12.05.2018 - 22:00
Molt Honorable President i estimat amic Carles,
No t’escric aquestes línies per saber com estàs. Ho sé perfectament perquè me’n faig càrrec. Això sí, vull fer-te una abraçada pública. Una abraçada extensiva als qui t’acompanyen en l’exili i també als qui formen part del col·lectiu dels presos polítics ‒sí, presos polítics‒ a les presons espanyoles.
El vostre pecat no és defensar la independència de Catalunya, sinó la democràcia a Catalunya. La vostra valentia no deriva d’estar-vos a la presó o a l’exili, sinó de defensar la democràcia catalana. No és cap exemple de generositat viure fora de casa teva i lluny de la teva família, no. Generositat és pensar en el teu poble i en el futur de la gent per damunt de qualsevol neguit personal o patrimonial. Estimat Carles, no sou grans perquè endureu l’exili o la presó, sou grans perquè la gent del vostre poble us estima.
Jo sé que no pretens, que no preteneu, de ser herois. De fet, jo no n’he conegut cap en tota la vida. Però sí que he conegut persones decents, coherents, de paraula, i algunes altres que no ho són pas. Tu i la teva gent no sou herois, sou persones decents.
És per tot això, president, que tindràs, per sempre, el meu reconeixement i afecte.
Besarkada haundi bat,
Juan Jose Ibarretxe Markuartu.
