. Em sap molt greu la situació que t’han imposat, presonera al teu municipi, a casa teva. A mi m’han imposat una altra mena de presó, el món sencer tret de casa meva. Som dues cares de les moltes que té el dau de la repressió, amb què uns quants, en nom de l’estat espanyol, juguen contra l’independentisme i el republicanisme. A les altres cares del dau hi ha la resta de companyes exiliades, preses, encausades i perseguides pel fet d’exercir els drets civils, organitzar un referèndum i defensar la democràcia.

Certament, ens causen dolor. Però és igualment cert que en lloc de debilitar-nos i fer-nos rendir, ens fem més fortes i resilients. Perquè cada dia que passa és més evident que es fa un mal ús i un abús del sistema judicial i de les lleis, al servei d’uns quants que es creuen amos i senyors de tot i de tothom. Són pocs, però poderosos, això sí; controlen ressorts de l’estat, cúpules judicials i de cossos policíacs i militars, partits polítics i mitjans de comunicació, amb el beneplàcit del monarca. Em resulta encara ara difícil d’acceptar la crueltat amb què alguns han decidit de jugar amb tantes vides. Per a què? Poder? Diners? Perquè tinc ben clar que no ho fan pas per defensar els valors de la democràcia, la convivència i la pau de la ciutadania. No és pas amb repressió i violència que es defensen.

Però cada dia som més que ens apoderem per canviar aquesta relació de poder i per assolir una societat més igualitària. Tu ets un exemple d’aquest apoderament i aquesta resiliència. Han volgut esporuguir-te i coaccionar-te, fer-te servir d’exemple del càstig que són capaços d’infligir a qualsevol que gosi insistir a canviar l’statu quo de manera pacífica i democràtica. Però en lloc de cedir a la seva repressió t’has erigit en veu de les persones anònimes que persisteixen a reivindicar els drets civils, el d’autodeterminació i la república. T’has fet més forta i has donat força a moltes més.

T’animo a resistir i a persistir. Creix, reforça’t, demostra que lluny d’anul·lar-nos ens estimulen a ser millors, a compartir encara més el projecte de fer un país des de les persones i per a les persones, a ser més solidaris amb tothom, vingui d’on vingui, parli com parli, pensi què pensi. Perquè, malgrat que alguns ens volen empetitits i tancats en el dolor que ens provoquen, nosaltres els responem amb més generositat i empatia, amb més fermesa en la defensa de la igualtat i la llibertat. I sabem que, com més persistim, més demòcrates som a l’hora de compartir l’objectiu del canvi per a progressar i fer república.

T’envio una forta abraçada des de Brussel·les, amb el desig que aviat arribi el dia que ens la puguem fer de debò.

Meritxell Serret i Aleu