‘De tu, me n’he quedat un bocí per a mi sol…’, carta de Lluís Puig a Dolors Bassa

Benvolguda Dolors,

Just ara fa un any que parlàvem amistosament i de manera ben sincera, amb en Quim Forn. Aquelles hores compartides en què tots tres deixàvem que ens anessin desfilant per davant dels nostres pensaments totes les emocions i sentiments que s’abocaven a la ment de manera desendreçada i atropellada… Tota la vida passada i futura l’havíem de gestionar prenent unes decisions que, a hores d’ara, encara no podem saber on, quan ni com les enllestirem.

Pensaments sobre la responsabilitat amb els nostres familiars i pensaments sobre el país que continuàvem volent servint… Gairebé segur que era en tu mateixa en qui menys pensaves.

De tu, jo me n’he quedat un bocí per a mi sol…. Feia poc més de quinze dies que jo havia entrat al govern i vàrem seure de costat al concert ‘L’Empordà canta Llach’, allà a la plaça de Verges. Era el 20 de juliol i tots, artistes i públic, vivíem una nit d’estiu en plena comunió, certificant la validesa de tantes cançons que formen part del nostre repertori comú, d’un grapat de generacions.

Aquella nit en Lluís Llach deia, en acabar: ‘L’Estaca pren sentit.’ I la Laura Almerich, sempre en segon pla, assentia amb el cap… Sabíem o sospitàvem que ens quedaven unes setmanes d’estiu abans no vingués l’embat final, la violència desfermada del primer d’octubre i la gran resiliència del poble català, que es manté ferm i decidit a fer-se respectar tots els drets que com a ciutadans volem tenir… ‘I caminem per poder ser, i volem ser per caminar…’

No puc dir-te gaires més coses que les que aquestes línies traspuen. Et desitjo tones i tones de courage, com aquí ens diuen tots els amics que ens acullen. Sols puc pensar, després de tant manllevar cançons d’en Lluís Llach, que de segur…

«Cal anar endavant
Sense perdre el pas.
Cal que neixin flors a cada instant.»

Lluís Puig i Gordi, conseller de Cultura a l’exili