25.06.2018 - 22:00
Benvolgut Jordi:
Els primers dies de juliol serà el trentè aniversari de la creació del Departament de Benestar Social, al si del govern de la Generalitat de Catalunya. Recordant-ho, he reviscut les tasques que férem –amb la teva entusiasta participació– per posar en marxa aquest departament.
Fa uns dies, en un homenatge que es feia a una monja –que treballà molts anys eficaçment en tasques socials–, els assistents van destacar la força amb què va arrencar aquest departament, on tu tingueres una intervenció molt destacada. Vares ser, benvolgut Jordi, un element molt principal de l’equip que formàrem, tant en la formulació dels principis i línies de treball que havíem d’encarar com en la concreció de les tasques a fer.
En les direccions generals que presidires, en aquest Departament de Benestar Social, deixares l’empremta de la teva formació humana i cristiana. I en tot moment, en correspondència amb aquests valors, donares exemple de la necessitat que té el servidor públic d’acostar-se als problemes que els ciutadans puguin patir a fi de poder donar una ajuda eficaç. Al mateix temps, deixares constància de la importància que té treballar en aquells valors que ‘possibiliten’ tota persona, com són l’arrelament al seu barri, ciutat o comarca. I, per tant, també als valors que formen part de la identitat de Catalunya, la nostra pàtria. Identitat forjada al llarg de la seva història mil·lenària.
Deixo també constància de l’objectivitat i el rigor amb què presentaves les propostes i punts de vista, al si del govern del departament, aspecte que era valorat per tot l’equip. Recordo –com un dels exemples que podria adduir– que en un dels contactes periòdics que teníem els governs dels anomenats ‘quatre motors d’Europa’ –Baden Wurttemberg, Rohn-Alps, Lombardia i Catalunya– es tractà de les estructures polítiques que convenien establir per potenciar el voluntariat. La proposta que vaig presentar en nom de Catalunya era la que tu m’havies lliurat. Tots la van elogiar i la van prendre com a proposta conjunta.
Una vegada acabada aquesta etapa que visquérem conjuntament, has merescut que et confiessin càrrecs al govern de la Generalitat del més alt nivell i només una decisió judicial, no únicament injusta sinó també venjativa, ens ha privat de tenir-te, en aquests moments, com a president de Catalunya, la nostra pàtria.
Tot aquest relat es basa en proves que evidencien la teva vàlua personal i la important tasca política que has fet. Els companys, que vàrem servir amb tu a l’antic Departament de Benestar Social, estem joiosos del teu exemple. En especial, puc parlar en nom d’en Víctor Bayarri i d’en Josep M. Violant, als qui he pogut llegir prèviament aquesta carta que et dirigeixo.
Som amb la teva dona i les teves filles, en tot moment i per a tot allò que puguem ser d’utilitat. La nostra amistat i aliança –forjada des del 1988– és per a sempre.
Una forta abraçada meva i de tot l’equip,
Antoni Comas Baldellou
