‘Recordo aquella tarda freda a les portes de l’Audiència Nacional espanyola’, carta de Gerard Gómez del Moral a Oriol Junqueras

Estimat Oriol,

D’avui en vuit farà exactament un any que l’estat espanyol et va voler silenciar empresonant-te. Recordo aquella tarda freda a les portes de l’Audiència Nacional espanyola i el cop dur que vam rebre quan es va confirmar la notícia. 365 dies reclòs, senzillament per haver fet política, per haver treballat per deixar votar la gent i per haver recollit l’anhel majoritari del poble de Catalunya.

Ara t’escric des del despatx del parlament, després d’haver acabat el ple… I penso que, just en aquest moment, deveu ser al menjador a punt de sopar. I t’escric assegut al meu escriptori, paret per paret amb el despatx que porta el teu nom, però que la crueltat i les ganes de venjança de l’estat no t’han permès d’ocupar aquesta legislatura.

És cert que ens hem intercanviat unes quantes cartes aquest darrer any, però deixa’m aprofitar aquesta ocasió per confessar-te algunes coses que no m’he atrevit mai a dir-te per correu postal. Malgrat tot el dolor que pateixes tu, la teva família i tots els qui t’estimen… em fascina el somriure càlid que sempre tens als llavis quan t’he pogut venir a visitar, primer a Estremera i ara als Lledoners.

És sorprenent de veure la teva fortalesa, em fascina el teu sentit de l’humor intacte tenint en compte aquestes dures circumstàncies, m’admira la teva preocupació per tots els qui som a fora i m’enorgulleix veure que la persona que ha estat capaç de cosir tantes i tantes sensibilitats i convèncer tantes persones perquè s’afegissin al projecte independentista continua tenint propostes i idees per a anar endavant.

Potser es pensaven que tancant-te aconseguirien ensorrar-te, però el fet és que han aconseguit tot el contrari. Potser t’han privat d’estar amb la gent, de passejar per barris i ciutats explicant a veïns i veïnes les oportunitats que representa la construcció de la República Catalana, potser han impedit les xerrades que molts cops fèiem a duo per les universitats del país per implicar el jovent a lluitar per construir un futur millor, potser t’han esborrat de l’agenda mediàtica i política impedint-te de fer campanya i de seure a l’escó que la ciutadania de Catalunya et va donar a les darreres eleccions…

Però, malgrat totes les traves, continues més fort que mai; la teva perseverança ha vençut la seva necessitat d’emmordassar-te. Per molt que t’hagin volgut silenciar en una cel·la amb portes de ferro i barrots, la teva veu i el teu lideratge continua ressonant amb força. Perquè, malgrat tot, el teu coratge fa que un simple ‘Bona nit’ sobrepassi els murs de la injustícia i sigui capaç d’emocionar-nos a tots.

Espero que ens puguem tornar a abraçar ben aviat.

Una abraçada fortíssima,

Gerard Gómez del Moral