28.09.2019 - 22:00
Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal
Ha arribat més tard que molts no esperàvem, però hi havia moltes possibilitats que passés. Fa temps que els havia assenyalat el dit de l’estat, no parava la criminalització política i mediàtica, i les veus que demanaven que es fes alguna cosa contra ells eren cada vegada més fortes i feien servir altaveus cada vegada més potents; l’únic dubte era saber quan arribaria. I ha estat aquesta setmana amb l’operació jurídico-policíaca contra els CDR.
Han seguit el manual de l’anomenada Agenda Basca. De primer, una operació de mentalització social per criminalitzar l’objectiu, que cali en la societat la idea que els receptors del cop se l’han ben guanyat. Són dos els agents que operen en aquesta primera fase; d’una banda, les declaracions criminalitzadores d’alguns polítics i, de l’altra, la publicació per part d’alguns mitjans de comunicació de suposats treballs de recerca que no són sinó filtracions de la policia. Ho van fer durant dècades al País Basc i, gairebé sense canvis, ho han aplicat ara a Catalunya.
Les estructures de l’estat necessiten que existeixi un ‘grup terrorista’ perquè la seva estratègia sigui socialment més digerible. I si no n’hi ha, es crea. Això han fet aquesta setmana amb els CDR; han creat un ‘grup terrorista’, i així serà molt més fàcil per a les estructures de l’estat de castigar judicialment el moviment social en favor de la independència de Catalunya. Perquè s’entengui millor, la campanya és afirmar que aquests CDR que presumeixen de tenir pràctiques pacífiques i que diuen que la seva resistència és activa però no violenta, no són sinó llops revestits amb pell de be. I de passada envien un missatge clar als ciutadans independentistes que estan disposats a activar-se dient-los que aquest és el preu de mobilitzar-se.
Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi
D’ençà de dijous hi ha set presos polítics catalans més. Els noms són Xavier Duch, Ferran Jolis Guardiola, Eduard Garzón, Xavier Buigas, Germinal Tomàs Aubeso, Alexis Codina i Jordi Ros. Tots detinguts dilluns per un operatiu de cinc-cents membres de la Guàrdia Civil espanyola i traslladats dijous a la presó per un jutge de l’Audiència espanyola, que els acusa de terrorisme sense que hi haja cap atemptat ni cap prova que en preparassen cap.
L’anunci de l’entrada a la presó dels set coincideix amb el final del Debat de Política General al Parlament de Catalunya. I allà vam veure un primer exemple que les coses comencen a canviar. Ningú no es va arrugar amb el xantatge de la paraula ‘terrorisme’ i la majoria parlamentària independentista va fer pinya al voltant dels detinguts. Ciutadans hi va respondre amb un espectacle denigrant i amb amenaces. Però no van aconseguir que ningú es fes enrere davant l’espantall del terrorisme.
I el carrer va reaccionar. De fet fa dies que se sent que alguna cosa ha canviat. La sentència del Suprem s’acosta i les detencions d’aquesta setmana han aixecat una onada de solidaritat que s’ha expressat de maneres diverses. Van tornar les cassolades. En diversos pobles i ciutats es van improvisar manifestacions nocturnes. Es van tallar vies de tren i carreteres de manera puntual.
Això serà dur. Precisament a vosaltres els bascs no cal explicar-vos res perquè ho heu viscut en la vostra pell. Però això tornarà, ja torna a l’independentisme català la força perduda aquests dos últims anys. El desconcert sobre la manera com s’ha d’avançar ha deixat pas a la indignació per allò que no podem acceptar de cap manera. I sobre aquesta base tot canvia. Vencerem.
