31.05.2018 - 22:00
|
Actualització: 01.06.2018 - 07:42
Benvolgut conseller i amic:
Quan llegeixis la present estarem a punt que es constitueixi el nou govern de la Generalitat i, com et pots imaginar, es fa molt estrany escriure’t i haver d’expressar tot allò que hom vol dir i fer-ho de manera adequada.
Voldria que aquesta no fos exactament una carta política ni institucional, com correspondria, atesa la meva responsabilitat com a president del Col·legi de Metges de Barcelona. Fa anys que ens coneixem i la condició de la lletra present és que és pública. Tant hi fa, potser, atès que entre tu i jo sempre hi ha hagut franquesa i confiança, encara que a vegades hàgim discrepat.
Voldria donar-te les gràcies per moltes coses. Primer, per la feina feta durant el teu mandat al capdavant de la Conselleria de Salut durant aquests més de dos anys. La teva responsabilitat no ha estat un camí gens fàcil. Amb una limitació pressupostària i una insuficiència de recursos, has tingut la capacitat de generar propostes pensant en el futur de la sanitat del teu país i t’has sabut envoltar d’un equip professional competent i lleial a la institució que has dirigit. No has deixat de treballar per trobar consensos en un sector que precisa moltes complicitats. Has hagut d’endinsar-te en un sector molt complex que inicialment t’era aliè i que es trobava immers en un soroll excessiu, políticament interessat, que ens allunyava de poder encarar els grans reptes que el sistema necessitava –i necessita– encarar per mirar el futur amb optimisme. La teva preocupació social per l’equitat i la igualtat crec que restarà el subratllat de la teva gestió.
Però la feina i molts projectes han quedat per completar. Els fets d’octubre del 2017 han canviat la història de Catalunya i, a tu, la vida. Vas triar, com el president Puigdemont i altres consellers, anar-te’n a l’exili. Com la majoria dels nostres conciutadans, he pensat moltes vegades en la duresa i la transcendència de la decisió i, sobretot, en les seves conseqüències. T’he de confessar que no vull més herois ni més màrtirs per al meu país, prou n’hem tingut a la nostra història. Però les grans decisions –tan discutibles com es vulgui–, preses des de la llibertat de consciència i amb convicció pacífica i democràtica, ennobleixen qui les assumeix i la societat a la qual serveixen.
Et vull a casa aviat, amb els teus. Però sé també que això no serà possible davant l’absència de bona política que comprengui que només hi ha una sortida amb un diàleg sincer. I que aquest diàleg només serà possible si s’abandona el camí aberrant que aboca a tenir presos i exiliats polítics i si s’entén que solament hi ha una possibilitat de recomposició real de la situació, que és la de deixar que el poble de Catalunya pugui decidir el seu futur en llibertat, i respectant el pluralisme i les diferents sensibilitats ideològiques i identitàries que conviuen al nostre país.
Ara comença un nou capítol –no una etapa–, amb la constitució d’un nou govern, un pas imprescindible perquè els representants legítims del país recuperin les institucions i disposem novament de més instruments per a la defensa del país. I, amb emoció continguda, et dono les gràcies pel teu compromís, ara per la teva generosa renúncia i per tot el que has fet per la sanitat de Catalunya.
Deixa’m acabar recordant una frase del gran psiquiatre Víktor Frankl: ‘A una persona li poden arrabassar tot, llevat d’una cosa, l’última de les voluntats humanes: l’elecció de l’actitud personal davant un conjunt de circumstàncies per a decidir el seu propi camí.’
Amb la convicció i l’esperança de retrobar-nos ben aviat, rep una abraçada ben forta,
Jaume Padrós
President del Col·legi de Metges de Barcelona
