‘Les nostres causes es trobaran al Tribunal de Drets Humans’, carta de Dolors Bassa a Valtònyc

Benvolgut Josep (Valtònyc):

M’ha agradat que en el sorteig de VilaWeb m’hagi tocat d’escriure’t a tu. No ens coneixem de res. Hem compartit poques vivències d’espai i temps, entre altres coses perquè per edat podries ser el meu fill. Et confesso que no havia escoltat les teves cançons fins que no va tenir lloc la teva causa. No per res, sinó perquè no escoltava gaire hip hop. De fet, puc dir que he après a escoltar rapers a la presó, amb alguna companya interna que el té com a estil de música preferit. Però, evidentment, sí que he seguit la teva trajectòria des que uns esdeveniments determinats ens han unit. Parlo de la repressió, clarament. Jo a la presó i tu a l’exili.

Som demòcrates abans que res més, i no entenc com tu pots ser acusat de terrorisme per les lletres de les cançons. Cap de les frases escrites per a cantar no té contingut criminal. Però, a més, en la cultura hip hop aquestes lletres són habituals i en altres països no hi ha pas rapers condemnats. Tu ho deies clarament en una entrevista: ‘Tothom pot opinar el que vulgui de la meva música, li pot agradar o no, fins i tot pot queixar-se’n, però no es pot utilitzar la censura de l’estat.’ Hi coincideixo plenament. Tu, com a artista, ets el cas més clar de manca de llibertat a l’estat espanyol. No parlem d’independència, no parlem de victimisme… Parlem de repressió, de censura i de persecució ideològica.

Tu i jo sabem que passem una etapa dura de la nostra vida. Coincidim a no poder portar a terme una vida normalitzada; la manca de llibertat, en tota la diversitat com s’expressa a l’exili o a la presó, fa que enyorem allò que més estimem: el nostre entorn. Entorn de família i d’amistats, de costums, d’hàbits i de paisatge propi… Encara que ‘la gàbia fos d’or continua essent una gàbia’, em va dir un funcionari de la presó, parlant dels exiliats. I és així. De fet, podem dir que la repressió de l’estat espanyol ens ho ha pres tot, tot, fins i tot la por, oi?

Company, hi ha coses que compartim plenament: el desig del dret de les llibertats individuals i col·lectives, el dret de llibertat d’expressió, el de llibertat ideològica i fins i tot el dret de llibertat de dissidència. I això són valors de drets humans, són valors de democràcia i del país que moltes i molts volem per a viure. Per això sóc aquí i tu allà! Jo em sento independentista i republicana, i la repressió de presó o d’exili no ens canviarà les conviccions de ser demòcrates i de respectar els drets; ans al contrari, ens hi referma amb resistència i dignitat.

Desitjaria poder-te veure com més aviat millor, en plena llibertat, a qualsevol lloc de Catalunya o de Mallorca. Una cosa sí que és segura: les nostres causes es trobaran al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg!

Per acabar, rep una gran abraçada groga i lila a distància, com acabo els milers de cartes privades que he contestat i que resumeixen els conceptes de llibertat i feminisme, i amb el pensament que res no serà en va i ens retrobarem per abraçar-nos!

Dolors Bassa i Coll