21.01.2017 - 22:00
Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal
Tu, Vicent, ja tens molta informació sobre ell i estic segur que la tenen també molts lectors de VilaWeb, com a mínim els d’una certa edat. Parlo de Jose Luis Alvarez Enparanza ‘Txillardegi’, una de les persones més productives que l’última meitat de segle ha donat aquest poble. Va morir fa cinc anys.
Txillardegi va ser pioner en molts àmbits: en política, literatura, filologia… En política va adoptar l’actitud de creador, ja que va prendre part en la creació d’ETA, Herri Batasuna i Aralar. En literatura, va afegir corrents moderns internacionals a la literatura basca de la postguerra, tant en els temes com en les formes. I en filologia, deixant de banda el purisme, va ser un dels enginyers i desenvolupadors del basc unificat i modern.
Hi ha una gran tradició de posar el nom de persones mortes que són referents a edificacions públiques: Centre Pompidou a París, Casa de Cultura Esnest Lluch a Donostia, Centre Azkuna a Bilbao … Un altre exemple és el de Koldo Mitxelena, juntament amb Txillardegi, una altra persona referent en la història moderna del nostre poble. En Donostia, té al seu nom un espai cultural important i una escola.
Després que morís Txillardegi, un grup de ciutadans va lliurar la petició de posar el seu nom a la biblioteca municipal, que es troba just sota l’ajuntament, pensant que el tenia ben merescut. PSE-EE i PP van votar en contra, argumentant que Txillardegi havia creat ‘l’organització terrorista ETA’, sense voler adonar-se’n que aquell grup que Txillardegi va crear juntament amb altres joves no era ni un grup ‘armat’ ni un grup ‘terrorista’ ; almenys, no mentre Txillardegi va ser part d’ell. El PNB també va votar en contra -mai han estimat molt a Txillardegi-, posant com a excusa que no hi havia prou consens. Bildu va votar a favor.
Ara en el cinquè aniversari de la mort de Txillardegi, han tornat a presentar la petició de posar el nom d’aquest gran home a la biblioteca municipal. A veure si aquesta vegada alguns deixen de fer el ridícul…
Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi
Aquest proper dimarts el president Puigdemont, el vicepresident Junqueras i el conseller d’exteriors Romeva intervindran en un acte al Parlament Europeu, per explicar la via catalana cap a la independència. Serà un acte privat, sense recepció oficial, però el parlament ha disposat que es faça a la sala més gran de totes ja que es preveu una gran assistència de diputats.
El govern espanyol s’ha posat molt nerviós per aquest acte i ha assegurat, a Espanya, que no tolerarà que s’hi explique el que es va a explicar. A Brussel·les, però, s’ha limitat a dir que organitzarà un altre acte explicant la seua versió. Cosa que és molt diferent. Entre el no tolerar i l’organitzar un altre acte va un abisme; l’abisme que hi ha entre el respecte a la democràcia a Espanya i a Europa.
De l’acte en si la diplomàcia catalana no espera res en particular. El model des de fa anys és explicar el que passarà i no demanar mai res a ningú. Però amb tot és evident que serà un acte que mirarà amb lupa molta gent. A l’última conferència de Puigdemont a Madrid hi van acudir vuit ambaixadors i cap membre del govern espanyol -fet ben significatiu. Veurem quines imatges deixa aquest acte de dimarts.
Catalunya està des de fa anys en l’agenda europea i poca gent dubta que alguna cosa passarà aquest 2017 molt important. Ho han explicat, per exemple, el Deutsche Bank o The Economist. Els últims anys el treball ha estat molt intens i ha donat fruits. Avui es pot fer una llista dels estats europeus que han expressat les seues simpaties per la independència de Catalunya i la llista no és gens anecdòtica: Dinamarca, Suïssa, Bèlgica, Irlanda, Eslovènia, Finlàndia i els països bàltics, amb claredat. D’altres amb molta prudència. Per tant si la decisió final depèn d’Europa està clar ja que hi haurà partit i que Espanya no el guanyarà fàcil, si és que el guanya. Per això, també, la cúpula del govern se’n va a Brussel·les aquesta setmana.
