27.04.2018 - 22:00
Molt Honorable i benvolguda Sra. Carme Forcadell:
Estimada Carme, el motiu principal d’aquesta carta és desitjar-te molta salut i fortalesa d’esperit, que sé imprescindible, per a afrontar tanta ignomínia i injustícia des de fa massa temps. Ha hagut de ser precisament avui, dia de Sant Jordi, patró de la Nació catalana, que t’escrigui aquesta carta recordant l’escrit que jo llegia sempre, als meus 12 anys camí de l’escola, en el pinacle central de la Casa de les Punxes de Barcelona, immortalitzat per Puig i Cadafalch, dient: ‘Cavaller Sant Jordi, patró de Catalunya, torneu-nos la llibertat.’
No cal dir-te que la nostra incomunicació dels darrers mesos es deu tan sols a la prudència de no afegir més dolor, si fos amatent als impulsos intel·lectuals i sentimentals per la repressió que podrien causar-te involuntàriament.
És impossible dominar el pensament propi quan se’n va més enllà de la teva digníssima persona, cap al teu estimat marit Bernat i els vostres fills, i és evident que l’esperit venjatiu i malèfic dels qui t’obliguen a malviure entre reixes no quedarà impune davant l’únic Jutge Suprem i definitiu del més enllà. T’ho dic tal com ho penso i com reflexiono davant les més íntimes tribulacions d’aquesta vida.
Actualment queden massa lluny, però constantment presents en la memòria, les llargues sessions de treball al secretariat de l’ANC i l’acompanyament posterior i sovintejat per evitar-te riscos fins a casa teva, atès que l’edat no em permet d’oblidar la lluita antifranquista de fa mig segle. La teva solitud la comparteixo en la pregària personal, per totes les persones honestes que pateixen privació de llibertat o exili, especialment els qui continuen lluitant, com poden, per la República.
Són tantes coses que s’agombolen en la memòria i en el cor, Carme, que acabo aquesta carta demanant-te que no deixis en el teu generós cor ni un bri de rancor pels qui segueixen tan injustament el camí de la repressió arbitrària, amb la mirada freda de l’odi que ells sí que conreen.
Rep tot l’afecte, respecte i agraïment personal i el de tota la meva família que comparteix ideals i neguits.
Jaume Terribas,
23 d’abril de 2018.
