04.07.2018 - 21:30
|
Actualització: 04.07.2018 - 21:42
Carta al meu municipi i els seus habitants. Carta als membres de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí: Sr. Alcalde, regidors i regidores de l’equip de govern i de l’oposició.
Estimats i Estimades:
Des dels últims dies de la presó d’Alcalá Meco us escric aquesta carta. Començo així perquè ja hem signat el document a la direcció del centre penitenciari per al nostre trasllat a una presó catalana. Evidentment, abans ja havíem presentat el recurs pertinent al jutge, com a dret que té qualsevol pres de ser a prop del seu lloc d’arrelament. Ens han dit que el trasllat serà imminent, per tant, és potser l’última carta que escric des de la cel·la 33 del mòdul B2 d’Alcalá Meco.
Ho faig per fer-vos arribar el meu agraïment al consistori i a totes les persones del municipi: la meva família m’ha informat que se’m concedeix, aquest any 2018, la medalla del Montgrí. És un goig acceptar-la i ho faig amb el convenciment de poder sentir, des del fons del cor, que és un dels millors reconeixements que podia rebre.
Durant els proppassats dos anys, he tingut l’honor de ser consellera del govern de la Generalitat de Catalunya, de servir el país i tota la ciutadania. Crec que aquesta és la feina més lloable, desitjable i millor de totes les que una persona catalana pot portar a terme. En vaig ser destituïda de manera poc legítima i democràtica. Això m’aporta tristesa. Ara el reconeixement de ser mereixedora de la medalla de Montgrí em produeix goig i un gran orgull. M’he sentit, em sento i em sentiré orgullosa del meu municipi.
Vivim temps convulsos, d’excepcionalitat, per això no sé si la podré recollir personalment el dia que me la concedireu, el mes vinent d’agost durant la festa major.
Continuarem exigint la nostra llibertat, en l’àmbit legal presentem recurs. Sigui en una presó a prop de casa o lluny, no ens oblidem ni una hora, ni un dia, d’aquesta ignomínia de presó i manca de llibertat.
Malgrat les hores que m’han robat amb vosaltres, el temps de solitud, de reflexió, però sobretot la pròpia convicció fan que la indignació i la ràbia es converteixin en fermesa i serenor amb l’esperança que tard o d’hora demostrarem que la veritat, la llibertat i la democràcia sempre guanyen. Res no serà en va!
Gent d’arreu de Catalunya i Espanya, en cartes, m’expliquen que passant o fent estada al municipi s’adonen que persevereu amb llaços grocs i pancartes reivindicant el nostre alliberament. Gràcies per la força de la vostra solidaritat i mobilització, això va de llibertat, democràcia i drets humans. Gràcies per no deixar-vos emportar per les paraules maldestres, per idees falses com la neutralitat d’espais públics o pels discursos de la permanent tensió que defensen persones de partits nacionalistes espanyolistes excloents.
Nosaltres creiem en una societat de totes i tots, com un conjunt de microcosmos en el qual tothom és valorat en clau de llibertat, igualtat i fraternitat. Una societat multicultural, inclusiva, acollidora, defensora de les llibertats d’expressió i amb espais públics de la ciutadania i per la ciutadania. Creiem en la convivència i el diàleg, sempre. Els drets i les llibertats no es demostren només amb paraules sinó exercint-les.
Sé que les medalles del Montgrí solen ser consensuades amb tots els grups municipals, les entitats esportives, cíviques i socials. Per això i perquè representa el més alt rang possible per a qui se sent orgullós de pertànyer al municipi, la lluiré amb molt d’orgull i serà un element més per a ser ambaixadora de Torroella de Montgrí i l’Estartit, sigui on sigui.
Gràcies a tothom per pensar en mi.
Dolors Bassa i Coll
Última carta des de la cel·la 33 de la presó d’Acalá Meco.
2 de juliol. 133 dies
