06.06.2018 - 22:00
Benvolgut Romeva, gladiador de la Pau:
Arribo de Colòmbia, amb motiu d’una observació electoral. En una reunió amb defensors dels drets humans que vaig tenir després del dia de les eleccions, va sortir el teu nom: ‘Que en va fer, de coses, per la pau al nostre país, no pot ser que ara sigui a la presó.’ Sembla el món al revés. El lluitador engabiat, el defensor pres, el nedador sense oceà.
Vam coincidir al grup Verds-ALE del Parlament Europeu, en aquest grup bicèfal, sensible a les injustícies, a l’autodeterminació i a transformar Europa i el món. La meva primera impressió, encara que ja et coneixia d’haver llegit textos sobre els Balcans, sempre en favor de la Pau, va ser magnífica. Romeva, ets un gladiador dels drets humans. Vam coincidir en moltes defenses, des de proposar la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca al premi de la Ciutadania Europea, a confirmar centenars de preguntes pels preferentistes, plataformes ambientals diverses, causes de les nostres nacions i d’altres. No tinc cap dubte que vas ser un dels diputats més actius, més compromesos i més ben preparats que va tenir el Parlament Europeu. Sempre somrient, però contundent, amb fermesa ideològica, com bé definia el teu passat, el teu esperit obert, el teu compromís ecologista. ‘No defallir mai’, em vas dir un dia en un ascensor. Un d’aquests dies que a l’Eurocambra només queden unes poques llums enceses, les dels vagalumes, les cuques de llum sense canvi horari perquè hi ha una mort a l’altra banda de l’oceà, les persones que en definitiva creiem, com creus tu, Raül, que la política serveix per a canviar la vida de les persones i els pobles.
Em costa molt de creure i em fa mal –com deia a la Diana l’altre dia a Estrasburg– que tu i l’Oriol sigueu darrere d’un vidre. Ànimes lliures, amb principis i honestedat, amb l’horitzó de la dignitat allà on trepitgeu. Em costa de creure que et capturi la intransigència, que el món s’hagi girat del tot només per castigar la teva coherència i compromís amb el teu poble. Per això, parlo de tu, aquí, a Galiza, a Amèrica. Perquè la gent sàpiga de la injustícia, perquè se sàpiga, des del president del Parlament Europeu, que Europa no es pot permetre de tenir presos polítics.
Encara recordo el dia que vam anar a veure la sahrauí Aminetou Haidar a Lanzarote; diversos diputats vam sortir molt d’hora per arribar a l’aeroport on ella s’estava en vaga de fam, defallida però serena i sencera. Feia calor i tu vas dir-li una cosa que no oblidaré mai: ‘Som aquí, no us fallarem mai.’ Doncs ara et torno aquelles paraules. Perquè la dignitat, estimat amic, no ens la robarà la presó, ni el feixisme, ni l’abús. Perquè té cara de les causes que defensaves de nord a sud, les que no tenen veu, les de la misèria, les de l’abús, les de la infància robada, les de la igualtat, les dels drets dels pobles, les de la gent sense casa, les de les terres robades i el medi ambient manipulat, les dels antifranquistes, les de les persones discriminades per tants motius.
Amic Raül, sortiràs de la presó per continuar nedant en oceans de llibertat. I allà hi serem.
Ana Miranda
Eurodiputada del BNG
