02.07.2018 - 22:00
Lluís:
Quina cosa més estranya escriure’t aquesta carta. Tu que has estat sempre tan accessible i disponible quan t’he necessitat.
Amb poques persones he compartit projectes tan diversos com amb tu. Em sembla que només ens falta ballar junts l’Estapera, aquella tradició de la Festa Major de Terrassa que tu vas reinventar i que ara, fins i tot, s’adoctrina a les escoles de la ciutat. Tal com van les coses, ves que no t’imputin per això, també. Projectes culturals, mèdics, solidaris, innovació, intercanvi entre disciplines, formació, divulgació… I tu, sempre que t’ho he demanat, has estat allà per donar-me un cop de mà, facilitant i enriquint el projecte –si el veies viable– i ajudant-me a esmenar-lo –quan no ho era. Perquè tu saps bé el que et fas i el terreny que trepitges. Però, a més, perquè en el món de la cultura, quan cal anar a trucar a alguna porta per aconseguir suports, tu les tens totes obertes. Les hi tens perquè has estat un treballador rigorós i incansable, tant quan eres un activista cultural amateur com quan la cultura va esdevenir la teva professió. Perquè, tot i que has estat especialment vinculat a la cultura popular, estimes la cultura en tots els seus àmbits. El teu coneixement del sector, la teva experiència i la teva capacitat de treball et fan el millor aliat possible, tant en els projectes personals com en els de país. Ets un bon conseller de cultura no només pels teus dots polítics sinó, sobretot, perquè abans has estat un bon gestor cultural. I has estat un bon gestor cultural perquè abans has estat un incansable peó de la cultura. A les sardanes, ballant, dirigint i creant cossos de dansa tradicional i popular, fent de músic, promovent i participant en activitats de tota mena. No és casualitat que siguis un molt bon conseller.
Ets un actiu que no podem malbaratar. Per això estic molt content que decidissis tramuntar la carena en comptes de deixar que t’engarjolessin. Et necessitem al peu del canó i la feina que fas des de Bèlgica no té preu. De fet, això no és cert. Tot plegat té un cost molt alt, per a tu i per a la teva família. Per això la meva gratitud i deute etern és amb tu però també amb la teva família, molt especialment amb la Sumsi i l’Alba. A elles també els ha canviat radicalment la vida i cal que sapiguem correspondre-hi com es mereixen.
Em cau la bava quan sento explicar-te a les televisions estrangeres. T’expresses com el màxim dirigent cultural d’un país que ets. Demostres el nivell que tens, cultural, comunicatiu i humà. M’agradarà veure com els faràs entendre, però, que això de ser el capgròs de l’any 2018 de Terrassa és un dels màxims honors que es pot fer a una persona com tu.
Els qui et coneixem sabem que et mereixies ser el capgròs des de fa molt temps. No calia la teva determinació a acceptar la conselleria en aquells moments complicats perquè et consideréssim una persona decidida i valenta. No calia que fossis represaliat perquè ens sentíssim en deute amb tu i t’admiréssim. La feina que has fet pel present i el futur del nostre país, tant des de la cultura com des de la política, ja era mereixedora de tots aquests honors i distincions.
Lluís, continuarem fent pinya pel país i per vosaltres. Afinarem els nostres instruments, harmonitzarem els nostres cants, ens calçarem bé les espardenyes de betes, traurem gegants i tot el bestiari que calgui al carrer, coordinarem els nostres passos, no pararem.
Això sí, en acabar cada sardana, el nostre ‘visca’ serà sempre potent i decidit per tal que arribi a Brussel·les.
Una forta abraçada des de l’Antic Poble de Sant Pere.
Jaume Rosset i Llobet
1 de juliol de 2018
