‘Fer-nos dignes, amb paraules i actituds, de la vostra dignitat’, carta de Germà Bel a Clara Ponsatí

Admirada Clara,

El mateix dia que t’envio aquesta carta torno d’una estada de recerca, d’aquestes que ens agrada fer als del nostre gremi, a la KU Leuven. Aquí estant he pogut aprofitar la geografia i he compartit moments que no oblidaré amb tots els companys del govern que són a l’exili…amb tots, llevat de tu. Em sap més greu encara un dia com avui, quan percebo més directament la pena que suposa no tornar quan vols a la terra on hi ha la teua gent, perquè per un moment he pensat com em sentiria si jo no ho podés fer: ben fotut.

L’exili imposat (tan diferent d’aquells exilis interiors que ens autoregalem de tant en tant) és una mostra fefaent de com funciona aquest estat espanyol que no vol (ni pot) canviar. És el que ens ha portat a molts des de voler canviar ‘l’estat’ a voler canviar ‘d’estat’. I en aquest procés, que ja ve d’anys, i que continuarà, sempre em semblarà una mostra digna d’admiració la teua generositat i la teua decisió.

I també, vull afegir, el teu coratge. La imatge que em ve al cap quan penso en tu és la de la consellera d’Educació del Govern de la Generalitat defensant amb la seua pròpia persona (com tants altres catalans i catalanes) l’escola on hi havia el seu col·legi electoral aquell dia, el primer d’octubre. Aquell dia que va succeir, i que ja ningú no podrà esborrar de la nostra memòria ni de la nostra mirada al futur. De les de milions de catalans. És una pàgina col·lectiva, escrita amb una constel·lació d’entregues personals, que no es deixarà passar sense més.

En vam parlar fa un pèl més d’una setmana una bona estona per Skype, el succedani que no ens poden tallar, perquè cada vegada els repressor tenen més dificultats per a controlar-ho tot. De fet, cada vegada poden menys, tot i que encara poden massa. Fixa’t quantes coses han passat des de llavors. Retirada de les euroordres per aquest senyor togat que diu que és bo que els jutges facin servir la ‘ideologia política’ per a ‘interpretar’ les lleis. I que deixa clar què implica que la transició deixes les màximes instàncies judicials intactes de l’esperit del franquisme; un jutge escocès t’ha deixat totalment en llibertat i sense càrrecs….

Per tanta dignitat com heu mostrat els companys que sou forçosament fora, i també els qui són forçadament dins, a la presó, aquells que podem ser on vulguem només tenim una opció: fer-nos dignes, amb paraules i actituds, de la vostra dignitat. I perseverar en el camí cap a aconseguir un estat que s’assembli més, molt més, a tots aquests pels quals sí que podeu circular lliurement. On les paraules ‘democràcia’, ‘separació de poders’, i ‘ciutadà’ sí que volen dir què volem dir. Perquè tu i jo sabem que quan has gaudit d’uns certs nivells de llibertat, ja no et conformes amb menys. Per què hauríem de fer-ho? No ho farem; ja no podem.

Fins aviat,

Germà