Cartes d’una “no racista” d’allà a una “no racista” d’aquí

I

“A mi, aquest Obama em treu de polleguera. En la seva candidatura, hi ha frau a
manta. Hi ha hagut donacions il·legals, amenaces i associacions delictives, amb el paio implicat, directament o indirectament, anant per shelters, hospitals i tota mena d’institucions, pagant gent –gairebé sempre els negres– perquè el votin. Ja han descobert trampes en un munt d’estats, però no hi haurà temps de resoldre cada cas. Obama és tèrbol i preocupant, però té una oratòria acollonant. És un murri fred i calculador, com tots els àrabs, que ell ho és per formació i parentela. Com que ha arribat en un moment que el país està tan emprenyat, ha fet una rentada massiva de cervells a la gent. Tota la comunitat negra està per ell, d’una costa a l’altra. Si al final guanya, li passaran factura i ell l’haurà de pagar incrementant el welfare state per a tota aquesta caterva de ganduls, que refusen els treballs i prefereixen viure dels xecs del govern. Suposo que ja has sentit a parlar del pastor extremista Louis Farrakhan, que té connexions terroristes importants i que va proclamant que Obama és un messies que ve a redimir els negres. Estic molt emprenyada, ho sento. I no sé com dir-ho, perquè no soni racista, que no ho sóc pas, jo, de racista, crec que un blanc i un negre tenen el mateix dret de ser presidents, però també crec que no es pot ser
president pel fet de ser negre, que és el que acabarà passant. Vol ser president, aquest Obama, i encara no ha donat les notes de la universitat, que li han demanat un miler de vegades, ni la seva partida de naixement! És un gran orador, de puta mare, però sense substància ni cap bagatge polític; un paio que durant la campanya ha canviat mil cops les versions de les seves promeses. Però aquest home, que hi ha raons de pes per creure que va néixer a l’Àfrica, i no pas aquí, i que va perdre la ciutadania quan se’n va anar a Indonèsia i la va recuperar a la tornada, cosa que ja el desqualificaria per a la presidència, però que es nega a entregar-ne la informació… aquest paio, dic, té idees socialistes molt extremes, i vol afavorir, bàsicament, un 40% del país que ja està protegit pel welfare, que no penca i no produeix, i que, per descomptat, en la seva immensa majoria, són negres…

La meva feina al Department of Children and Families, insofrible, cada dia pitjor. Hi ha un munt de gent que presenta peticions de treball i molts altres que arriben apadrinats… No tinc gens d’interès per aquesta mena de feina, perquè jo no he nascut per fer de treballadora social i ajudar a solucionar problemes de gent que, en el 90% dels casos, de problemes en tenen menys que jo…”

II

“Ara, ja ho veus, les adopcions estan a l’ordre del dia, i per raons de tota mena, inclosa la falsificació de papers oficials. Amb tanta negra, o xinesa, o colombiana, no es pot anar amb mitges tintes. Han de saber, des del primer moment, d’on han vingut i on són, i s’ha acabat el bròquil. Em sembla que a més d’una li estalviaran problemes innecessaris… Family success, quin eufemisme! Això és el que veig cada dia a la meva feina… Tothom vivint del xec i de l’assistència social, al país de la llibertat i de les oportunitats… Jo sóc una loser, ho tinc del tot assumit. Sóc una d’aquestes desplaçades que hem de viure a una hora o més de la ciutat, per tornar cada matí a prestar serveis mal pagats i poc reconeguts. Aquesta Hong Kong de les Amèriques, aquest Miami gresol de races, on estem voltats de dues terceres parts de sudaques analfabets, és la ciutat més desigual del món. De segregació, aquí, n’hi ha més que als anys seixanta. Tots els pobres hem hagut de fotre el camp als afores, per deixar pas a nous rics blancs, de classe mitjana i alta, mentre la gent com jo hem de prestar serveis baixos amb els negres, els haitians i els sudaques. Mentrestant, el puto sabor latino ho amaneix tot de sons, olors, colors, textures… per a turistes. Els sudaques parlen tan melós que, encara que estiguin emprenyats, sembla com si no ho estiguessin. Tots plegats són carn de telenovel·la mexicana, veneçolana, o carioca, collons!, una mena de llatins universals com els de la seva Gloria Estefan, el seu Ricky Martin i la seva Shakira. Vés a buscar cambrers, empaquetadors, cuidadors de nadons i de gent gran, repartidors a domicili, dones de fer feines… Tots aquests i totes aquestes no existeixen, no existim. Vinga puta barreja cultural, vinga mestissatge, la mescla al túrmix cultural de races, d’orientacions sexuals, de llengües i salaris. Tot és mestissatge i multiculturalisme!”

III

“Estic deprimidíssima. Cada dia més atur i més cases en foreclosure i les coses del dia a dia pels núvols. Em passo tot el sant dia a la feina, mà sobre mà, que avui és la presa de possessió d’Obama. Ara diuen si no és escocès per part de mare, que els escocesos l’han invitat a dissenyar-se el tartan per fer-li un kit! Però necessitem que es posi en marxa soon, perquè, en atur i economia, estem horriblement. A la reunió d’empresa que vam tenir dimecres, ja ens van avisar que hauran de tancar programes d’ajuda familiar als hispans, perquè, de les tres peticions que han fet distintes fundacions, no n’han rebut ni una sola donació –i això que només demanaven seixanta mil dòlars, la xocolata del lloro. Seran temps durs, em van dir els quefes, la mamona de l’Amanda, que té a càrrec seu set programes, i tant li fot que n’hi tanquin un, i el huevón impressionant del Felipe Carlos: cap dels dos no perdrà el supersou que cobren per evitar que els desesperats assaltin les oficines del govern. I amenacen que hi haurà laid-offs, o sigui, a la puta rue; aquí, totes som hispanes, però ens avisaran, generosos que són, dos mesos abans. Ara mateix, els clients que ens arriben alteradíssims, nerviosos, qualsevol dia ens foten d’hòsties. L’espectre de peticionaris s’ha girat com un mitjó; ara són gent com tu o com jo, que s’han quedat sense feina d’un dia per l’altre i, després, perdran la casa, el cotxe i tota la pesca. I si Obama posa en marxa els stimulus trilionaris que anuncia, deixarà embargades unes quantes generacions i acabarem socialistes tots plegats, de grat o per força… A partir d’ara, viurem en un estat de racisme invertit, perquè no es pot criticar o dir que res va malament sense que et prenguin per racista.”