13.06.2018 - 22:00
|
Actualització: 14.06.2018 - 08:27
Estimada Anna:
T’escric amb la presència del teu record i amb la punxada dolorosa de la teva absència. Ben aviat farà un any que vam compartir per darrera vegada uns dies d’estada al nostre Mas de la Garrotxa, que tan bé coneixes. Celebràvem en excel·lent companyia la revetlla de Sant Joan, però ho vam aprofitar per donar una última i definitiva empenta al llibre –teu i d’en David Fernández– al qual heu dedicat tantíssimes hores de treball il·lusionat, i que pren com a excusa la meva trajectòria vital i professional per a recuperar la memòria dels qui, en condicions molt pitjors, us van precedir en la lluita per la llibertat.
Més endavant, ens vam tornar a reunir per fer la primera presentació del llibre, acabat de publicar, en el marc solemne de la Sala de Columnes del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. Era el 27 de setembre de 2017, en aquells dies febrosos i esperançats, plens de brogit i de fúria, que van culminar en un 1 d’octubre que ha canviat les nostres vides. En aquell acte em vas dedicar unes paraules, carregades d’emoció i profund afecte, que mai no podré oblidar ni agrair-te prou.
Encara vas poder participar en una altra presentació, organitzada per VilaWeb al CCCB, el 18 de desembre de 2017, poc abans que prenguessis la decisió –legítima i valenta– d’obrir la porta del que ja era una gàbia i emprendre el camí de l’exili. Més endavant, em vaig poder comunicar amb tu, separats per centenars de quilòmetres, i escoltar la teva veu, càlida, decidida i precisa. Era final de febrer d’enguany i des de Sallent –el teu poble i el meu–, en un acte solidari i de suport que et dedicava la teva gent, reunida a l’Ateneu Rocaus que tant estimes. Després, tan sols algun flaix televisiu, algun tall de veu a la ràdio.
Visc amb profunda indignació la situació injusta en què es troben totes i cada una de les persones avui encara empresonades o exiliades per haver lluitat per una República catalana independent, i a totes he procurat, en la mesura de les meves possibilitats, fer arribar la meva solidaritat. Però la teva absència m’afecta de manera més personal i molt intensa. Al llarg dels molts anys que fa que us conec, a tu i al David, sento com si hagués creat amb vosaltres un teixit potent de vincles, fets de complicitat, afecte i respecte mutu, que va més enllà dels compromisos i aspiracions polítiques compartides, i que ens ha permès de superar la fractura generacional que representen els quaranta anys d’avantatge que us porto. És per això que el buit de la teva absència m’és especialment dolorós. I el dolor es fa encara més punyent quan penso en el buit, incomparablement més gran, que deus sentir davant la quantitat de coses i persones que el teu provisional exili t’ha obligat a deixar enrere.
Tinc una certa experiència en matèria d’exilis, i per tant em faig càrrec de les dificultats i incerteses de la teva situació. Però et conec prou bé i sé que no defalliràs ni et rendiràs, i que sabràs aprofitar aquesta etapa de la teva vida, no com una via morta, sinó com una oportunitat per a sortir-ne reforçada intel·lectualment, políticament i humanament.
Em consta que comptes al teu voltant amb persones que t’ajuden i et donen el suport afectiu necessari. He conegut a Barcelona el teu advocat, l’Olivier, que m’ha semblat un professional competent i compromès amb la defensa dels drets humans. D’altra banda, estic segur que t’arriba des de Catalunya l’escalf de tantes persones que, de moltes maneres, et volen fer sentir la seva solidaritat. M’hi afegeixo, al costat de la teva mare i família, exemple de dignitat i fermesa, de tot el poble de Sallent que et reclama, dels teus companys i companyes de militància política, i de tota la ciutadania compromesa amb la llibertat del nostre poble.
Dono fe que aquí continuem en peu de lluita, i que no afluixarem fins a aconseguir el teu lliure retorn i el de tots els nostres presos i exiliats polítics. No perdem l’esperança que això sigui aviat, vista l’acceleració del procés històric que vivim, en el qual cada dia es fa realitat allò que vuit dies abans semblava impensable.
Estimada Anna: et volem a casa. Amb una forta abraçada, meva i de la Maribel, fins aviat, salut i república!
August Gil Matamala, advocat
Barcelona, 9 de juny de 2018
