‘Cent dies a la presó…’, carta de Josep Maria Rufí a Dolors Bassa

Estimada Dolors:

T’escric, un cop més, avui que ja fa cent dies que ets a la presó espanyola d’Alcalá Meco.

A Torroella de Montgrí procurem fer-nos costat els uns als altres i, sobretot, fer costat als teus. Les mostres de solidaritat i l’ajuda material són les d’un poble que se sent orgullós de tu, la nostra veïna ministra del país. Els llaços grocs i les teves fotos arreu ens recorden la ignomínia.

Ja saps que el ple municipal va aprovar, per unanimitat de tots els grups, la moció per l’alliberament dels presos polítics, el retorn dels exiliats i la denúncia de la deriva antidemocràtica i autoritària de l’estat espanyol. Potser es pensen que manllevant-nos els qui sou els nostres representants, a la presó o a l’exili, ens rendirem i dimitirem d’exercir el nostre mandat democràtic, emanat dels ciutadans. Res més lluny de la realitat.

Les presons de dones són invisibles. De fet, moltes vegades s’han oblidat de tu o de la Carme Forcadell. Les preses polítiques tenen poc ressò i massa vegades són obviades quan es parla dels presos polítics. A Torroella de Montgrí no us oblidarem. Us tenim sempre en el pensament i treballarem de manera incansable fins a la vostra llibertat.

Fa uns dies et vaig poder visitar a la presó. Quaranta minuts massa curts que no van impedir que féssim coincidir les nostres mans a través del vidre i que et transmetés totes i cadascuna de les abraçades que m’havien encomanat. Et vaig demanar quin missatge volies que traslladés. Persistir, em vas dir. Ho fem.

Et recordem cada dia. La nostra Dolors Bassa dona, filla, mare, àvia, mestra, sindicalista, regidora, consellera de la Generalitat de Catalunya… Sempre riallera, optimista, vital, valenta, incombustible. Aquella a qui no guanyaran mai perquè ets un exemple de sacrifici i dignitat al servei de Catalunya. Una veu, unes idees i una honradesa que no podran empresonar mai.

Durant molts anys hem treballat braç a braç a l’ajuntament. Com a batlle, sempre tinc present la divisa que ens vas inculcar: compromís nacional i compromís social són dues cares d’una mateixa moneda.

Dolors, com diu la cançó de Txarango: ‘Compta amb mi en els dies de lluita si l’esperança et descuida. Als mals passos hi haurà uns braços, compta amb mi.’

Mentrestant, com la darrera vegada que ens vam veure en llibertat, et recordo al Ter Vell a l’Estartit, tot passejant arran de mar com tant t’agrada. Aviat ho tornaràs a fer, en aquest paisatge empordanès que els déus ens han regalat, amb el Montgrí, el Ter i les Illes Medes.

Et traurem, us traurem.

Josep Maria Rufí Pagès
Batlle de Torroella de Montgrí